Abans, pel passeig del port,
hi passava un tren de mercaderies.
Ritme feixuc, llunyà. En el temps.
Llarg i fosc, s'arrossegava com un cuc,
desprenent sorolls entretallats,
metàl·lics i grinyolats.
Si la nit no tenia lluna,
encara l'enfosquia més.
T'adormies esperant el darrer vagó.
Tanta estona, hipnotitzat.
dimecres, 27 de febrer del 2008
Abans, pel passeig del port
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada