Pàgines

dijous, 4 de novembre de 2010

Els sons de Juanpere

D'un Edu a un Salvador. Així és la xarxa. Del blog de Salvador Juanpere m'enduc un tall petit del post De cigales i formigues...:
Mentre dibuixo, del fons de la vall, de cap al límit de l’urbanització i penetrant la calma xafogosa del migdia, com un contrapunt al brunzir espès de les cigales, en pugen unes intermitències de so. Un colpejar lleu, fosc, sec, entretallat i discontinu com un Morse primari. És el senyal d’algú que treballa. Sembla el missatge insistent i poruc de l’únic ser actiu d’aquests contorns i en aquesta hora. Reconec aquest so esqueixat que puja, com l’eco d’un fer calmat però sense pauses. Reconec aquest so encara que arribi filtrat per un serrell d’alzines, buguenvíl·lies i mimoses. En reconec el dring esquerdat de test mesclat amb el metall que colpeja: un paleta escapça totxanes. [...]