Pàgines

dissabte, 4 de maig del 2013

Textos aliens: Asa Larsson

A l'apartament hi ha un silenci sepulcral. L'únic so és el de la seva respiració i el murmuri monòton de la ventilació. La resta de sons provenen de l'exterior: el comptador de l'electricitat que hi ha a l'escala, el repartidor de diaris, la gent que puja i baixa les escales, o els cotxes i els vianants nocturns que passen pel carrer. Quan els nens eren petits, l'habitació s'omplia amb els seus sons: la respiració curta i ràpida d'en Johan, la respiració forta de la Calle, que dormia sota una piràmide de peluixos, i la Madelene, per descomptat, que roncava a la mínima que es refredava. Però després els sons es van anar apagant. Els nois se'n van anar a les seves pròpies habitacions, i la Madelene es feia l'adormida quan ell arribava a casa.

No, ja n'hi ha prou. S'aixeca, posa un clàssic del Clint Eastwood i se serveix una copa. Potser aconseguirà adormir-se al sofà.
Aurora boreal, la novel·la d'Asa Larsson. Traducció de Núria Vives. Columna Edicions (Barcelona, 2009).