De nit, el carrer es deixa sentir en les fulles que cauen dels lledoners i en el so dels nostres passos entremig de la fullaraca. Més o menys.
Les motos, sorolloses i "sempre culpables", avisen mentre s'acosten. Sortosament. Així un mateix pot regular el grau d'afuament de la seva oïda i no arribar a desplomar-se en cas d'apropament indegut, mentre espera escoltar una fulla que no acaba d'arribar.
El trànsit s'acosta i s'allunya. Sempre procura avisar. És tota una pensada, si no fos que uns sorolls emmascaren els altres i sempre queda algun element sonor descontrolat que acaba sobtant massa al vianant escoltador de fulles que cauen.
Anteriors notes sobre fulles en aquest quadern:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada