Dies de vent. Tremolen les planxes que tapen les obres dels edificis, i les bosses de plàstic volen, despistades, enmig dels carrers. El vent, capaç de netejar el cel, s'entreté desordenant tot el que troba. És un bon trabucador.
La feina de mesclar (el so de les pel·lícules) no s'ha fet sempre de la mateixa manera. Segurament seguirà canviant molt, com les eines amb les que treballem.
La memòria no és el fort del mesclador. Veient "Amantes", de Vicente Aranda, m'adono que, com a mínim, hi ha unes magnífiques campanades (crec que són de la catedral de Burgos). Després de tantes llunes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada