Pàgines

dimecres, 2 de gener de 2008

Gueuloir (espai sonor)

Buscant i remenant, trobo:
Gustave Flaubert, considerat com un dels autors del XIX més interessats per la creació estilística, tenia un gueuloir a casa seva; una cambra que gaudia d'una sonoritat especial i que feia servir per llegir-hi en veu alta el que acabava d'escriure; perquè és evident que, encara que el lector no llegeixi en veu alta (si més no, avui), la música de la prosa o del vers l'ha d'embriagar sense deixar-li temps per reaccionar.
La matèria de l'esperit, de Jaume Cabré. Editorial Proa. Barcelona, 2005.
  • Gueule, la: boca (dels animals), la gola.
  • Gueuler: parlar fort, cridant.
  • Gueuloir: tant pot ser la boca (l'instrument per parlar), com un lloc especial per poder parlar fort (com feia Flaubert).