Textos: Junichirô Tanizaki

Quan estic assegut davant un bol de sopa i sento el lleu xiulet que emet, penetrant com el cant d'un insecte llunyà, començo a assaborir els gustos que encara no he tastat i entro en una mena de trànsit. Deu ser una sensació semblant a la que tenen els mestres de te, que en sentir bullir l'aigua se senten transportats com si sentissin el vent entre les branques del famós pi d'Onoue. Es diu que la cuina japonesa no és per menjar-la sinó per mirar-la, però en aquest cas gosaria dir que no és tan sols per mirar-la, sinó també per meditar. És una mena de música silenciosa que surt de la combinació dels estris lacats amb la llum d'una espelma que parpelleja en la foscor.[...]

Elogi de l'ombra, de Junichirô Tanizaki. Angle Editorial. Barcelona, 2006.