Pàgines

dimecres, 23 de febrer de 2011

Mitja nit (Giovanni Pascoli)

perfil de la ciutat
Vuit... nou... encara un toc; lenta s'escorre
l'hora; i un altre, un altre. Udola un ca,
plora un mussol, no sé de quina torre.

És mitja nit. Un doble so perdura,
petja d'algú qui passa; més enllà
un rodolar de carro, que s'atura

de cop. Tot és tancat, tot sense vida,
sens color, sense forma. S'esbadella,
sola entremig de la ciutat dormida,
una finestra, com una parpella

oberta. Home qui vetles en l'estança
il·luminada, qui te fa vetlar?
Dolor antic potser? Jove esperança?
Poema del llibre Poesies, de Giovanni Pascoli. Traducció de Maria Antònia Salvà. Editorial Galerada, Cabrera de Mar (Maresme).

Esbadellar.- Obrir (alguna cosa) sense separar-ne les parts; badar. Esbatanar.

M'agrada aquest Un doble so perdura, petja d'algú qui passa... 

Una primera versió del recull de traduccions de Pascoli fetes per Maria Antònia Salvà fou prohibida per la censura l'any 1941. L'Ordenança d'aleshores establia que totes les traduccions s'havien de fer en castellà. Es podien publicar obres escrites originàriament en mallorquí, però no traduccions mallorquines d'obres estrangeres.