Ara que ja han passat els premis de cinema Gaudí i Goya:
- El primer cop que em van nominar, tant en un premi (Goya, 1992) com en l'altre (Gaudí, 2011), em van premiar.
- Quan no l'esperava, el vaig rebre. Quan n'estava segur, no el vaig tenir.
- Es diu que són com una rifa, però si estàs en l'equip d'una pel·lícula guanyadora tens més possibilitats.
- Diuen que els de Madrid es voten a ells i que els d'aquí voten als seus. És molt possible.
- Només donen una estatueta per categoria. Si sou tres, com en el cas del so, n'hi ha dos que se l'han de pagar. L'estatueta del premi Gaudí costa 500 euros. Ignoro que costa la dels Goya, però es parla d'uns 800.
- Un conductor d'autobús es va estranyar, no fa gaire, que la meva parella treballés on treballa (un taller ocupacional) quan jo estava nominat als Goya. "Però si ell deu ser molt ric!" Aquesta és la imatge que donem, a través de les gales, els del gremi del cinema!
- No sóc de cap de les dues acadèmies de cinema.
2 comentaris:
Bueno, querido amigo... ya sabemos como funciona esto de los premios, es una loteria y cuando más lo mereces te quedas sin na... pero hace ilusión tanto cuando te nominan y más si te lo dan.
Lo de pagar el premio me parece una verguenza!!! Pero en todo caso, yo estoy muy contenta que tengas un Gaudi...más que merecido :-)
Saludos
Marisol nievas
Gràcies, Marisol! Tens molta raó. Tu també has estat nominada, com a muntadora de so, i és veritat que fa il·lusió.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada