Pàgines

dissabte, 12 de març de 2011

Mestres Quadreny

Aronada - partitura
Sona el CD "Música de cambra I" de Josep M. Mestres Quadreny. En les notes internes es llegeix:
"El 1968 va tenir lloc en la vida de Mestres Quadreny un dels moments més trascendentals amb l'encontre, a la fi d'un concert, de l'enginyer industrial, i més tard ell mateix compositor, Lluís Callejo. Callejo, en el transcurs d'aquella trobada, va assegurar-li que les sonoritats presents en el concert eren d'allò més semblant als sons dels xocs de les partícules en un reactor nuclear i que el més sorprenent era com la relació entre aquells sons era absolutament aleatòria."
Ahir vaig trobar, a l'apartat de segona mà (9 euros) d'una llibreria del Carrer de Verdi, el seu llibre "La música i la ciència en progrés" (Arola Editors, 2010), que havia pogut fullejar a l'exposició que li va dedicar recentment l'Arts Santa Mònica, a Barcelona.

Una exposició una mica esquifida per la dimensió que el compositor Mestres Quadreny sembla tenir. Com sempre, el so dels vídeos documentals ressona entre les parets blanques i nues i es barreja amb tota la resta. Què s'hauria de fer per què una visita així fos menys decepcionant? Per sort, la música de Mestres i el seu pensament ho poden suportar.

Un de les idees del seu llibre (just a la darrera pàgina) sintonitza amb el que està passant al món del cinema:
[…] Hi ha una tendència creixent a escoltar la música en la intimitat, cosa que ens fa entreveure que allò que està en crisi no és l'orquestra pròpiament dita, instrument perfectament vàlid àdhuc per a la música moderna, sinó l'onerosa cerimònia del concert públic. És molt possible que moltes orquestres puguin sobreviure vehiculant la seva activitat a través de la radiodifusió, amb una capacitat d'audiència infinitament superior a la d'un auditori i sense la servitud d'un públic envellit i rutinari.
La imatge de la partitura d'Aronada l'he treta de El Temps de Crònides, el magnífic blog del músic Marc Egea, que acabo de descobrir!