Pàgines

dijous, 9 de març de 2006

Prendre el so de les coses petites

La gent de Tesi m'ha deixat una joguina per prendre so: el Marantz PMD671 (gravador de dues pistes d'àudio digital en targeta CF), a més d'una parella de micròfons Neumann K100!

Superluxe absolut. Si m'hi acostumo estic perdut. Li he de trobar alguna pega... Ah, sí, tot plegat és massa voluminós per dur-ho còmodament cada dia a sobre. El minidisc encara ens farà servei.

Si gravo coses grans (com el trànsit), em queda un so net, detallat, potent. I si gravo coses petites també em queda net, detallat, potent. Això està bé. Tinc moltes coses petites per a gravar, per acostar-m'hi. Micro-gravació. Microscopia del so, gairebé.

Un so petit i amplificat (engrandit) adquireix un caràcter diferent. I els sons fora de context deixen de ser el so que fa tal cosa per agafar vida pròpia, amb una enorme capacitat de suggestió. O així a mi m'ho sembla.

Omplint el setrill amb oli d'oliva (0:17, 264 KB, mp3 mono).

3 comentaris:

greenie ha dit...

Tens raó que agafa vida pròpia i a més,m´ha arrencat un somriure només escoltar-lo.
En vull més...

Ricard ha dit...

greenie, som a gener del 2007 i m'ha costat trobar a on era el comentari que vas escriure ahir! a un post del març passat...

"Arrencar somriures"?, en prenc nota, gràcies!

greenie ha dit...

Ho vaig escriure fa pocs dies.El temps fa el que vol amb nosaltres eh?