Pàgines

diumenge, 5 de març de 2006

Gavines

gavina a la teulada

La Bet m'avisa que la pluja fa un ritme divertit al picar sobre la barana de la terrasseta. Busco el minidisc i arrenco a gravar, però el ritme ha variat massa i ara ja és una mica intranscendent. Després hi haurà una sirena, algú que canta cridant pels carrers i una gavina que xiscla.

Més tard endreço el so gravat i escolto el crit de la gavina (0:32, 496 KB, mp3 estèreo): és un so potent, impertinent i una mica estrany, però no massa, enmig del trànsit lleuger d'un diumenge al matí. La gavina s'havia instal·lat en una teulada desgavellada plena de taulons i amagatalls pels coloms, que han fugit ben depressa.

I el vent despentinava gavina i coloms, que s'espiaven de lluny, impassibles.