El pianista té un mètode increïble de preparar-se per a les sessions d'enregistrament de (per exemple) les quatre balades de Brahms.Adaptació lliure d'un extracte de la darrera entrevista de Non, je ne suis pas du tout un excentrique, de Glenn Gould. Un montage de Bruno Monsaingeon. Librairie Arthème Fayard, 1986.
Abans de prendre la decisió de gravar-les no les havia tocat mai, ni desxifrat, ni escoltat. Apart de la primera balada, quan l'assajaven els seus companys del conservatori.
Aquesta decisió de gravar la pren dos mesos abans d'anar a l'estudi. Durant les sis setmanes següents es dedica a estudiar les partitures sense acostar-se al piano, el·laborant una concepció molt clara de com vol abordar-les. Les treballa en el seu cap i deixa que hi rodin, dotzenes de vegades. Caminant o conduint, tan se val.
Les darreres dues setmanes les toca al piano, una hora al dia com a màxim. Dos dies abans de les sessions, s'absté de tocar. Segueix sense tocar el piano fins que els tècnics de l'estudi acaben amb tots els preparatius i el responsable diu 'Primera presa!'.
Molt sovint, aquest primer enregistrament és el millor perquè és el moment amb la imatge mental més pura, menys lligada a les contradiccions de la realitat d'un instrument.
De quina manera i en quin grau podem utilitzar aquest mètode en el nostre treball?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada