Pàgines

dissabte, 22 de gener de 2011

Pa Negre. Millor So als premis Gaudí 2011

nen_panegre
Dani Fontrodona (so directe), Fernando Novillo (muntatge de so) i un servidor, Ricard Casals (mescla de so), rebem el Premi Gaudí 2011 al millor so per la pel·lícula "Pa Negre", d'Agustí Villaronga.

No vaig anar a la cerimònia de lliurament dels premis, però es va donar una circumstància curiosa. Encara que el presentador va dir que "era en directe", la veritat és que la retransmissió de TVC es feia uns 45 minuts més tard. I quan uns companys, que sí eren al teatre, em van felicitar (telefònicament), ens va sobtar molt i vam dubtar de si es tractava d'una broma..

Quan va arribar el moment, vaig dedicar-li a l'Elisabet, perquè ja se sap que la parella és qui pateix més els horaris i els humors canviants dels mescladors!

A l'hora de fer el so d'una pel·lícula hi intervé més gent de la que es nomina als premis. Són els tècnics que graven diàlegs, els efectes de sala i els diversos sons a l'exterior. També ho és el mateix efectista: en José Manuel Lara (tot un professional), i molts d'altres que col·laboren, en un moment o altre, en el llarg procés de postproducció del so d'una pel·lícula.

"Pa Negre" també està nominada pel so als premis Goya. Però no patiu ni passeu ànsia, amb una mica de sort no haurem de carregar amb aquella figura tan pesada del pintor!

8 comentaris:

philippe ha dit...

Felicitations, Ricard !!!!

David Cas ha dit...

Felicitats.
Encara no he tingut oportunitat per veure-la i espero que amb el premi aguanti una mica més.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Moltes gràcies, Philippe i David!

Desitjo que a vosaltres us vagi bé la feina, en aquests temps tan difícils!

Augusto Casanovas ha dit...

Felicitats pel premi!

Va ser una visita molt agradable.

Gràcies Ricard

Anònim ha dit...

felicitats, per la sensibilitat i la genialitat del bon sonido.Un salutació i gràcies per fer aquest bloc.

Carme Miró ha dit...

Enhorabona, Ricard.
I moltes gràcies per la teva dedicació al so.
Carme

Jordi03 ha dit...

Moltes felicitats, Ricard!!!!

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Gràcies a vosaltres. Als coneguts i als anònims. Amb el temps (vull dir l'edat) un aprèn a fer les coses potser més a poc a poc, però d'una manera més persistent. El fer-les ja és un plaer en sí mateix...

Salut!