Arrenco una nova web, DESONS, després de més de set anys del final d'aquest blog.
La idea és la de compartir el que he après, el que he anat trobant i el que aprendré i trobaré.
Ara, amb aquesta nova web, el ritme serà més pausat que el que tenia amb el blog. És el que toca.
Salut per a tothom, que bona falta ens fa!
Ensenyar (exhibir, preestrenar) una pel·lícula segueix sent complicat. Potser no tant com abans, perquè ara ja no cal dur aquelles pesades bobines de 35mm, tan cares de fabricar!
Depenent de la sala i els seus equips, t'hi pots presentar portant un disc BluRay (el mínim dels mínims), una cinta de vídeo HDCAM, o un DCP. Sisplau, oblida els DVD.
Un DCP és l'equivalent digital a les bobines de pel·lícula de 35mm. Un llargmetratge dins un disc dur. Vet-ho aquí!
La creació d'un master DCP, amb la imatge d'alta qualitat (códec JPEG2000) i un so sense comprimir, és, avui dia, a l'abast de moltes butxaques. Encara que és un procés delicat i llarg, que requereix un cert grau d'especialització.
Si el teu projecte fílmic és econòmicament modest, encara no tens distribuïdor i has de participar en algun festival, t'has d'assegurar que el DCP que portis roda correctament. No et presentis a segons quins festivals amb una cinta de vídeo o un BluRay...
ZUMZEIG (Actualització 2021: és una cooperativa) és un "cine-bistrot". Un cinema amb 70 butaques i un bistrot on es pot beure i menjar una mica. La part interessant és que es pot llogar la sala per fer passis de material fílmic a un preu raonable, sobretot als matins.
Molt bona idea. Hi donarem una ullada.
Entre los directores y sus montadores hay mayor fidelidad que entre cualquier otro departamento. Mirad las parejas inacabables, desde Scorsese y Thelma Schoonmaker; Truffaut y Martine Barraqué; Louis Malle y Suzanne Baron; Polansky y Hervé de Luze; Hitchcock y George Tomasini; Tarantino y Sally Menke [...]
La música me interesa mucho, aunque no sabría articular ni una sola idea sobre la música.De fet, Guerin és també molt especial en l'ús dels sons. Apunta:
Crear climas sonoros es crear música de una forma muy orgánica, sin apelar a orquestas que son quizás ajenas a la imagen que estás viendo. Es necesario trabajar, estilizar ese sonido.El senyor Guerin és un refinat i estimulant (re)constructor de móns sonors. O a mi m'ho sembla...
- Una doble escucha: el ruido de la ciudad con su riqueza interpretable y siempre lista para ser nombrada, después el mismo ruido como un rumor de espuma, monótono, salvaje, inaudible, con súbitos e imprevisibles estallidos que pertenecen a la monotonía.
- No siendo el rumor más que el modo en que la ciudad hace saber que está desierta, cada vez más desierta.El paso (no) más allá, de Maurice Blanchot. Traducció de Cristina de Peretti. Ediciones Paidós Ibérica (Barcelona, 1994).
La sonata de la antigua casa, que ignora las generaciones minúsculas, es de una lentitud que rebasa la memoria de sus sucesivos habitantes. El piso gime. Las persianas golpean. Cada escalera tiene su llave. La puerta del armario cruje y el resorte de los viejos divanes de cuero responde.
Todas las maderas de la casa, cuando el verano las reseca, ensamblan un instrumento musical a la vez regular y desordenado, que interpreta una composición de perdición, trabajada por una destrucción tanto más amenazante cuanto que es efectiva, incluso si su lentitud no la convierte nunca en algo íntegramente perceptible para los oídos de sus habitantes humanos. [...]Extret de "El odio a la música" de Pascal Quignard. Traducció de Margarita Martínez. Editorial El cuenco de plata (Buenos Aires, 2012).
L'objectiu és concebre instruments que poden ser eficaços per accelerar i mantenir la interconnexió entre els professionals i el llenguatge de patrons, més enllà del suport referencial habitual en formes de text.Les 77 targetes són:
Un llenguatge de patrons té el potencial de contribuir a un moviment emancipador, ja que ha demostrat ser un format útil per experts i no experts. Els patrons són d'autoria col·lectiva a través de l'inventari, la traducció i re-síntesi de la pràctica actual i know how. Aquesta metodologia ha estat adoptada amb èxit en altres àmbits.
Achievement, Acoustic Ecology, Address Others, Aesthetics, Affected Hearing, Ambiance, Anticipation, Awareness, Beacon Locator, Breath, Character Soundprint, Chitchat, Consequent Sound, Contextual Music, Cutscenes, Death, Decay, Dialogue, Diegetic Music, Directionality, Dubbing, Eavesdropping, Echolocation, Emotional Script, Engagement, Entrainment, Failure, Foley, Foley Music, Footsteps, Grunts, Heartbeat, Helper Voice, Hurry Up!, Identification, Imminent Death, In-game Feedback, Levelled Performance, Make Sound not War, Menus, Music, Musical Outcome, Narrative, Narrator, No Can Do, Noise, Ouch!, Pitch Gameplay, R-A-E-D Iterations, Radio, Recordings, Relaxation, Revelation, Rhythm Gameplay, Say that Again, Seeking for PC, Shout and Yell, Signature, Silence, Sing to Act, Sonic Weapon, Sound Decoys, Sound Design in Games, Sound Effects, Sound Input, Sound Suppressing, Sound Visualization, Stealth, Subtitles and Captions, Suspicious NPC, Thoughts, Time Twist, Title Screens, Trance, Unaware NPC, Variety, Voice Acting, Window of Opportunity.Feu una ullada als exemples - basat en uns quants jocs - que proposa Sound In Games. Em sembla que aquí hi ha un mètode d'aprenentage continu i molt proper, que no tant sols serveix pels dissenyadors de so del jocs... sinó per a tothom!
Aquesta web vol ser un testimoni i un record dels estudis GEMA-1 i GEMA-2, ara desapareguts, dedicats a la gravació musica.Actualització (14 de juliol): La web "ESTUDIS GEMA" (abans es deia "Estudi Gema-2") recollirà fotos i informació dels dos estudis de gravació. Des del carrer del Sagrat Cor (Sarrià), al carrer de Sardenya, passant pel carrer de Bailèn.
Per explicar la seva història recollim fotos, documents, testimonis, llistes de gravacions, d’equipament, anècdotes i peripècies. I es fa a través de tots els que vam ser-hi, algun dia, com a tècnics, com a músics, com a cantants, com a fotògrafs, com a amics…
És una web en construcció. S’anirà ampliant, corregint i modificant, tant el seu contingut com la seva estructura.
A l'apartament hi ha un silenci sepulcral. L'únic so és el de la seva respiració i el murmuri monòton de la ventilació. La resta de sons provenen de l'exterior: el comptador de l'electricitat que hi ha a l'escala, el repartidor de diaris, la gent que puja i baixa les escales, o els cotxes i els vianants nocturns que passen pel carrer. Quan els nens eren petits, l'habitació s'omplia amb els seus sons: la respiració curta i ràpida d'en Johan, la respiració forta de la Calle, que dormia sota una piràmide de peluixos, i la Madelene, per descomptat, que roncava a la mínima que es refredava. Però després els sons es van anar apagant. Els nois se'n van anar a les seves pròpies habitacions, i la Madelene es feia l'adormida quan ell arribava a casa.Aurora boreal, la novel·la d'Asa Larsson. Traducció de Núria Vives. Columna Edicions (Barcelona, 2009).
No, ja n'hi ha prou. S'aixeca, posa un clàssic del Clint Eastwood i se serveix una copa. Potser aconseguirà adormir-se al sofà.
M'acabo de llevar i estic sentint els petits que viuen al nostre costat: "El joc del Monster, uaaaaalaaaa!!!" i l'altre: "La pilota màgica!!!" No hi ha res com ser nen i viure un matí de Reis... ;-)Ara, a la nit, gairebé tothom ja està dormint. I el rei negre torna a casa seva, abans que desmuntin el pessebre.
Que la paraula obscur fos obscura,Pagèsiques, de Perejaume. Edicions 62. Barcelona (Maig 2011).
i la paraula immens fos immensa,
i la paraula vell fos vella.
* * *
Escolteu el so del nom dels Replans que ara deixo caure sobre els Replans mateix: (soroll). Doncs bé, aquest soroll és el tema. Aquest soroll és el que m'agradaria saber escriure perfectament a mà i amb lletra fina.
* * *
Thank all of you students who, against all odds and against all the pressures to do otherwise, have chosen to have a life in the arts. All the paradigms of success that we routinely encounter in our everyday lives—on television, in movies, in the online world, in the constant din of advertising, even from our friends and families—all these “models” for success and happiness American-style are about what is ultimately a disposable life, about a life centered around material gain and about finding the best possible comfort zone for yourself.
And the wonderful, astonishing truth is that the arts are utterly useless.
... what we artists offer is one of the few things that make human life meaningful, that through our skill and our talent and through the way that we share our rich emotional lives we add color and texture and depth and complexity to their lives.
A life in the arts means a life of sacrifice and tens of thousands of hours of devotion and discipline with scant remuneration and sometimes even scant recognition. A life in the arts means loving complexity and ambiguity, of enjoying the fact that there are no single, absolute solutions. And it means that you value communicating about matters of the spirit over the baser forms of human interaction, because you know that life is not just a transaction, not simply a game about winning someone’s confidence purely for purposes of material gain.
So if I can leave you with some words of wisdom I would probably urge you to do one thing over all else, and that is never to consider yourself sufficiently educated. Always remember to adopt Zen “beginner’s mind.” If you’re playing or dancing and acting something for the umpteenth time, stop and ask yourself “how can I make it fresh? What have I been missing in this? How can I avoid going on autopilot?” And don’t be afraid to take baby steps.Discurs sencer, aquí. Fotografia de Margaretta Mitchell.
Filming is an act of love. To me, shooting a movie proceeds from desire. Desire for the subject, for the person being filmed. Desire to see the movie materialize. Thus every time I take up my camera, I find myself in a jubilant, ecstatic state of mind. My kind of cinema is direct, spontaneous, without theoretical interference. Good filming comes from the heart… On the other hand, I believe that a certain amount of restraint is desirable.
At a time when movies tend to drown in special effects, I look back to the pioneers for austerity. Through their example, I am reaching for a purer language; I find my liberty in simplicity. I believe in spending a lot of time with the people I film. I must allow them time to forget the camera.
Mine is not a hidden camera, these are not stolen images or an infringement on their privacy. I become a part of their surroundings, of everyday life, so close to them that they do not see the camera any more: their natural behaviour and attitudes are preserved. In this search for a rugged, organic reality, I resort to a staunch approach to image and sound: no technical tricks, fancy lighting nor synthetic additives.
Painting and photography have been a strong influence in my work. Chiaroscuro and mystery are just as necessary to cinema as they are to painting. I find inspiration in the way Vermeer, Goya or the Impressionists managed to sculpt natural light, or in the work of great photographers like W. Eugene Smith, Walker Ewans, Roy De Carava, Robert Frank…A la foto, Carme Fajula, protagonista del documental.
The camera and mic are the eyes and ears that first record what is happening. I am the first spectator of the future movie: this image and this sound are what the audience is going to see, and they must convey the intensity of the human experience I am going through while filming. The final movie somehow exists inside me, I guess. I am merely going on a quest for it. The unforeseen is always best.
bezier.2D, controlOSC, flocking, gravity.balls.2D, linear.rotation, pendulum, pendulum.2D, rotation, springs.2D, trackpad.Són deu petites aplicacions autònomes que generen OSC data i, la majoria, també midi. Per tant, es poden utilitzar per moure i automatitzar l'àudio en altres aplicacions.
The true step forward is to, actually, get rid of the concept of channel. No-channels is my preferred 3D-sound format. In a no-channels world, no-one ever needs to take a decision about something like the left channel or the top-left-middle channel.La darrera etapa d'Immsound va passar ben a aprop, en una de les tres sales de mescla de cinema de Sonoblok, l'estudi on treballo.
Per si voleu baixar-vos les 4 cançons (mp3) del disc EP de "Los Cherokees", amb la portada i contraportada: Descarregar "Los Cherokees EP 1965"
"Bella durmiente" (2:17) EP de "Los Cherokees" - 1965
Rafael Poch - cantant i guitarrista (dret)- - - - - - - - - - - - -
Luis Minguella - baix (dret)
Carlos Sabat - bateria (dret)
Antonio Silvestre - orgue i vibràfon (ajupit)
Tramuntana i veles (1:02)
