Pàgines

dimarts, 14 de desembre del 2021

Nova web

Arrenco una nova web, DESONS, després de més de set anys del final d'aquest blog.

La idea és la de compartir el que he après, el que he anat trobant i el que aprendré i trobaré. 

Ara, amb aquesta nova web, el ritme serà més pausat que el que tenia amb el blog. És el que toca.

Salut per a tothom, que bona falta ens fa!

 

dijous, 15 de maig del 2014

Final del Quadern de Sons

Aquest Quadern de Sons es tanca aquí.

De fet, fa mesos que es va acabar i per diverses raons. A finals de gener, SONOBLOK, l'estudi de so on he treballat durant més de trenta anys, va plegar. I un parell de mesos després, arribat a l'edat reglamentària, un servidor s'ha jubilat. Vet aquí.

Mai hagués pensat que aquest blog, el Quadern de Sons, visqués més de 10 anys, de l'octubre del 2003 a finals del 2013!

L'accés a nous comentaris es tancarà el proper dia de Sant Joan. I quan sigui el moment, arrencarem un nou web.

Salut per a tothom!

Ricard Casals Alexandri

divendres, 17 de gener del 2014

Zumzeig

Zumzeig-1 Zumzeig-2

Ensenyar (exhibir, preestrenar) una pel·lícula segueix sent complicat. Potser no tant com abans, perquè ara ja no cal dur aquelles pesades bobines de 35mm, tan cares de fabricar!

Depenent de la sala i els seus equips, t'hi pots presentar portant un disc BluRay (el mínim dels mínims), una cinta de vídeo HDCAM, o un DCP. Sisplau, oblida els DVD.

Un DCP és l'equivalent digital a les bobines de pel·lícula de 35mm. Un llargmetratge dins un disc dur. Vet-ho aquí!

La creació d'un master DCP, amb la imatge d'alta qualitat (códec JPEG2000) i un so sense comprimir, és, avui dia, a l'abast de moltes butxaques. Encara que és un procés delicat i llarg, que requereix un cert grau d'especialització.

Si el teu projecte fílmic és econòmicament modest, encara no tens distribuïdor i has de participar en algun festival, t'has d'assegurar que el DCP que portis roda correctament. No et presentis a segons quins festivals amb una cinta de vídeo o un BluRay...
 

ZUMZEIG (Actualització 2021: és una cooperativa) és un "cine-bistrot". Un cinema amb 70 butaques i un bistrot on es pot beure i menjar una mica. La part interessant és que es pot llogar la sala per fer passis de material fílmic a un preu raonable, sobretot als matins.

Molt bona idea. Hi donarem una ullada.


dijous, 26 de desembre del 2013

Silence (Pat Collins)

Silence - Film - bosc

Resulta que et dediques a enregistrar sons, ets irlandès i fa quinze anys que vius a Alemanya.

Vet aquí que t'encarreguen de tornar a Irlanda per trobar i gravar ambients sonors sense màquines de fons ni sorolls produïts per l'home. Parles amb gent i viatges una mica...

Silence - Film - mar

Tot això, i més, passa a Silence, un film de Pat Collins. De dia, de nit. Al Riu, al mar, a la muntanya, al camp, al bosc. Amb vent, amb pluja. Cases buides, deshabitades. Camins, illes...

Silence - Film - arbre

Els arbres i els mapes...

Silence - Film - mapa

Silence és un film semi-documental del que desconeixia la seva existència (!) i que val molt la pena de veure i escoltar.

Silence - Film - subtitols

Es pot visionar a filmin.es per un preu super raonable. Ja em direu què us sembla!

Nota: Totes les imatges són còpies de la pantalla durant el visionat de filmin.es.

dissabte, 21 de desembre del 2013

Marabunta (els fills creixen - 2)

marabunta espectacle

Doncs això, els fills creixen…
 
Marabunta és un espectacle absolutament hilarant que es va presentar (pre-estrena) ahir a la sala El Latino del Teatre Principal de Barcelona. Marabunta és Guillem Albà i un grup de músics extraordinaris. No us ho perdeu!

En Guillem és fill de l'Olga i l'Albert, titellaires i fundadors del grup L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú).

Endavant, Guillem!

Maila (els fills creixen - 1)

maila

Doncs això, els fills creixen…

Marta Casals ha creat l'espectacle infantil MAILA i ara, per poder acabar el disc de cançons, utilitza el crowdfunding de Verkami.

Endavant, filla!

divendres, 1 de novembre del 2013

De Tati (Jacques) a Trueba (David)

INFO
De Tati a Baron (Suzanne)

A Entendre le cinéma (Daniel Deshays) llegeixo que Jacques Tati treballava el so de les seves pel·lícules d'una manera molt minuciosa. Tant, que pel so de les onades del mar, la seva muntadora Suzanne Baron havia de triar entre més de 365 gravacions! El so del mar canvia cada dia...

Suzanne Baron, resulta ser una muntadora creativa i esplèndida de films (entre d'altres) de Tati, Rouch, Maille, Rosif, Ivens i Herzog.

De Baron a Trueba (David)

Al web del film "Vivir es fácil con los ojos cerrados", David Trueba, al comentar les parelles professionals, anomena la Suzanne:
Entre los directores y sus montadores hay mayor fidelidad que entre cualquier otro departamento. Mirad las parejas inacabables, desde Scorsese y Thelma Schoonmaker; Truffaut y Martine Barraqué; Louis Malle y Suzanne Baron; Polansky y Hervé de Luze; Hitchcock y George Tomasini; Tarantino y Sally Menke [...]
David Trueba-Vivir es facil-

De fet, el viatge segueix. Trueba roda a Almeria per la història d'un professor que vol trobar en John Lennon (que està rodant un film amb Richard Lester). I d'aqui arribes al document sonor de les primeres proves de la cançó Strawberry Fields Forever, que va compondre Lennon a Almeria. Oh, què més voleu!

Com sona una sala?

How Sound Works (In Rooms)

Com arriben a ser d'espessos els llibres d'acústica! El so és invisible i costa veure per on "passa", encara que pugui deixar rastres.

Aquest petit vídeo d'Acoustic Geometry és didàctic i molt clar. M'hagués agradat veure'l quan vaig començar!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Guerin i la música

sonograma
La revista Sonograma, tenaçment i puntual, surt quatre cops durant l'any. Els mesos de gener, abril, juny i octubre.

Aquest mes, Carme Miró entrevista a José Luis Guerin i comença amb la pregunta "Què representa la música per a vosté?" Un inici ben directe!

Guerin és molt especial en l'ús de la música en els seus films. La primera frase de la seva llarga resposta és:
La música me interesa mucho, aunque no sabría articular ni una sola idea sobre la música.
De fet, Guerin és també molt especial en l'ús dels sons. Apunta:
Crear climas sonoros es crear música de una forma muy orgánica, sin apelar a orquestas que son quizás ajenas a la imagen que estás viendo. Es necesario trabajar, estilizar ese sonido.
El senyor Guerin és un refinat i estimulant (re)constructor de móns sonors. O a mi m'ho sembla...

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Les ombres en un teatrí

teatre d'ombres-1

M'han regalat el Petit Teatre d'Ombres de Pímbalo!

És molt senzill de muntar i es pot començar de seguida, retallant les siluetes que hi ha en 9 acetats.

Amb aquest teatrí retorna aquesta cosa tan especial que tenen les ombres (com els titelles!) i que sovint oblidem.

Ara que el cinema - que és so i imatge, però, sobretot, narració - està tan trasbalsat... Gràcies, Pímbalo!

teatre d'ombres-2

dijous, 26 de setembre del 2013

El so del núvol

El so del núvol
Hi ha uns quants programes que transformen una imatge en so. Photosounder és un d'ells, i amb la demo he "tret" el so d'aquest núvol. 

dimecres, 25 de setembre del 2013

Textos aliens: Maurice Blanchot

- Una doble escucha: el ruido de la ciudad con su riqueza interpretable y siempre lista para ser nombrada, después el mismo ruido como un rumor de espuma, monótono, salvaje, inaudible, con súbitos e imprevisibles estallidos que pertenecen a la monotonía.
- No siendo el rumor más que el modo en que la ciudad hace saber que está desierta, cada vez más desierta.
El paso (no) más allá, de Maurice Blanchot. Traducció de Cristina de Peretti. Ediciones Paidós Ibérica (Barcelona, 1994).

diumenge, 18 d’agost del 2013

Notes des del Port - 5

  • La major part de tot el que veiem ho oblidem, tard o d'hora. Deu quedar arxivat al magatzem.
  • La major part de tot el que sentim (so) ho oblidem. Oblidar-ho - no assignar-li gaire importància - és necessari.
  • Ara, em pregunto: quant de temps mantenim allò que escoltem (= volem sentir voluntàriament)?
  • Què "guardem" del so que hem escoltat? Un bloc d'informació, com si fos un objecte? La impressió que ens ha causat? El tipus de so, les seves característiques? Tot plegat, en forma de metadata afegida?

dissabte, 17 d’agost del 2013

En Serra, premi a Locarno!

Altaió com a Casanova

Just abans de vacances vam mesclar HISTÒRIA DE LA MEVA MORT, d'Albert Serra, amb so de Jordi Ribas i Joan Pons. I ara, quan encara no havia actualitzat el llistat de mescles, va i guanya el premi a la millor pel·lícula a Locarno! Enhorabona!

A la foto, Vicenç Altaió, fantàstic com a Casanova (foto de Román Yñán).

Textos aliens: Pascal Quignard

La sonata de la antigua casa, que ignora las generaciones minúsculas, es de una lentitud que rebasa la memoria de sus sucesivos habitantes. El piso gime. Las persianas golpean. Cada escalera tiene su llave. La puerta del armario cruje y el resorte de los viejos divanes de cuero responde.
Todas las maderas de la casa, cuando el verano las reseca, ensamblan un instrumento musical a la vez regular y desordenado, que interpreta una composición de perdición, trabajada por una destrucción tanto más amenazante cuanto que es efectiva, incluso si su lentitud no la convierte nunca en algo íntegramente perceptible para los oídos de sus habitantes humanos. [...]
Extret de "El odio a la música" de Pascal Quignard. Traducció de Margarita Martínez. Editorial El cuenco de plata (Buenos Aires, 2012).

Llibre que em va arribar de les mans de Juan Barrero, durant la mescla de la seva pel·lícula, "La jungla interior". Gràcies!

Notes des del Port - 4

PARAULES
  • Per què la paraula escoltada té algun sentit per a nosaltres i ens "aturem" a entendre-la, a trobar-li un sentit? I, en canvi, no ho fem amb una onada escoltada? Sentim una onada i l'oblidem. Deduïm, instantàniament, que el so de l'onada no "diu" res més. Potser si fos una onada molt grossa, amb un so monstruós, reaccionaríem com davant d'un perill.
  • Les paraules duren més que el seu so. Les paraules d'una frase (que ara estem escoltant) "duren" (s'aguanten, es mantenen) mentre dura la frase.
  • En alguna part del cervell, quan parem atenció al que diu algú, hi ha una safata on es van col·locant les paraules que es diuen mentre pren forma la frase al mateix temps que el seu sentit. La safata es buida de seguida quan es tanca el sentit de la frase.

divendres, 16 d’agost del 2013

Notes des del Port - 3

  • El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
  • El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
  • Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
  • Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?

dijous, 15 d’agost del 2013

Notes des del Port - 2

  • És possible que els nous sistemes de so immersiu per a cinema puguin retornar-nos un cert grau de la facultat de triar que té l'orella quan escolta del real. Una facultat que ara tenim pràcticament anulada, quan escoltem material enregistrat, "assecat".
  • L'afany de la semblança màxima al so real, tan apreciat en el cinema, pot acabar sent un parany, un cul de sac.
  • El "botí" del so real.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Notes des del Port - 1

  • Escoltar, com mirar, és interrogar.
  • Mirar és una acció directa. Escoltar (oïr voluntàriament) no ho sembla tant. Per què?
  • Quan entrexoco dues pedres, per què hi ha d'haver tan soroll? Passa sempre i ni ens hi fixem, però és una mica estrany...

dilluns, 22 de juliol del 2013

Aprendre del So dels Jocs

Sound In Games - cards

Sound In Games proposa una col·lecció de 77 cartes (targetes físiques) amb els patrons per al disseny de so en els jocs.
L'objectiu és concebre instruments que poden ser eficaços per accelerar i mantenir la interconnexió entre els professionals i el llenguatge de patrons, més enllà del suport referencial habitual en formes de text.

Un llenguatge de patrons té el potencial de contribuir a un moviment emancipador, ja que ha demostrat ser un format útil per experts i no experts. Els patrons són d'autoria col·lectiva a través de l'inventari, la traducció i re-síntesi de la pràctica actual i know how. Aquesta metodologia ha estat adoptada amb èxit en altres àmbits.
Les 77 targetes són:
Achievement, Acoustic Ecology, Address Others, Aesthetics, Affected Hearing, Ambiance, Anticipation, Awareness, Beacon Locator, Breath, Character Soundprint, Chitchat, Consequent Sound, Contextual Music, Cutscenes, Death, Decay, Dialogue, Diegetic Music, Directionality, Dubbing, Eavesdropping, Echolocation, Emotional Script, Engagement, Entrainment, Failure, Foley, Foley Music, Footsteps, Grunts, Heartbeat, Helper Voice, Hurry Up!, Identification, Imminent Death, In-game Feedback, Levelled Performance, Make Sound not War, Menus, Music, Musical Outcome, Narrative, Narrator, No Can Do, Noise, Ouch!, Pitch Gameplay, R-A-E-D Iterations, Radio, Recordings, Relaxation, Revelation, Rhythm Gameplay, Say that Again, Seeking for PC, Shout and Yell, Signature, Silence, Sing to Act, Sonic Weapon, Sound Decoys, Sound Design in Games, Sound Effects, Sound Input, Sound Suppressing, Sound Visualization, Stealth, Subtitles and Captions, Suspicious NPC, Thoughts, Time Twist, Title Screens, Trance, Unaware NPC, Variety, Voice Acting, Window of Opportunity. 
Feu una ullada als exemples - basat en uns quants jocs - que proposa Sound In Games. Em sembla que aquí hi ha un mètode d'aprenentage continu i molt proper, que no tant sols serveix pels dissenyadors de so del jocs... sinó per a tothom!

divendres, 21 de juny del 2013

Estudis GEMA

Del mes de novembre de 1969 a finals de setembre de 1975, vaig treballar a l'estudi de gravació de música GEMA-2. Ara, uns quants anys després, començo a fer-ne una web: ESTUDIS GEMA.
Aquesta web vol ser un testimoni i un record dels estudis GEMA-1 i GEMA-2, ara desapareguts, dedicats a la gravació musica.

Per explicar la seva història recollim fotos, documents, testimonis, llistes de gravacions, d’equipament, anècdotes i peripècies. I es fa a través de tots els que vam ser-hi,  algun dia, com a tècnics, com a músics, com a cantants, com a fotògrafs, com a amics…

És una web en construcció. S’anirà ampliant, corregint i modificant, tant el seu contingut com la seva estructura.
Actualització (14 de juliol): La web "ESTUDIS GEMA" (abans es deia "Estudi Gema-2") recollirà fotos i informació dels dos estudis de gravació. Des del carrer del Sagrat Cor (Sarrià), al carrer de Sardenya, passant pel carrer de Bailèn.

dissabte, 4 de maig del 2013

Els contes d'en Daumal

Gràcies a AcusticaWeb, la web de David Casadevall, he pogut llegir alguns contes (sobre el so) que està escribint en Francesc Daumal per a un nou llibre.

El personatge dels contes és un mestre roncaire. Us els recomano!

Textos aliens: Asa Larsson

A l'apartament hi ha un silenci sepulcral. L'únic so és el de la seva respiració i el murmuri monòton de la ventilació. La resta de sons provenen de l'exterior: el comptador de l'electricitat que hi ha a l'escala, el repartidor de diaris, la gent que puja i baixa les escales, o els cotxes i els vianants nocturns que passen pel carrer. Quan els nens eren petits, l'habitació s'omplia amb els seus sons: la respiració curta i ràpida d'en Johan, la respiració forta de la Calle, que dormia sota una piràmide de peluixos, i la Madelene, per descomptat, que roncava a la mínima que es refredava. Però després els sons es van anar apagant. Els nois se'n van anar a les seves pròpies habitacions, i la Madelene es feia l'adormida quan ell arribava a casa.

No, ja n'hi ha prou. S'aixeca, posa un clàssic del Clint Eastwood i se serveix una copa. Potser aconseguirà adormir-se al sofà.
Aurora boreal, la novel·la d'Asa Larsson. Traducció de Núria Vives. Columna Edicions (Barcelona, 2009).

Àudio Potable

AudioPotable
El servei d'àudio potable (Audios de Barcelona).

dissabte, 20 d’abril del 2013

Persimpatia

Per Simpatia-poster
Persimpatia és un llargmetratge documental musical, produït per Ernesto Briceño i Guillermo Asensio.

De la seva web
  • El Ricard Margarit era un luthier català poc convencional que va desafiar i va inspirar el món de la música fent violins amb cordes addicionals. Les cordes principals es toquen com en un violí estàndard i la resta vibren per simpatia, d’aquí el nom del documental. Només 4 músics en el món tenen un d’aquests violins especials fets per en Ricard.
  • Després de la sobtada mort d’en Ricard, l’Ernesto s’embarca en un viatge per buscar els altres 3 violinistes, amb l’objectiu de compartir vivències i donar sentit a la vida del seu mentor. El seu somni és reunir-los en un concert únic a Barcelona, com a darrer comiat al seu amic Ricard.
  • Els personatges principals són 4 violinistes singulars: Subramaniam (Índia), Paul Giger (Suïssa), Zoltán Lantos (Hongria) i Ernesto Briceño (Veneçuela).
  • Altres personatges: el Jaume Bosser (luthier), el Xavi Turull (mentor del grup de flamenc fusió Ojos de Brujo), o l’Alexandre Letellier (luthier d’orígen francés resident a l’Índia).
  • Ricard Margarit era un català que va desafiar convencions. En una societat cada vegada més homogènia, considerem que és important encoratjar el pensament lliure i les persones que s’atreveixen a ser diferents.
Vegi's el vídeo a vimeo:
xsimpatia3

diumenge, 7 d’abril del 2013

Bigas Luna!

Bigas Luna a la mescla d'ANGUIX

A més a més de les retallades, de l'ofec de les productores degut el retràs escandalós dels pagaments de les institucions i els cinemes, la falta de liquiditat general i l'impagament de moltes partides, ara s'ens moren els directors!

He mesclat cinc títols de la filmografia de Bigas Luna, un dels directors amb els que ha resultat més fàcil i estimulant treballar. Un home creatiu, obert, atent i entranyable.
  • LOLA (1985)
  • ANGUISH / ANGOIXA (1986)
  • JAMÓN, JAMÓN (1993)
  • VOLAVÉRUNT (1999)
  • SON DE MAR (2001)
La fotografia és de 1986, durant el master final d'ANGUIX / ANGOIXA, on hi ha una pel·lícula dins d'una altra. Aleshores va ser un repte tècnic apassionant, tenint en compte els mitjans amb els que comptavem.

D'esquerra a dreta: el cap de Pepón Coromina (productor), Bigas Luna (director), Ernest Blasi (muntador de so), Ricard Casals (mesclador). I a la meva esquerra es veu una mica la mà de Tim Partridge (consultor de Dolby).

dimecres, 13 de març del 2013

Víctor Amman (1948-2013)

Victor Amman

Víctor Amman - Un record per aquest pianista finíssim, de mirada viva i entremaliada!

Vegi's:
 En Victor Amman i els seus valors
Bon viatge a Victor Amman 

dilluns, 4 de març del 2013

Camins i rondes

cel_BCN

Pot semblar que sentim el que està dibuixat al cel,
però sota, a l'ombra, hi passa la Ronda de Dalt.

dissabte, 2 de març del 2013

Efectista de Sala (estereotips)

foley_artist_caricatura

Estereotips: L'Efectista de Sala (cinema).

Foley Artist (països anglosaxons). Bruiteur (països francòfons).

Dibuix de K. Donnelly. Trobat a Studio Sound, l'esplèndida revista de so - maig de 2001. És el Foley Artist.

Mesclador de So de Cinema (estereotips)

mesclador_cinema_caricatura

Estereotips: El Mesclador de So de Cinema.

Re-recording mixer (dubbing Mixer, film sound mixer, als països anglòfons). Mixeur (ingénieur du son de mixage, als països francòfons).

Dibuix de K. Donnelly. Trobat a Studio Sound, la desapareguda i fantàstica revista de so - juliol de 2001.

diumenge, 17 de febrer del 2013

Final d'etapa. Renovar o liquidar.

Porta amb grafiti

Sembla que aquest 2013 es perfila - per a un servidor - com un final d'etapa. Un final d'etapa temut i esperat alhora i, des de 2008, acomboiat per una crisi econòmica enorme, global i profunda.

El món del cinema porta uns quants anys regirant-se i removent-se:
  • Les majors es decideixen pel digital com a format únic de la distribució dels seus títols.
  • Sembla ser que, a partir de l'any que ve, els laboratoris espanyols deixaran de subministrar còpies de 35mm.
  • Reducció de plantilles. A tot el món i  a tots els àmbits: cinemes, laboratoris i estudis.
  • Anar al cinema en família, malgrat els packs i ofertes, és una ruïna.
  • Es preveu una disminució brutal en el nombre de sales de cinema.
  • Va augmentant l'urgència de vehicular més eficaçment la distribució del material audiovisual per adaptarse a les noves modalitats de consum.
  • El projecte català de so immersiu, Immsound, ha estat engolit per Dolby, tot just quan començava a marcar territori. L'operació, potser, ja els hi anava bé a les dues empreses...
I els estudis de post-producció?
Renovar o liquidar.

dilluns, 7 de gener del 2013

Gaudir de la música

Understand Music de finally a, Vimeo.

Un esplèndid vídeo d'animació sobre la música. Entendre la música? Gaudir-ne!

El dia de Reis

Rei Mag Negre

Al matí rebo un missatge de la Marta:
M'acabo de llevar i estic sentint els petits que viuen al nostre costat: "El joc del Monster, uaaaaalaaaa!!!" i l'altre: "La pilota màgica!!!" No hi ha res com ser nen i viure un matí de Reis... ;-)
Ara, a la nit, gairebé tothom ja està dormint. I el rei negre torna a casa seva, abans que desmuntin el pessebre.

divendres, 4 de gener del 2013

Il·lusió i moviment. De les ombres al film.

A la Capella de Santa Àgata (Barcelona) es pot veure una exposició especial, la mostra d'algunes peces de la magnífica col·lecció d'aparells de cinema de Josep Maria Queraltó.

S'hi pot anar fins el 27 de gener de 2013. L'entrada és gratuïta i el llibre catàleg (inclou dvd) només costa 15€.

És emocionant veure aquests enginys per fer ombres, el megaletoscopi, el diorama, un zoòtrop, un praxinoscopi, uns visors, una esplèndida llanterna màgica, kinores i un cinematògraf Lumière!

-----
Zoòtrop
-----
Ombres - Silueta d'elefant 

Sempre havia vist les fotos d'aquests invents als llibres, però mirar a través d'un megaletoscopi i veure com s'il·lumina Venècia, d'aquesta manera tan senzilla, eficaç i suggeridora és molt especial.
-----
Venècia de dia (Megaletoscopi)

-----
Venècia de nit (Megaletoscopi)

Josep Maria Queraltó ha sigut un professional al món del cinema des que va començar. Gairebé tothom que hagi treballat a una cabina de cinema, un laboratori o a un estudi de postproducció, coneix Queraltó, a través de l'empresa que va fundar, Suministros Kelonik.

Davant de la llanterna màgica de dos objectius i tenint al fons el retaule de la Capella de Santa Àgata, he pensat que hi havia alguna relació entre les dues coses...

-----
Llanterna màgica de dos objectius

Més informació, amb entrevista, al blog Cosas de Absenta, un lloc molt interessant que recull històries de Barcelona.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Cançons de Bressol



Aquest és el book-trailer d'un llibre+disc recull de cançons de bressol, que acaba de publicar Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Hi canto, juntament amb la meva filla Marta.

El llibre està il·lustrat per Marta Balaguer i els arranjaments de les cançons són d'Iñaki Marquiegui. El book-trailer l'ha fet l'Albert Bataller.

Enllaços per veure el book-trailer:

dissabte, 15 de desembre del 2012

SGAE o SGAB?

SGAE

SGAE: Societat General d'Autors i Editors
SGAB: Societat General d'Aigues de Barcelona

PressPausePlay

PressPausePlay_still

PressPausePlay, un documental que conté entrevistes amb alguns dels creadors més influents del món de l'era digital.

Amb les seves paraules:
  • Una pel·lícula documental sobre el canvi en la producció, distribució i consum d'obres creatives.
  • La revolució digital de la darrera dècada ha desfermat, sense precedents, la creativitat i el talent, amb oportunitats il·limitades.
  • La cultura democratitzada significa un art millor?
  • Som un petit grup de cineastes suecs amb la humil ambició d'ampliar una mica el nostre camp de joc. Atès que cap de nosaltres està ni tan sols prop de la trentena, d'alguna manera tots som una part de l'evolució que estem tractant de descriure.
  • Finançament? És el nostre diner i el nostre temps.
  • A partir de principis de 2011 el documental ha viatjat pel món dels festivals de cinema.
PressPausePlay_still

Es pot descarregar a www.presspauseplay.com/.
Es pot veure a Vimeo i, subtitulat al castellà, a Youtube.
Paga la pena!

Art en competició

Work Of Art_still
Work of Art: The Next Great Artist. Com els reality shows de cançó, però amb "artistes". L'art en competició. Els participants guanyaran o perderan. Seran salvats, immunitzats o acomiadats. Només tenen 48 hores i 100 dòlars per crear una obra d'art...

Es poden veure, amb subtítols en castellà, a Lalulula.tv.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Textos: Perejaume (5)

cel
Que la paraula obscur fos obscura,
i la paraula immens fos immensa,
i la paraula vell fos vella.
* * *

Escolteu el so del nom dels Replans que ara deixo caure sobre els Replans mateix: (soroll). Doncs bé, aquest soroll és el tema. Aquest soroll és el que m'agradaria saber escriure perfectament a mà i amb lletra fina.

* * *
Pagèsiques, de Perejaume. Edicions 62. Barcelona (Maig 2011).

Altres textos de Perejaume en aquest blog:

Jordi Roura i els músics

Jordi Roura
Pregunta
  • Què tenen en comú els noms d'Adolf Ventas, Josep Maria Duran, Ramon Calduch, Font Sellabona, Enzo Lupo, Rafael Ibarbia, Ferran Orteu, Santi Carulla, Albalat y su ritmo, Gloria Lasso, Serramont i Trio Guadalajara, Los Guacamayos, Salvador Font i Núria Feliu?
Respostes
  1. Són músics i cantants catalans.
  2. En Jordi Roura els hi dedica, cada setmana, el seu programa "Club Trébol", de Ràdio 4 (RNE). Els diumenges a les 16h (amb repetició els dilluns a les 02).
Es poden escoltar a la web del programa.

"Club Trébol" és, en certa manera, la continuació d'un treball que en Jordi va començar ja fa uns quants anys, recollint les vivències i documentant els records de músics i cantants.

Amb el nom de Noms Propis - Músics Catalans del segle XX va començar a emetre aquests petits reculls amb entrevistes a la ràdio, l'any 1999. Tot aquest treball es pot consultar a la Mediateca de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Es poden veure extractes de les entrevistes en vídeo al canal d'en Jordi Roura a Youtube.

Fa bo d'escoltar el que han viscut altres i com ho han viscut. Relativitza moltes coses i d'altres, les reposiciona.

Gràcies, Jordi!

Jordi Roura és, també, l'ànima del grup de cançó i animació infantil Ara va de bo. Un servidor hi va formar part (amb alguna pausa) de l'any 1976 a 1980.

dissabte, 17 de novembre del 2012

John Adams (músic)

John Adams, compositor
A través del blog Stretta, arribo al discurs de doctorat de John Adams a l'escola Juilliard.

Parla de la tria (vital, cabdal) de ser artista. Alguns extractes:
Thank all of you students who, against all odds and against all the pressures to do otherwise, have chosen to have a life in the arts. All the paradigms of success that we routinely encounter in our everyday lives—on television, in movies, in the online world, in the constant din of advertising, even from our friends and families—all these “models” for success and happiness American-style are about what is ultimately a disposable life, about a life centered around material gain and about finding the best possible comfort zone for yourself.
And the wonderful, astonishing truth is that the arts are utterly useless.
... what we artists offer is one of the few things that make human life meaningful, that through our skill and our talent and through the way that we share our rich emotional lives we add color and texture and depth and complexity to their lives.
A life in the arts means a life of sacrifice and tens of thousands of hours of devotion and discipline with scant remuneration and sometimes even scant recognition. A life in the arts means loving complexity and ambiguity, of enjoying the fact that there are no single, absolute solutions. And it means that you value communicating about matters of the spirit over the baser forms of human interaction, because you know that life is not just a transaction, not simply a game about winning someone’s confidence purely for purposes of material gain.
So if I can leave you with some words of wisdom I would probably urge you to do one thing over all else, and that is never to consider yourself sufficiently educated. Always remember to adopt Zen “beginner’s mind.” If you’re playing or dancing and acting something for the umpteenth time, stop and ask yourself “how can I make it fresh? What have I been missing in this? How can I avoid going on autopilot?” And don’t be afraid to take baby steps. 
Discurs sencer, aquí. Fotografia de Margaretta Mitchell.

Escoltar música de John Adams:
  • a la seva web (http://www.earbox.com/)
  • al seu myspace (http://www.myspace.com/johnadamsmusic/music)

diumenge, 11 de novembre del 2012

La Primavera al IDFA

Carme Fajula_La Primavera

En Christophe Farnarier m'escriu: la seva pel·lícula documental LA PRIMAVERA serà d'aquí sis dies al festival IDFA, l'International Documentary Film Festival Amsterdam!

En Christophe és un francès que viu a Catalunya. Fotògraf i director de fotografia. Amb ell també vaig treballar a la mescla d'EL SOMNI, amb el personatge entranyable d'en Joan Pipa, el pastor.

Christophe és un apassionat del que fa. Escriu (i ho subscric totalment):
Filming is an act of love. To me, shooting a movie proceeds from desire. Desire for the subject, for the person being filmed. Desire to see the movie materialize. Thus every time I take up my camera, I find myself in a jubilant, ecstatic state of mind. My kind of cinema is direct, spontaneous, without theoretical interference. Good filming comes from the heart… On the other hand, I believe that a certain amount of restraint is desirable.

At a time when movies tend to drown in special effects, I look back to the pioneers for austerity. Through their example, I am reaching for a purer language; I find my liberty in simplicity. I believe in spending a lot of time with the people I film. I must allow them time to forget the camera.
Mine is not a hidden camera, these are not stolen images or an infringement on their privacy. I become a part of their surroundings, of everyday life, so close to them that they do not see the camera any more: their natural behaviour and attitudes are preserved. In this search for a rugged, organic reality, I resort to a staunch approach to image and sound: no technical tricks, fancy lighting nor synthetic additives.
Painting and photography have been a strong influence in my work. Chiaroscuro and mystery are just as necessary to cinema as they are to painting. I find inspiration in the way Vermeer, Goya or the Impressionists managed to sculpt natural light, or in the work of great photographers like W. Eugene Smith, Walker Ewans, Roy De Carava, Robert Frank…

The camera and mic are the eyes and ears that first record what is happening. I am the first spectator of the future movie: this image and this sound are what the audience is going to see, and they must convey the intensity of the human experience I am going through while filming. The final movie somehow exists inside me, I guess. I am merely going on a quest for it. The unforeseen is always best.
A la foto, Carme Fajula, protagonista del documental.

Spatium, ImmSound i ... Dolby

spatium

Val molt la pena donar una ullada a SPATIUM, de Rui Penha, les seves (10) interfícies i els dos plugins AU, amb els que es pot automatitzar les coordenades en 3D de 16 canals d'àudio. Es poden descarregar lliurement (de moment, només per a Mac OS X).

Un dels dos plugins, l'spatium.track, automatitza tres paràmetres: azimut, elevació i radi. Em recorda extraordinàriament el plugin d'ImmSound per ProTools:

spatium_plugin

Atenció, són molt interessants les interfícies de SPATIUM. Són petites joies:
bezier.2D, controlOSC, flocking, gravity.balls.2D, linear.rotation, pendulum, pendulum.2D, rotation, springs.2D, trackpad.
Són deu petites aplicacions autònomes que generen OSC data i, la majoria, també midi. Per tant, es poden utilitzar per moure i automatitzar l'àudio en altres aplicacions.

Recordo converses amb en Marc Orts i Dani Zacarias (1) on parlavem de futurs plugins per l'àudio 3D que poguessin moure els objectes sonors en trajectòries pre-establertes i fàcilment adaptables i que incloguessin la física, com en les aplicacions per iPad. Doncs aquestes interfícies d'SPATIUM van per aquest camí!

No sé com passarà a l'història l'aventura d'immsound, l'empresa catalana que va portar al cinema les idees de Toni Mateos i Pau Arumí sobre àudio 3D en 23.1 canals. Però el mateix Mateos avisa:
The true step forward is to, actually, get rid of the concept of channel. No-channels is my preferred 3D-sound format. In a no-channels world, no-one ever needs to take a decision about something like the left channel or the top-left-middle channel.
La darrera etapa d'Immsound va passar ben a aprop, en una de les tres sales de mescla de cinema de Sonoblok, l'estudi on treballo.

Dolby, una gran empresa multinacional s'ha acabat empassant immsound, la seva gent i la seva tecnologia.

No fa gaires mesos, Dolby va presentar Brave en el seu sistema Atmos i, poc després, s'estrenava The Impossible (entrevista amb Marc Orts), l'única pel·lícula en el sistema d'immsound. Qui hagi vist les dues projeccions, fàcilment pot saber quin sistema era (ja no puc dir "és") més avançat.

(1) Marc Orts (mesclador) i Dani Zacarias (dissenyador, mesclador i instructor d'AVID), aleshores col·laboradors freelance d'immsound,

diumenge, 4 de novembre del 2012

Films i diners

palmeres i núvols
He mesclat un bon grapat de pel·lícules, però reconec que "fer-les" em segueix semblant una tasca molt difícil i complexa. Suposo que no deu resultar tan llunyà i esotèric per a les noves fornades que surten de les escoles de cinema on toquen i viuen els diferents aspectes de la fabricació d'un film.

Sovint pregunto als directors, enmig d'una mescla, "quan ha costat aquesta peli?". Ben pocs ho saben o ho volen dir. Imagino que molts no ho volen saber. Les llistes amb les diferents partides pressupostàries és un galimaties que les productores tracten de manejar tan bé com poden.

A Digital Films, el magnífic i molt informatiu blog d'Oliver Peters, un muntador (ara tothom diu "editor") de films i vídeos i supervisor de postproducció, podeu llegir el post "Film Budgeting Basics" on comenta i documenta el que pot costar fer una pel·lícula i quines variables principals hi influeixen. Seria bo de saber com es veuen aquestes xifres des d'aquí. Ho preguntaré.

A través del blog s'arriben a documents ben interessants del cost final ben detallat de pel·lícules com "The village" de Shyamalan: va costar 71,6 milions de dòlars, dels quals 10,7 van ser pel propi Shyamalan.

Aquí, el cinema sempre ens sembla que visqui una "època especial". Sabem fer "Lo Imposible" (Bayona), amb un immens èxit de taquilla i, alhora, també toca fer dotzenes de petites produccions de les que depenen moltes companyies de producció. Tothom espera que la seva aposta pugui atreure coproductors i duri prou a la cartellera per començar a ser rentable i, de retruc, es faci un nom que li serveixi per tenir una vida una mica més llarga que l'anterior títol.

Temps ben difícils, i no tan sols per la crisi ferotge. Als laboratoris se'ls hi acaba el negoci de la pel·lícula distribuïda en material de 35 mm i s'han d'adaptar a les noves necessitats i als nous costos. I els estudis que es dediquen al so (amb títols doblats o originals) també s'han d'espavilar. Ens hem d'espavilar!

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Beatles, Emerick i Gema-2

Estudis Gema 2. Cabina de Control
He estat llegint "El sonido de los Beatles", les memòries d'un dels enginyers que va gravar als Beatles, Geoff Emerick. És un llibre amè i, per algú que ha estat en un estudi de gravació on - al principi - un quatre pistes també era el gravador principal, resulta un relat força divertit i estimulant.

Els records d'un estudi de gravació de música per força m'han de transportar a finals dels anys 60, quan vaig entrar a treballar a GEMA 2, un immens local que era al carrer de Sardenya, baixant a mà esquerra, una mica abans d'arribar a la Gran Via (Barcelona).

Quan vaig entrar-hi gairebé tots els equips ja anaven amb transistors i, per tant, no tinc gaires referències directes sobre l'enyorada qualitat sonora superior de les vàlvules. Però sí recordo molts discos gravats amb aquel immens aparell de quatre pistes, un AMPEX AG-440, gairebé tan alt com una persona (a la foto s'el pot veure al racó). La taula de so per controlar la gravació i la mescla posterior era una ALTEC 9200 (20 entrades i 4 sortides).

A la foto de la cabina de control de GEMA 2 i davant la taula de mescles ALTEC, hi ha en Rafael Poch (director tècnic de l'estudi); amb les mans als faders, en Joan Sirvent (tècnic) i, al fons, en Xavier Batllés (ajudant). La foto pertany al catàleg "Estudios Gema" de l'any 1971. Tots amb bata blanca. Sí, fa més de 40 anys...

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Rafael Poch i "Los Cherokees"

Los Cherokees - portada EP
El que està més a l'esquerra és en Rafael Poch. Ell va ser el meu director tècnic a GEMA-2, un esplèndid estudi de gravació de música ubicat al carrer de Sardenya, a Barcelona.

Més tard, ell va passar a la fàbrica del grup GEMA a Barberà del Vallès; després es va encarregar d'un estudi de doblatge de la Plaça Tetuan (Barcelona) i, finalment, va formar part de l'equip tècnic de vendes de Telco Electronics fins ben bé l'any 2005, si no vaig errat. TELCO era, en el seu moment, una empresa prestigiosa que distribuïa, entre altres, els micròfons Neumann, els processadors Lexicon i les taules de mescla Euphonix.

De jove, en Rafael va tocar amb el grup "Los Cherokees". Només els hi conec un disc EP de 45 rpm, de 4 cançons, editat per BELTER (núm 51.474) l'any 1965.

"Bella durmiente" (2:17) EP de "Los Cherokees" - 1965
Per si voleu baixar-vos les 4 cançons (mp3) del disc EP de "Los Cherokees", amb la portada i contraportada: Descarregar "Los Cherokees EP 1965"
- - - - - - - - - - - - -
Actualització (desembre 2013) de part d'Antonio Silvestre. Gràcies!
 

Composició del grup (d'esquerra a dreta):
Rafael Poch - cantant i guitarrista (dret)
Luis Minguella - baix (dret)
Carlos Sabat - bateria (dret)
Antonio Silvestre - orgue i vibràfon (ajupit)
- - - - - - - - - - - - -

divendres, 19 d’octubre del 2012

Un petit circ a Martinet (fa 32 anys)

pierrot dona
L'any 1980, el petit circ "Richard" actuava a Martinet de Cerdanya. Aquest és el so (de baixa qualitat) d'un tros de la seva actuació captat amb una petita gravadora de casset:

(La foto és de graphicsfairy.blogspot.com)

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Els violins de Sam (documental)

violi de Sam

Sam Zygmuntowicz fa violins a Nova York. Dustin Cohen fotografia, filma i en fa un senzill i magnífic documental de quatre minuts, The Violin Maker.

Sam diu que viu i treballa a Nova York, encara que sigui molt més car, perquè els músics puguin portar-li els seus violins. Es considera com un soci del músic, entre els dos van creant el so de violí que desitgen. El violí és com una cosa viva, va canviant.

dilluns, 27 d’agost del 2012

Un soroll estrany i una nit de tramuntana

nit al poble
A les sis d'una nit de tramuntana, a uns quants veïns del poble ens va desvetllar un soroll molt fort, com una tremolor gegant.

Vam veure com un iot es sacsejava amb violència al costat del port dels pescadors. Les seves veles, encara desplegades, feien aquella fressa de llençol enorme bategant amb el vent. El soroll arribava prou lluny, amplificat i multiplicat a través dels carrerons fins a la muntanya. Al cap d'una estona, van aconseguir aplacar aquell batec paorós.

Aquesta és la part final de la gravació sonora que vaig tenir l'ocurrència de fer.

Tramuntana i veles (1:02)

Un cuiner de vacances

cuiner banyant-se

M'he trobat un amic cuiner mentre tots dos nedavem. Després de saludar-nos, l'hi he preguntat quins sons recorda de la seva cuina. M'ha contestat que no podia separar els sons de les olors, ni tampoc dels gustos. La seva cuina era un tot.

Li costava trobar paraules per poder parlar de tots els sons diferents que s'hi fan. M'ha comentat que li falta vocabulari (com tothom) i m'ha promès que ho intentaria. Hem quedat per l'any que ve.