Pàgines

diumenge, 4 de novembre del 2012

Films i diners

palmeres i núvols
He mesclat un bon grapat de pel·lícules, però reconec que "fer-les" em segueix semblant una tasca molt difícil i complexa. Suposo que no deu resultar tan llunyà i esotèric per a les noves fornades que surten de les escoles de cinema on toquen i viuen els diferents aspectes de la fabricació d'un film.

Sovint pregunto als directors, enmig d'una mescla, "quan ha costat aquesta peli?". Ben pocs ho saben o ho volen dir. Imagino que molts no ho volen saber. Les llistes amb les diferents partides pressupostàries és un galimaties que les productores tracten de manejar tan bé com poden.

A Digital Films, el magnífic i molt informatiu blog d'Oliver Peters, un muntador (ara tothom diu "editor") de films i vídeos i supervisor de postproducció, podeu llegir el post "Film Budgeting Basics" on comenta i documenta el que pot costar fer una pel·lícula i quines variables principals hi influeixen. Seria bo de saber com es veuen aquestes xifres des d'aquí. Ho preguntaré.

A través del blog s'arriben a documents ben interessants del cost final ben detallat de pel·lícules com "The village" de Shyamalan: va costar 71,6 milions de dòlars, dels quals 10,7 van ser pel propi Shyamalan.

Aquí, el cinema sempre ens sembla que visqui una "època especial". Sabem fer "Lo Imposible" (Bayona), amb un immens èxit de taquilla i, alhora, també toca fer dotzenes de petites produccions de les que depenen moltes companyies de producció. Tothom espera que la seva aposta pugui atreure coproductors i duri prou a la cartellera per començar a ser rentable i, de retruc, es faci un nom que li serveixi per tenir una vida una mica més llarga que l'anterior títol.

Temps ben difícils, i no tan sols per la crisi ferotge. Als laboratoris se'ls hi acaba el negoci de la pel·lícula distribuïda en material de 35 mm i s'han d'adaptar a les noves necessitats i als nous costos. I els estudis que es dediquen al so (amb títols doblats o originals) també s'han d'espavilar. Ens hem d'espavilar!