Música no és decòrum, no és mercaderia sonora ni hermetisme ni prebenda munífica, ni sorpresa tecnològica, etc. És in(quieta) reflexió meditabunda (i potser problematitzadora) que s'emplena d'emoció i records.

Extret de Mistral, el gran compositor, escrit de Llorenç Barber. Revista Transversal, núm. 8. Lleida, 1999.

Textos: Àlex Susanna

Importància de les campanes quan dormiu - us apuntalen el son, que altrament podria sortir de mare, dispersar-se en excés, caure en un pou sense fons -, i, sobretot, quan no ho feu, quan no podeu: us ajuden a acceptar que, encara que no ho sembli, el temps sí que passa. Sense campanes, doncs, un insomne està perdut.

A Gelida, durant tot l'hivern, m'acompanyen dos jocs de campanes: les de l'església de Sant Pere del Castell, a tocar de casa, i - lleugerament retardades, com un eco reressagat i llunyà - les de l'església principal del poble.

Ara que estiuejo en un poble sense campanes, i que passo tantes nits en blanc - xafogoses, suspeses, gairebé estantisses -, és quan m'adono de tot això, de la sort que tinc durant l'hivern gelidenc, i penso que potser l'estiu vinent hauria de fer per manera d'endur-me'n un, d'aquells dos jocs de campanes, el més transportable.

Ara bé, res pitjor que unes campanes que sonin malament. Cada cop de batall es converteix llavors en un turment, una obsessió, una punyalada que es va endinsant més i més en la vostra carn indefensa. Campanes esquerdades, abstingueu-vos!

Quadern d'ombres, d'Àlex Susanna. Columna Edicions. Barcelona, 1999.

Barber i Schaeffer (1)

Yo creo en la comunicación como músculo, y el músculo es importante por lo que genera: movimiento, relación. Frente al sonido como subproducto, lo que para mí cuenta es sonar. (pàg. 54)

Tardé muchos años en escribir para campanas, porque, como todo músico, me había formado para crear sonidos destinados a emitirse en una sala de conciertos. Sin embargo, en el espacio público, abierto, las resonancias se multiplican; además, la campana es un instrumento tan autosuficiente que no te necesita, y tienes que bajar del pedestal, bajar tus humos compositivos; ya no compones con el pentagrama, la ocurrencia o la técnica, sino con una memoria, un uso, unas costumbres que nos sumergen en lo que Bourriaud llama "estado de encuentro". (pàg. 80)

El sonar es una vibración, una puñeta que no hay quien la entienda. Nunca me había interesado por la acústica, pero desde que hago sonar ciudades, no hay libro de acústica que no me lea de arriba abajo. (pàg. 82)

El placer de la escucha. Llorenç Barber i Chema de Francisco. Árdora Ediciones. Madrid (2003).

Rellegint dos llibres alhora: un de petit, d'entrevistes amb Llorenç Barber i un altre, de més gran i atapeït, sobre (i de) Pierre Schaeffer. El llibre petit va ser llegit per primer cop durant un cap de setmana. L'altre, va estar-se molt temps amb les pàgines sense guillotinar abans de ser llegit.

Tots dos parlen d'escoltar, encara que cadascú ho fa a la seva manera. Un és barroc, l'altre no. Els dos són fortament intuïtius. Llegir Barber i després Schaeffer resulta instructiu i energètic. És com banyar-se en mars diferents. Seguirem.

La pàgina web de Llorenç Barber. Producció sonora a RWM, un projecte radiofònic del MACBA. Textos a Arte Sonoro.

Rams a Girona (2)

Des del balcó de l'habitació dels Manaies de l'Hotel Històric (Girona) es veu i se sent el campanar de la Catedral de Girona.

Dues gravacions, amb set hores de diferència, mostren ambients sonors ben distints: les darreres campanades del dia i els primers ocells del dia. M'han assegurat que, entremig, les hores van seguir sonant, encara que jo (ben adormit) no en vaig sentir cap!

Les dotze de la nit a Girona (01:48)

Un quart de vuit del matí a Girona (01:24)

Rams a Girona (1)

Un cap de setmana a Girona és recomanable, sobretot si un surt d'una ciutat bruta i sorollosa, com és Barcelona. A més a més, anar-hi per Rams és encertat, sobretot si un té ganes de gravar alguna campana, entre altres coses.

A les onze del diumenge celebren la benedicció de les palmes a la plaça dels Apòstols, dalt de la Catedral. I allà hi fem cap: ella, per fer algunes fotos i un servidor, per gravar una mica. Després dels cants de la celebració arrenquen les campanes. Estaran sonant gairebé un quart d'hora!

L'extracte sonor següent és dels primers cinc minuts del repic de campanes. No l'he volgut editar ni filtrar, encara que hi ha alguns sorolls de manipulació.

Diumenge de Rams a la Catedral de Girona (4:57)

Alella i les campanes del virrei

Avui, diumenge, acaba la festa de la verema a Alella (Maresme). Ahir per la tarda hi varem anar de visita. Dos cops vam gravar el campanar de l'església de Sant Feliu: a les sis, quan començava la celebració d'un casament, amb gaiters; i a les set, just quan s'havia acabat, entremig de la gentada i els crits de "¡Viva los novios!".

La part de dalt del campanar és una estructura metàl·lica que sosté 3 campanes amb la forma de mitja taronja. Són les campanes que tenia la torre Nova del Palau de Manuel d'Amat (virrei del Perú entre 1761 i 1776) en el lloc en que ara hi ha l'església de Sant Joan a la Vila de Gràcia (Barcelonès).

18 h.- Les sis de la tarda a Alella (0:41)

19 h.- Les set de la tarda a Alella (0:53)

Quatre campanars de l'Empordà

18 h.- Les sis de la tarda al Port de la Selva (0:45)

19 h.- Les set de la tarda a Bellcaire de l'Empordà (1:03)

20 h.- Les vuit del vespre a Verges (0:59)

23 h.- Les onze de la nit a la Selva de Mar (0:36)

Campanes a la Ciutadella

Cada diumenge i festiu, a les dotze del migdia, mitja hora abans de la missa, les campanes de la Parròquia Castrense de la Ciutadella de Barcelona s'enlairen i s'estan una bona estona competint amb els ocells, el xivarri dels nens que juguen a futbol i les bicicletes de totes les mides.

Aquest toc té un punt d'esvalotat. Aporto la part final dels 3:20 que dura tot l'enregistrament.

Campanes de la Parròquia Castrense de la Ciutadella (1:51)

Notes i memòria

Dies de vent. Tremolen les planxes que tapen les obres dels edificis, i les bosses de plàstic volen, despistades, enmig dels carrers. El vent, capaç de netejar el cel, s'entreté desordenant tot el que troba. És un bon trabucador.

La feina de mesclar (el so de les pel·lícules) no s'ha fet sempre de la mateixa manera. Segurament seguirà canviant molt, com les eines amb les que treballem.

La memòria no és el fort del mesclador. Veient "Amantes", de Vicente Aranda, m'adono que, com a mínim, hi ha unes magnífiques campanades (crec que són de la catedral de Burgos). Després de tantes llunes...

Les dotze del migdia a Sant Pau

Aprofitem el diumenge per gravar alguna campana. Però el so escoltat dins el recinte de l'Hospital de Sant Pau (Barcelona), a les dotze del migdia, és esmorteït, discret i acabo dubtant si són campanes o un altaveu graduat per a no molestar els malalts. Ocells, nens, maletes amb rodes i turistes acompanyen sonorament aquest espai interior de l'hospital. A fora, la ciutat no es deixa oblidar.

Sonen les dotze a Sant Pau (1:06)

Passejant (1): campanes i turistes

Darrere la catedral de Barcelona, un dia de festa. Escoltant la gent que passa, els músics de carrer, els grups de turistes i les campanes del migdia.

Campanes darrere de la catedral (05:47)

Una campana a casa

Ens hem comprat una campana. Feia anys que veia aquestes campanes, en tres mides, en una de les parades del mercat dels divendres. N'hi havia una quarta, massa gran. Aquesta és petita, amb un diàmetre de la base de la copa de 12,5 cm.

Les campanes d'un campanar civil, una mica esquerdades, són les que m'han acompanyat des del meu primer dia, fins que vaig aixecar el vol. Aquesta campana és petita i és a casa. Té un so net, i petit.

Tocs de campana petita (0:48)

Campanes al carrer del Clot

Al carrer del Clot, cantonada amb Rafael Capdevila, hi ha un rellotge amb dues campanes muntades en una mínima estructura metàl·lica, sota una espècie de petita cúpula que les separa del parallamps.

L'edifici, de l'arquitecte August Font, va ser alçat el 1915 i és la sucursal d'una entitat d'estalvis. Hi ha un panell de ceràmica escenificant la llegenda de sant Martí, dalt de cavall i amb una espasa, fent dues parts de la seva capa per compartir-la amb un pobre.

Com passa sovint, les dotze m'han agafat de camí:

Les dotze, al carrer de sota (0:32)

Però el toc (mínim) de la una del migdia no se m'ha escapat:

La una al carrer del Clot (0:36)

Llegendes sobre sant Martí a festes.org

La campana que falta

Lloc: Estudi de postproducció de cinema (fora de ciutat).

Situació: Mescles (de so) finals d'una pel·lícula d'animació.

Conflicte: Per a una de les escenes es necessita el so d'una campana (no massa gran). Cap dels sons que tenen gravats agrada prou.

El director de la pel·lícula recorda que en el camí de l'hotel fins a l'estudi de mescles passa a prop d'una torre històrica. Aquesta torre té una campana al capdamunt (i no és massa gran) amb un so interessant.

Decideixen anar a gravar-la. Un parell de tècnics s'acosta a la torre i fa una sèrie d'enregistraments. Al voltant de la torre hi ha molt arbrat ocupat per ocells. Malgrat tot, ho graven i tornen a l'estudi. Allà comproven que el so no es pot aprofitar. L'escena segueix encallada.

Però la gent del cinema acostuma a ser decidida i quan es fa de nit tornen a la torre. Hi pugen i desmunten la campana. Se l'enduen a l'estudi. La graven, aquest cop sense ocells, i abans que es faci de dia la tornen a instal·lar a dalt de tot de la torre històrica. La mescla, per fi, es desencalla. El director i el productor queden satisfets.

Ningú s'adonarà mai de la sostracció temporal de la campana. Potser algun mussol...

PD: Aquesta petita història és verídica (però passa a Austràlia).

Campanes: Parròquia de la Concepció (Eixample, Barcelona)

És al carrer d'Aragó amb Roger de Llúria. Amb un trànsit que no s'atura ni els dies de festa. Però al costat hi ha un racó més tranquil: els jardins del rector Oliveras. Allà m'hi he estat, avui, esperant que toquessin les dotze del migdia.

I a l'hora, les campanes han arrencat el vol. M'he quedat estupefacte: durant tres minuts i mig no s'han aturat! No sé si tots els dies festius fan el mateix, si només és pels dies especials com avui, o és perquè m'han descobert...

Campanes de la Concepció. Tros inicial (0:46)

Campanes de la Concepció (3:55)

L'Honorata, ferida i condemnada.

Entre d'altres novetats, a finals del segle XIV, els barcelonins fan fer una enorme campana que toqui les hores de dia i de nit, batuda des del nou campanar de la seu gòtica per dos sonadors que mesuren el temps amb un rellotge d'arena.

Els ciutadans ja no miren el sol per saber la marxa del temps, ni s'ocupen gaire de les hores canòniques que regeixen la vida de parròquies i convents. Fan tocar les hores civils amb un rellotge manual que esdevé símbol de la vida urbana.

La campana, fabricada a Barcelona i pagada pels ciutadans, es porta amb carretes enramades fins a la Catedral. El bisbe la bateja al portal de la seu amb el nom d'Honorata i apadrina l'acte el conseller en cap. Tot seguit es puja amb grans treballs al campanar i el dia 28 de novembre de 1393 a les sis de la tarda comença a tocar les hores.

Els barcelonins al so del "gran, bell i notable seny de les hores" segueixen el seu ritme laboral, alimentari i festiu, fins que l'Honorata és ferida en el setge de 1714 i condemnada a mort.

Trobat a Una passejada pels segles XIV i XV, de Teresa Vinyoles i Vidal. Historiadora. Universitat de Barcelona.

Destrucció de campanes

Per veure-ho en moviment.

(imatges extretes del documental Roig i Negre, estrenat el passat 6 de febrer per TV3)

Sota Palau

Lloc: Blanes.
Espai: Sagristia de l'església de Santa Maria.
Història: Antic Palau dels Comptes de Cabrera.
Temps: Entre juny i octubre de 2001.
Ocasió: Enregistrament del Cor de Cambra Sota Palau.
Direcció: Josep Maria Guinart.
Títol del CD: Sota Palau a Palau.

El CD conté vint peces molt variades: de la Salve Regina medieval al Moon River de Mancini.

A la sala on es fa l'enregistrament del cor hi ha, al fons i darrera els baixos, la mecànica que controla el rellotge del campanar. Tot i que s'han d'aturar a cada quart d'hora, un dia decideixen gravar, també, les dotze campanades. I vet aquí que això és el que em plau mostrar-vos.

Dotze campanades (Blanes)

Un dia em van preguntar: Vols dir que no són més interessants els orgues (de dins les esglésies) que les seves campanes (de fora)?

SMP_21

SMP_21: Sant Martí de Provençals_21 hores.

Gravació a minidisc del toc de les nou de la nit.

Primer lloc de gravació (0:34)

Primer lloc de gravació, des del Parc de Sant Martí (la Verneda, Barcelona) i en la boca del carrer del Rector de Vallfogona. Els sons del parc ressonen i els tocs de la campana tenen un eco, un rebot de so, com si repiqués.

Segon lloc de gravació (0:33)

Segon lloc de gravació, des de davant mateix de l'església de Sant Martí Vell. La campana sona neta i clara, acompanyada amb una mica més de trànsit rodat.
Plànol extret de bcn.es.

Campana de Sant Mateu

Un matí gris amb el mossèn a la teulada de Sant Mateu, Eivissa. Març del 78. Amb el meu estimat Uher, un magnetòfon portàtil monoaural, aquell dia gravo campanes (toc de festa), crits i xiulets al bestiar i palitroques (matraques).

Campanes (Sant Mateu, Eivissa)

Palitroques (Sant Mateu, Eivissa)

Estava fent de coordinador d'unes gravacions a Eivissa i Formentera per al segell discogràfic Pu-put!, pertaneny a Zafiro i dirigit per el compositor Antoni Parera Fons. Gravacions que havien de constituir el primer volum d'una col·lecció de música tradicional catalana.

El treball de camp el dirigia Josep Crivillé (musicòleg) i dels enregistraments s'encarregava Enric Català (abans als estudis Gema i ara a Capital Sound Studios).

No n'he sabut mai més res de tot el material gravat...