El so, des de dins o des de fora?

Plou a la ciutat i un engega la gravadora.

Sovint, a l'hora de gravar segons que, hem d'esperar que els demés acabin el que estan fent (parlar per telefon, llegir el diari, etc), o demanar-lis que ho aturin i facin una pausa. Hi ha sons que no es deixen esperar.

Pluja i trons des de dins (1:02)

Quan plou i trona, tendim a obrir les finestres per poder agafar el "so propi" de la pluja i el tro que "sonen fora", sense pensar que el so és allò que es manifesta diferentment en cada espai i, per tant, és tan vàlid el so "des de dins" (de casa) com el so "des de fora".

Onades i sol

Un dia d'abril amb sol a prop del mar. És una petita platja recollida davant d'un hotel (més aviat lleig, però ja entranyable) al final del passeig de Sitges. Hem oblidat els llibres per llegir i ens estirem, prenem el sol, escoltem, gravem una mica, dibuixem i acabem menjant entrepans. Petits plaers que caben en un parell de bosses.

Onades ben a prop del mar (1:12)

Rams a Girona (3)

Dos apunts sonors:

• La font de la Mare de Déu de la Pera (al capdamunt de les escales de la Pera i fent cantonada amb la pujada de la Catedral) sona així:

Font de la Mare de Déu de la Pera (0:26)

• La porta d'entrada a la Fontana d'Or (carrer Ciutadans) sona així:

Porta de la Fontana d'Or (0:13)

PD. (1) Ja ho sé, el so de l'aigua de la font és el que li toca ser, sí, però és que el xamfrà impressiona una mica. (2) No m'estranyaria que algú hagués dissenyat el so de la porta de la Fontana d'Or, per afegir-li valor, per accentuar el seu caràcter. Sigui com sigui, sisplau, no la greixin!

Petita pluja

Un dibuix, un so: petite pluie (a Kalerne/Shejingren). De vegades, no ens cal gaire cosa més.

Aigua. Barana i trons.

Les gotes sobre la barana fan un so petit i una mica musical, depenent d'on caiguin. Aquesta petita percussió, més o menys rítmica, rebrà l'ajuda desinteressada i escandalosa d'alguna tronada.

Pluja a la barana i trons (01:04)

L'espetec brillant del primer tro és com un tutti d'orquestra. Després hi ha els trons que s'arrosseguen, els trons-budell. L'agut i el greu. El petit i el gran. Les tempestes, si tot va bé, són un gran espectacle.

Aigua. Barrera acústica.

Unes cascades d'aigua fan de barrera acústica i també visual. Degut a la sequera, ara no estan en funcionament. Són a la Gran Via (Barcelona), a l'alçada del carrer d'Espronceda. N'hi ha de vàries mides. La contínua remor de l'aigua caient emmascara el soroll del trànsit.

Cascada d'aigua a la Gran Via (00:48)

L'enregistrament mostra un canvi (de color i contingut sonor) quan la gravadora es gira i deixa la cascada de costat, escoltant millor els cotxes.

Aigua. Desaigua

L'aigua que s'escola pel desaigua, vertiginosament, sembla que se'n va sense anar-se'n mai del tot. El soroll que fa tot plegat és especial, com de gruta o túnel.

Aigua. Desaigua (00:22)

A menys velocitat, el so és com el d'una conversa de robots marcians.

Desaigua, a menys velocitat (00:20)

Aigua. Paraigua

Sota el paraigua, un cobert sempre insuficient, la pluja sona a pedres petites i a llar de foc.

Aigua. Paraigua (0:30)

PD: Em descobreixen que a Sonoalbum hi ha una altra gravació (anterior a la meva) des de sota d'un paraigües.

Textos: Francis Ponge (2)

PLUJA

La pluja, al pati on la miro com cau, baixa amb moviments força diversos. Al centre hi ha una cortina (o xarxa) molt fina i discontínua, un davallar implacable però relativament lent de gotes probablement força lleugeres, una sempiternal precipitació sense vigor, una fracció intensa del meteor pur. No gaire lluny de les parets de l'esquerra i de la dreta cauen amb més de brogit unes gotes més pesants, més individuades. Aquí semblen de la mida d'un gra de blat, allà d'un pèsol, més enllà gairebé d'un bolitx. Damunt els barrons, per l'ampit de la finestra, la pluja corre horitzontalment, mentre que a la cara inferior dels mateixos obstacles penja en forma de rombs convexos. Seguint tota la superfície d'una petita teulada de zenc que la mirada domina, regalima formant una capa molt fina, virada a causa de corrents molt variats per les imperceptibles ondulacions i bonys de la coberta. De la canal mitgera, per la qual s'escorre amb la contenció d'un rierol enconcat sense gaire pendent, cau de cop i volta en un rajolí perfectament vertical trenat un xic grollerament fins a terra, on es trenca i rebot en forma de barnilles brillants.

Cadascuna de les seves formes té un demble particular, al qual correspon un soroll particular. Tot plegat viu intensament com un mecanisme complicat, precís però atzarós, com un rellotge que tingués per corda el pes d'una determinada massa de vapor en precipitació.

El repic a terra dels rajolins verticals, el gloc-gloc de les canals, els minúsculs cops de gong es multipliquen i ressonen ensems en un concert no gens monòton, i no sense delicadesa.

Quan la corda s'ha donat del tot, hi ha engranatges que continuen rodant una estona, cada cop més alentits, i després tota la maquinària s'atura. Aleshores, si el sol reapareix, tot s'amaga de seguida, el brillant aparell s'evapora: ha plogut.

El partit pres de les coses, de Francis Ponge. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja. Edicions del Mall. Barcelona, 1987.

Escrit original: la pluie. En aquest quadern, un text anterior.

Somni de Garreta

Llegeixo un somni del compositor Juli Garreta:

Si un dia tinc diners sobrers, aniré a viure a una masia dels voltants, per estar sol i estudiar el soroll de la pluja quan goteja per la teulada.

Un desig definitiu, absolut. Garreta era un savi.

Trobat a Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara (Edicions de 1984. Barcelona, febrer de 2008).

* * * *

(Fotografia de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, extreta de "Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum VI. Música popular i tradicional".)

S'acosta una tempesta (sons grans)

Seqüència: ocells, botzina de cotxe, remor de trons, veus i ambient del veïnat, passa un helicòpter, crits nens i sorolls metàl·lics, arrenca una motocicleta, un tro sord, un tro més proper, primeres gotes de pluja, una persiana es tanca, un tro més fort i arrenca a ploure!

Comença a ploure (3:02)


Dos trons (0:35)

Roques i onades

Amb les onades, l'aigua de mar penetra per forats, escletxes, entrades, clots i coves. L'aigua s'hi esclafa, salta, hi rellisca, llepa, desgasta, forada i s'hi amaga. Fa dotzenes de petits sorolls, milers de bombolles, centenars de sanefes.

Només cal seure a prop i atendre. Però costa tant deslliurar-se de la pressa!

Roques i mar (0:48)

El rostoll i la pluja

El so del rostoll quan s'asseca al sol, després de la pluja.
Aquest és el so en el que, tots dos, es van fixar.
I van decidir explicar-m'ho ahir tot dinant.
Potser és l'aigua que resta dins la tija segada i es dilata.

No el van enregistrar. No tothom duu a sobre una màquina de gravar. Ells hi eren, jo me'l hauré d'imaginar.

Textos: Su Dongpo

LA COSTA DE L'EST

La pluja ha rentat la costa est. La Lluna
ha quedat neta, com un mirall blanc.
La gent de ciutat ha marxat del poble.
El camperol enfila el camí ral.
No em molesten les pedres del sender;
m'agrada com dringuen: componen música
quan les arrossego amb el bastó.

Rere el ventall (versions de Su Dongpo), del llibre de poemes El temps dels poderosos, de Josep-Francesc Delgado. Columna Edicions. Barcelona, 1998.

Su Dongpo és el sobrenom del poeta xinès Su Xi (1036-1101). Content d'haver trobat aquesta petita meravella en la versió de Delgado: és una bona reserva vitamínica per a tota la setmana. I potser més.

La barana sota la pluja

El passat dimecres per la nit vaig gravar la pluja picant - percudint - la barana de la mini-terrassa. Clinc-clenc-clunc.

Pluja i barana

Platja i onades

Hem anat a passejar a la platja del Bogatell (Barcelona).
M'adono del lliscar de les onades i el seu so.
Avui, de dreta a esquerra. Suaument.
La remor de l'aigua, al arribar a la sorra, segueix el ritme de les onades.
I avui s'entrellacen i es mouen, sonorament, en l'eix horitzontal.
Deixo de pensar-hi. Tanco els ulls i escolto.

Aigua i pluja

L'aigua que s'escola per l'aigüera.
Les gotes - el ritme - d'una aixeta mal tancada.
Les canonades al celobert, bramuls de bou.
La pluja, neta percussió, sobre el paraigües.
El glu glú al buidar l'ampolla.
La pluja que pica - piano - sobre la barana del balcó.
Quan ressona dins el gran aparcament.
La remor, mirant un bosc que és lluny. Horitzontal.
Els reguerons, entre les teulades. A batzegades. Esquitxa.
La pluja i la boira en una pel·lícula. Des de la butaca. Hi-fi.
Sabates i pantalons xops, de l'aiguat. Per sorpresa.
Un got d'aigua quan tens tanta set!
El raig de la dutxa. Endreça. Recomençar.
Sota una carpa. Sota la tenda. Envoltat de soroll. L'ai al cor.
L'aigua que mulla un paper i l'escrit s'esvaeix.
La pluja a la nit. I la sirena de la boira del port...

Però aquesta nit no plou ni plourà: escric de memòria.