- El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
- El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
- Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
- Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?
divendres, 16 d’agost del 2013
Notes des del Port - 3
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada