joguina: timbaler

Vet aquí un timbaler que no toca el timbal. Una joguina mecànica que sap donar voltes, però les baquetes no percudeixen mai el petit timbal metàl·lic, perquè els falta una peça (una molla amb una petita bola a la punta). Potser és millor així.

Joguina-timbaler (0:39)

Anteriors joguines en aquest quadern:

• Joguina: papallona
• Joguina: ocell

Textos: Miquel Bauçà (6)

Tothom conta, satisfet,
les anades al cinema
i el xoc en sortir al carrer.
El mateix passa amb els somnis
mil vegades molt millor.
Són exactament pel·lícules
sense el cop del trencament,
si hom dorm sense paràsits.

Rudiments de saviesa, de Miquel Bauçà.
Ed. Empúries. Barcelona, 2005.

Anteriors textos de Miquel Bauçà en aquest quadern:

• Textos: Miquel Bauçà (5)
• Textos: Miquel Bauçà (4)
• Ras i curt
• Esmicolament
• Textos: Miquel Bauçà (1)

Nit de Sant Joan

Traques, ruletes, piules, bengales, bombetes, trons, tigres, xiuladors, cracklings, girasols, volcans, fonts, petards, sortidors, voladors, huracans, paracaigudes... Terrasses, terrats, pisos i balcons amb garlandes, músiques i coques de fruita i de llardons. Totes les poblacions bullen en plena nit de Sant Joan.

La ciutat, de revetlla (01:40)

De ben petits enlairàvem globus de paper des del terrat. Si no feia gaire vent veies pujar la petita flama del cotó encès, ben amunt, fins que es perdia.

Pre-Sónar (59 anys abans)

El dia 19 d'abril de 1948 Pierre Schaeffer anota:

En faisant frapper sur une de mes cloches, j'ai pris le son après l'attaque. Privée de sa percussion, la cloche devient un son d'hautbois. La situation évolue. Il s'est produit une fissure dans le dispositif ennemi. Le moral change de camp.

Aquell dia neix la música concreta. Fa 59 anys.

Entrenament útil

Anava ben equipat: uns prismàtics per si no hi veia bé; una gravadora amb un micròfon ben sensible, per si no hi sentia gaire; i una petita càmera de vídeo, per l'angúnia de no recordar-ho.

Però tot ha funcionat de meravella. Les setmanes d'entrenament han fet sentit: ha vist sense mirar, ha sentit sense escoltar, ha olorat sense ensumar. I a casa, s'ha emocionat de tot plegat.

Ara guarda en una bossa tots els aparells que no ha usat. I està pensant que el dia que hi torni, acompanyat, només s'endurà un petit quadern, un llapis i una poma.

O dues pomes.

S'apropa el solstici. S'apropa Sant Joan.

De dia, en algun racó d'una plaça, un grup fa de les seves, amb un encenedor a la mà.

En algun balcó, més enllà, els més petits fan rodar bengales.

I algunes nits, com avui, ja es pot tastar l'enrenou de petards i traques.

Nit i petards (0:40)

Textos: Albert Ràfols-Casamada (2)

l'aspecte de les coses com una idea externa de les coses
un gotim de raïm blau com un núvol que porta pluja
la pluja llisca damunt els vidres quasi en silenci
el silenci forma part de l'entorn de les coses
un home observa la pluja darrere el vidre
el so lent de la pluja omple la seva mirada
el blau del gotim de raïm com una nota més del silenci
el cant d'una merla quan para de ploure
les ombres s'amaguen al blau del gotim
la idea del gotim es confon amb el cant de
       la pluja i el blau d'aquests núvols

Hoste del dia, d'Albert Ràfols-Casamada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.

Aquí, un altre poema.

Textos: Su Dongpo

LA COSTA DE L'EST

La pluja ha rentat la costa est. La Lluna
ha quedat neta, com un mirall blanc.
La gent de ciutat ha marxat del poble.
El camperol enfila el camí ral.
No em molesten les pedres del sender;
m'agrada com dringuen: componen música
quan les arrossego amb el bastó.

Rere el ventall (versions de Su Dongpo), del llibre de poemes El temps dels poderosos, de Josep-Francesc Delgado. Columna Edicions. Barcelona, 1998.

Su Dongpo és el sobrenom del poeta xinès Su Xi (1036-1101). Content d'haver trobat aquesta petita meravella en la versió de Delgado: és una bona reserva vitamínica per a tota la setmana. I potser més.