Textos: Jordi Coca (3)

A l'oasi que hi ha prop de Chott el Jerid
Després d'haver sopat costelles de be
I una amanida estranya
Hem anat fins a les cases de fang.
Sota els estels i les palmes curulles de dàtils,
En un silenci impecable,
He notat a la boca el gust d'aquell vi.

Terres grogues, de Jordi Coca. Edicions Proa. Els llibres de l'Óssa Menor. Barcelona, 1998.

He recordat el nom de Chott el Jerid d'un llibre de Bill Viola, Reasons for knocking at an Empty House. Un desert on tot crema i tremola. No hi ha perfils nets, tot bull. Sembla la fi del món. Després de sopar, Coca parla d'un silenci impecable. Dues paraules que, juntes, resulten contundents. De vegades tot lliga...

Anteriors textos de Jordi Coca en aquest quadern: (1), (2).

He d'afegir dos poemes curts del mateix llibre. No es pot aguantar! Són energia pura. Fulgurants i molt precisos:

A l'eixida de casa
Hi ha una olivera
que te raó.

* * *
I aquí em tens
Mirant tanta claror.

* * *

Textos: Jaume Pla

Plou. Sóc al taller, amb l'estufa que ha tret el fred. Un bon moment, un matí viscut, a desgrat dels diversos mals. Aquest sorollet de la pluja potser és de les millors músiques que es poden sentir. [154]

[...] Però aquests dies he pensat que això de tocar el piano - i el violí i el violoncel - és una cosa inhumana. Pensar que algú tocarà de memòria milers de notes sense equivocar-se ni una vegada és una barbaritat. Sembla estrany que el noi tingui prou autoconfiança per pensar que s'en sortirà. Jo ho trobo una mica bèstia això. [...] [201]

De l'art i de l'artista, de Jaume Pla. Edicions 62. Barcelona, 1996.

Textos: Carles Sindreu

Quan dins les tuberies de cautxú del cervell passen les idees sonores, els cabells esdevenen filaments metàl·lics i en clenxinar-nos fem música. (Radiacions i poemes)

Ell deia que quan s'adormia sempre hi havia un rossinyol més atrevit que els altres que li punxava amb el bec el cuc de l'orella. I li calia escoltar, si us plau per força... I llavors per aprofitar el temps abastava pinyes o feia gavella entre la resplendor del teixit de cants [...] (La Klàxon i el camí)

Quina escriptura tan fresca, la de Carles Sindreu! Hi arribo a través de l'imprescindible Flux, de Jaume Subirana. S'agraeix.

Mescles. Films i Jocs

Hi ha dos textos sobre les mescles de so que fa massa dies que em ronden. Un tracta del so de les pel·lícules i l'altre és sobre el so dels jocs d'ordinador. Trobats a la mateixa nit, per camins diferents, però molt relacionats entre si i, al meu entendre, molt interessants:

• Great sound design in recent movies? És l'aportació de Randy Thom en un forum-grup on explica quins criteris té per poder jutjar el disseny sonor d'un film. Tenint en compte els treballs finíssims que el senyor Thom ha portat a terme, és un text d'obligada lectura i reflexió.

• The Future Of Game Audio - Is Interactive Mixing The Key? Un article llarg de Rob Bridgett on compara les tècniques i els elements de les mescles per cinema i les dels jocs per ordinador (i altres plataformes). En un joc, el que passa és sempre nou i cal una mescla interactiva dels tots els sons (efectes, ambients, diàlegs, músiques, etc). Les possibilitats creixen amb la potència dels nous ordinadors: tot un món emergent.
  

Estem alerta, el so del jocs no hauria de ser ignorat ni menyspreat. Segur que en podem aprendre. De vegades m'agradaria poder aplicar, durant les mescles, un cert grau d'atzar en alguns paràmetres (encara que la majoria d'eines que utilitzem no es deixen gaire).

En una reunió per preparar la post-producció de El habitante incierto (2004), el seu director, Guillem Morales, ens va comentar que la referència sonora per la seva pel·lícula era Silent Hill I i II: un joc per a Playstation 2!

Ah, no deixin de fer un passeig per la web de Rob Bridgett i els seus articles.

Textos: Enric Sòria (2)

Quina incomprensible quantitat de poetes que es confessen sords a la música. Quan la música és la confirmació més irrefutable d'allò que els poetes han pregonat tota la vida: que el món de la bellesa és factible. (20-V-1992)

Si la bellesa de la música provoca una molt especial melancolia és perquè aquest és un art que es compassa en el temps. (10-IV-1996)

[...] Encara hi ha dos cossos en l'arena que contemplen la mar, que s'enrinxola com desemperesint-se. Encara se senten retalls d'una conversa vora d'un bar obert. Un cotxe va girant lentíssim la rotonda, com en un minuet, mentre cau la vesprada i un escamot de gossos recerca la menjuga entre el no-res. Són ecos elusius que el silenci perfila i els fa ser melodia que es compassa amb el baix continu i poderós del mar. [...] (16-X-1990)

La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, d'Enric Sòria. Edicions Proa. Barcelona, 2005.

Sons de Patum

La gent de la Maixerina, una cooperativa berguedana que ha desenvolupat escoltar.cat, ara ataca amb la recollida dels sons de la Patum de Berga. Un projecte sonor excepcional!

El Paisatge sonor de la Patum és un recull dels ambients sonors de la festa, des del dia de l’Ascensió fins al dilluns a la matinada. Els sons que volem enregistrar no es limiten a la plaça o els carrers en què es desenvolupa directament la festa sinó que es pretén explicar la Patum amb tots els seus elements d’entorn: històrics, espacials i de vivència individual i col.lectiva.

No deixeu de llegir les propostes per sons a gravar. Com, per exemple, les d'Anna E:

• El so de la vidalba quan els vestidors de plens en fan les tires que després fan servir per vestir les caretes.
• El so que fan els tres fuets, lligats entre ells amb un filferro, al passar-los per dins de les banyes de les caretes de ple, és molt característic.
• El so de la combustió dels fuets de les masses al passacarrers, quan s’encen fan un sorollet...
• El so que se sent dins d’un cap de nano des des de que et posen el cap a sota l’Ajuntament fins que comença el salt.

Em pregunto si encara es poden aplegar les antigues gravacions de so que deuen existir, aquí i allà. Com les velles fotografies en color sèpia, potser aquells sons tindrien ara propietats evocadores d'envergadura.

Reduint la reverberació

Sembla que ens estem acostant a una de les eines que semblaven utòpiques, impossibles i que han sigut somiades per tanta gent de so.

NML RevCon-RR és un plugin (en aquest cas, per a ProTools) que redueix la reverberació d'un enregistrament efectuat en un lloc reverberant, amb un afinament especial per a la veu, segons es pot escoltar en els exemples que proposen.

Serà qüestió de provar-ho en el món real, amb els rodatges reals. Hi ha una demo del plugin per a 14 dies.

PD de l'endemà.- Aquest post es deia "Deconvolució d'àudio (2)". Però l'he canviat perquè no estic segur que el plugin es basi en les teories de la deconvolució. Anterior post sobre la deconvolució d'àudio.

Venedors ambulants (platja)

Aquesta imatge (del Google Maps) no sembla d'avui. És la platja de la Barceloneta (a tocar de la parada del metro de la Vila Olímpica) i es veu buida...

Amb una mica de bon temps i una estona lliure, les platges s'omplen fàcilment. En algun moment o altre, tots hi anem a parar. No falla.

Jeure, banyar-se, prendre el sol, riure amb els amics, xerrar amb les amigues, escapar-se, mirar, llegir i, fins i tot, gravar el so. Venedors amb tots els sons i tonades: begudes, ulleres de sol, tatuatges, massatges...

He fet un recull condensat d'aquests reclams:

Venedors ambulants - platja de la Barceloneta (1:03)