Les mescles, els films i Pessoa

Un mateix s'ha imposat discreció sobre les feines que fa - com a mesclador de pel·lícules. Per això, sovint es fa difícil seguir amb aquest quadern.

Hi ha directors que fabriquen el seu film amb un broc més gros que altres, buscant una connexió més ràpida i eficaç amb el públic. Els personatges i les situacions contenen més estereotips. Els diàlegs són més previsibles. I el so total que es busca (música inclosa) acaba sent una mitjana de molts altres films (de la branca espectacular).

Els finals de la mescla d'una pel·li (un cop acabada la mescla final principal - el master - encara hi ha més feines que mantenen ben ocupats a l'equip de muntatge de so + mescla...) acaben lapidant les restes d'entusiasme generat anteriorment, com en tot procés de creació (creació industrial).

I és aleshores, després d'aquests finals, que el text d'un llibre, o una passejada pel bosc (amb el so real!) o el visionat distès del dvd d'un film "petit", tornen a obrir l'aixeta de l'esperança.

Entre molts d'altres, Pessoa em funciona. Buscant silencis:

41. El silenci que surt del so de la pluja s'escampa, en un crescendo de monotonia grisa, pel carrer estret que contemplo.

300. Un silenci que feia soroll d'amenaces envaïa com una brisa lívida l'atmosfera visible de la sala.

355. Em vaig sentir inquiet. De sobte, el silenci havia deixat de respirar.

Llibre del desassossec, de Fernando Pessoa. Quaderns Crema. Traducció de Gabriel Sampol i Nicolau Dols. Barcelona, 2002.

Joan Vidal

Joan Vidal, fins ara mesclador i cap tècnic de QT.Lever, s'ha jubilat.

En Joan és un professional versàtil, enginyós i de llarga carrera: ràdio, gravació de música, tècnic de directe de grups musicals, empresari, mesclador de cinema, direcció tècnica...

Així comença el seu text de comiat:

En la llarga trajectòria de la vida, tot el que comença té un final. Em vaig prometre que, tant bon punt fes 65 anys, seuria davant d'una taula de mescles exclusivament per gust. I he complert aquesta promesa. Al darrere, queden quasi cinquanta anys d'ofici. Al davant, el vostre futur, aquestes produccions en 3D que semblen destinades a redimensionar la professió...

Com que té moltes històries per explicar, trobarem la manera de xerrar i apuntar el que s'hi diu. Però hauré d'anar-hi d'hora, abans que no surti amb la seva barca!

Un 10 de juliol a les 6 de la tarda

Les nits d'estiu i els bars

Em va dir que, a les nits, no tenia cap problema per dormir amb els balcons oberts, encara que les terrasses dels bars de la plaça estiguessin plenes de gent. Però si es quedaven parlant dues o tres persones soles, es desvetllava i ja no podia adormir-se de cap manera.

El pianista i els colors

M'han parlat d'un grup de música on hi ha un teclista que toca un teclat amb tecles de colors. Ara s'en diu "teclista" i no "pianista", perquè ara hi ha "teclats" i gairebé mai hi ha "pianos".

A casa, amb paciència, memoritza els colors de les notes de les melodies per poder, després, tocar-les a les actuacions.

El problema és que a les actuacions hi ha el costum d'utilitzar llums i focus de colors que li canvien els colors de les tecles. Molt sovint s'han de discutir amb el tècnic de llums demanant-li que només utilitzi llums blanca, però no sempre ho aconsegueix. El resultat és imprevisible...