- Em sembla que els que més s'interessen pel so de les pel·lícules són els que s'hi dediquen. És curiós, perquè abans, quan era un adolescent que s'escapava molt sovint al cinema, no recordo que m'hagués fixat mai en el so del que veia. M'agradava o no m'agradava, i prou. El cinema era un viatge a molts altres móns.
- Abans de les vacances d'estiu - quan les tens - et fas uns propòsits de llegir, de repassar, d'aprendre més l'ús d'alguns programes (com Final Cut, Reaper o Max/Msp). T'endus llibres, dvds, un tecladet, una gravadora... Des de ciutat, gairebé tot es veu amb urgència. I un cop deixes de tenir un horari, els pantalons són curts i el calçat, com a molt, són sandàlies, aleshores les llistes programades es dil·lueixen com vapor. I la feina és teva per esforçar-te a "aprofitar" el temps. Quina tonteria!
- N'hi ha que, de nit, baixen al carrer per parlar amb el mòbil. No us sorprèn com en són de clares les converses, tant per part del que veieu parlar com de l'interlocutor? Com que el carrer és terreny neutral...
- Hi ha directors que t'han agradat més que el film que han fet, que t'ha acabat decebent. I n'hi ha d'altres que preferiries oblidar-los, però en canvi la seva pel·lícula t'acaba enganxant. I no hi ha res a fer. I què dirien ells de nosaltres?
- Ah, m'oblidava: els senyors de DOLBY han comprat immSound. Tot plegat va de molts altaveus als cinemes per millor immergir l'espectador en el món sonor de les pel·lícules. Aquesta immersió no té detractors?
La foto és d'una paret pintada en una casa enderrocada del carrer Ventalló cantonada Travessera de Gràcia (Barcelona). Ja hi han pintat a sobre i han aixecat parets.
