Sembla que aquest 2013 es perfila - per a un servidor - com un final d'etapa. Un final d'etapa temut i esperat alhora i, des de 2008, acomboiat per una crisi econòmica enorme, global i profunda.
El món del cinema porta uns quants anys regirant-se i removent-se:
- Les majors es decideixen pel digital com a format únic de la distribució dels seus títols.
- Sembla ser que, a partir de l'any que ve, els laboratoris espanyols deixaran de subministrar còpies de 35mm.
- Reducció de plantilles. A tot el món i a tots els àmbits: cinemes, laboratoris i estudis.
- Anar al cinema en família, malgrat els packs i ofertes, és una ruïna.
- Es preveu una disminució brutal en el nombre de sales de cinema.
- Va augmentant l'urgència de vehicular més eficaçment la distribució del material audiovisual per adaptarse a les noves modalitats de consum.
- Vegi's “Solo en cines”… ¿tú estás tonto o qué?, d'Enrique Dans.
- Vegi's Getting the most from online films, de Neelie Kroes.
- El projecte català de so immersiu, Immsound, ha estat engolit per Dolby, tot just quan començava a marcar territori. L'operació, potser, ja els hi anava bé a les dues empreses...
- Sound One, el mític estudi de so per cinema de Nova Yotk, plega.
- La Generalitat de Catalunya, i per tant TV3, no tenen diners = cada cop hi ha menys hores per doblar i menys pressupost per producció, tant la pròpia com l'aliena.
- Sonoblok, l'estudi de Barcelona on treballo com a director tècnic i mesclador, ha sol·licitat concurs de creditors:
- Al Twitter: #sosnoblok.
- Al Facebook: No al tancament de Sonoblok.
- Vegi's l'article de Màrius Serra.
4 comentaris:
És lamentable, tot plegat.
Tens raó, novesflors. És trist pels que ho hem vist crèixer. Però potser havia crescut massa i el país (i el mercat) no és gaire gran...
Una llàstima. El meu germà està com a free-lance en un estudi de doblatge i conec una mica el tema.
Després de 5 anys de crisis, últimament estic veient nous enfocs, per part de gent que s'ha quedat sense feina i treu noves idees. Últimament em venen a veure diferentes ex-treballadors que s'han adonat de noves possibilitats.
Espero, confiu i desitjo, que en el cas que no puguis treballar, un cop es passa el dol per la feina perduda, apareixen noves idees.
Molta sort.
Gràcies, David. Vaig començar amb el so a un estudi gran de música (ja desaparegut, és clar). El daltabaix al món de la música va venir primer i va ser molt fort. No es deixarà de fer pel·lícules, ni sèries de TV, ni documentals, ni... Però s'han de fer d'una altra manera. Salut!
Publica un comentari a l'entrada