Surts al balcó i t'esmolen la barana. Et mareges de seguir-los. I engegues la gravadora per quedar-te amb alguna cosa: el seu crit afuat, com un filferro.
Falciots (0:38
dimecres, 26 d’abril del 2006
Falciots
Ocells en vol rasant. Petits i ràpids. Armats amb un crit fi, agut. Si no m'equivoco, són falciots negres: un nom de cavaller medieval, de guerrer aeri.
Surts al balcó i t'esmolen la barana. Et mareges de seguir-los. I engegues la gravadora per quedar-te amb alguna cosa: el seu crit afuat, com un filferro.
Surts al balcó i t'esmolen la barana. Et mareges de seguir-los. I engegues la gravadora per quedar-te amb alguna cosa: el seu crit afuat, com un filferro.
dimarts, 25 d’abril del 2006
Notes esparses (4)
- Les bicicletes, al frenar, acostumen a fer un soroll esquerdat i una mica desagradable.
- Per Setmana Santa, la ciutat sembla un poble. I, segurament, hi ha pobles que semblen ciutats.
- Una gran part del soroll que es fa al caminar és degut al frec dels dos camals dels pantalons.
- Fer llistes de coses a fer et pot allunyar de fer-les: un cop (d)escrites ja semblen mig fetes.
diumenge, 23 d’abril del 2006
Llibreries
El so d'una llibreria dels Jardinets de Gràcia a les vuit del vespre d'un Sant Jordi: gentada, consultes, comentaris, nens, bosses, impressores, paper d'embolicar, aire condicionat, caixes registradores, el gos que s'espera fora, anades i tornades…
PS.- El novembre de 2013, aquesta llibreria va tancar.
Llibreria Roquer (0:30)
Veus i poemes (4): Safo i Quasimodo
Stefano Sanfilippo llegeix uns poemes de Safo:
Altres poemes italians en aquest quadern:
Salvatore Quasimodo en va fer una traducció:
Lectura del poema en grec clàssic
Sulla tenera erba appena nata
Piena splendeva la luna
quando presso l'altare si fermarono:
e le Cretesi con armonia
sui piedi leggeri cominciarono
spensierate a girare intorno all'ara
sulla tenera erba appena nata.
Del llibre Lirici greci, de Salvatore Quasimodo. Arnoldo Mondadori Editore (1985).
Lectura de la traducció a l'italià
Altres poemes italians en aquest quadern:
- Veus i poemes (6): Stefano S. llegeix Giovanni Pascoli.
- Veus i poemes (5): Stefano S. llegeix Salvatore Quasimodo.
- Veus i poemes (2): Stefano S. llegeix Cesare Pavese.
dimarts, 18 d’abril del 2006
El caçador astut (imitador de sons)
Fa molt de temps hi havia un caçador que es creia molt astut perquè amb l'ajuda de la seva flauta de bambú aconseguia imitar tota classe de crits d'animals. Anava a la muntanya amb el seu arc i imitava el crit del cérvol. Si un d'ells s'apropava, el caçador el matava llançant fletxes amb foc.Extret i adaptat del llibret Fábulas chinas. Recopilació de A. Laurent de l'editorial Astri (any 2000). Aquest conte forma part d'una recopilació d'obres de Liu Dsung-Yuan.
Un dia, al sentir el crit del cérvol es va acostar un llop. Mort de por, el caçador va imitar el rugit del tigre. El llop va fugir però va aparèixer un tigre. Terroritzat, el caçador va imitar el grunyit d'un ós. El tigre va fugir, però va aparèixer un ós que, al veure que es tractava d'un sol home, es va abalançar sobre ell, el va fer trossets i se'l va cruspir.
dilluns, 17 d’abril del 2006
Picaporta
Aquest és un toc curt amb el picaporta de pis, ja dins de l'escala.
Picaporta de pis (0:05)
dilluns, 10 d’abril del 2006
De quin ocell es tracta?
Un ocell se sent pel celobert cada matí abans de les vuit. Com que la meva ignorància comprèn els noms dels ocells (i els dels arbres, per molts llibres que compri), desconec qui canta.
Un company de la feina ens havia ensenyat feia temps una guia d'ocells de Barcelona. I aquest dissabte al matí l'he anat a buscar al Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
Una guia fantàstica feta per la biòloga Eloïsa Matheu. Conté un CD amb el cant de 25 ocells. Un d'ells, el que buscava: la tórtora turca, l'ocell del celobert.
Tres versions de la tórtora turca que he pogut gravar (escoltar amb auriculars):
Un company de la feina ens havia ensenyat feia temps una guia d'ocells de Barcelona. I aquest dissabte al matí l'he anat a buscar al Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
Una guia fantàstica feta per la biòloga Eloïsa Matheu. Conté un CD amb el cant de 25 ocells. Un d'ells, el que buscava: la tórtora turca, l'ocell del celobert.
Tres versions de la tórtora turca que he pogut gravar (escoltar amb auriculars):
Primer filtratge: tall de baixos a 370 i tall d'aguts a 930 cicles.
Segon filtratge afegit: augment de 18 dB a 470 cicles, amb una Q de 32.
Aneu a buscar aquesta Guia 23 d'Educació ambiental abans que s'acabi! (NOTA.- De moment, no cal que us baixeu el document pdf de la guia perquè la resolució és molt baixa i gairebé no s'hi llegeix res!)
Normal, sense processar. Entre el soroll del trànsit i del propi edifici.
dijous, 6 d’abril del 2006
Activitats (mínimes)
- Trobar el so del mar dins el so del trànsit.
- Detectar els grallers de Vilanova dins el so de la dutxa.
- Fixar-se, quan la gent parla, si ho fa sincrònicament: si emet el so de les paraules d'acord amb els moviments dels llavis.
- Abans de girar i mentre els llums intermitents del cotxe fan clec-clic-clec, inventar-se ritmes.
- Escoltar l'activitat dels tèrmits dins un moble corcat.
- Tapar-se fort les orelles i escoltar a través del cos.
dissabte, 1 d’abril del 2006
Càmera pocket de so
Avantatges: és petit, sembla una barreja de lector mp3 i càmera de fotos digital, ningú s'hi fixa, és més barat i més senzill que els altres, grava en format wav fins a 24 bits i 96 Khz. i te'l venen amb un petit micròfon estèreo en T.
L'he provat aquest matí al Mercat de l'Estrella. A la porta, una gitana venedora de flors.
Gitana venedora (0:24)
dilluns, 27 de març del 2006
Una porta, un lament
Exercici sonor:
(1) Obrir una porta corredissa de fusta.
(2) Agafar els dos grinyols a prop del final i fer-los sonar molt lents. Filtrar les freqüències baixes a 250 c. i les altes a 4.450 c. (24 dB/octava).
(3) Escoltar (amb auriculars!) el lament submarí i com ressona.
(1) Obrir una porta corredissa de fusta.
(2) Agafar els dos grinyols a prop del final i fer-los sonar molt lents. Filtrar les freqüències baixes a 250 c. i les altes a 4.450 c. (24 dB/octava).
(3) Escoltar (amb auriculars!) el lament submarí i com ressona.
Obertura de porta (0:09)
Lament de porta (0:11)
dimarts, 14 de març del 2006
Notes esparses (3)
- Si baixes les escales no duguis les dues mans a les butxaques.
- El millor equip per a gravar sons és, potser, un bloc i un llapis.
- No et pots cordar les dues sabates alhora.
- No contraposar so i soroll. El soroll és una categoria de so.
- Mentre passava pel meu costat, el pare li diu al seu fill: “jo tenia un piano i...”.
dijous, 9 de març del 2006
Prendre el so de les coses petites
La gent de Tesi m'ha deixat una joguina per prendre so: el Marantz PMD671 (gravador de dues pistes d'àudio digital en targeta CF), a més d'una parella de micròfons Neumann K100!
Superluxe absolut. Si m'hi acostumo estic perdut. Li he de trobar alguna pega... Ah, sí, tot plegat és massa voluminós per dur-ho còmodament cada dia a sobre. El minidisc encara ens farà servei.
Si gravo coses grans (com el trànsit), em queda un so net, detallat, potent. I si gravo coses petites també em queda net, detallat, potent. Això està bé. Tinc moltes coses petites per a gravar, per acostar-m'hi. Micro-gravació. Microscopia del so, gairebé.
Un so petit i amplificat (engrandit) adquireix un caràcter diferent. I els sons fora de context deixen de ser el so que fa tal cosa per agafar vida pròpia, amb una enorme capacitat de suggestió. O així a mi m'ho sembla.
Superluxe absolut. Si m'hi acostumo estic perdut. Li he de trobar alguna pega... Ah, sí, tot plegat és massa voluminós per dur-ho còmodament cada dia a sobre. El minidisc encara ens farà servei.
Si gravo coses grans (com el trànsit), em queda un so net, detallat, potent. I si gravo coses petites també em queda net, detallat, potent. Això està bé. Tinc moltes coses petites per a gravar, per acostar-m'hi. Micro-gravació. Microscopia del so, gairebé.
Un so petit i amplificat (engrandit) adquireix un caràcter diferent. I els sons fora de context deixen de ser el so que fa tal cosa per agafar vida pròpia, amb una enorme capacitat de suggestió. O així a mi m'ho sembla.
Omplint el setrill amb oli d'oliva (0:17)
diumenge, 5 de març del 2006
Gavines
La Bet m'avisa que la pluja fa un ritme divertit al picar sobre la barana de la terrasseta. Busco el minidisc i arrenco a gravar, però el ritme ha variat massa i ara ja és una mica intranscendent. Després hi haurà una sirena, algú que canta cridant pels carrers i una gavina que xiscla.
Més tard endreço el so gravat i escolto el crit de la gavina: és un so potent, impertinent i una mica estrany, però no massa, enmig del trànsit lleuger d'un diumenge al matí. La gavina s'havia instal·lat en una teulada desgavellada plena de taulons i amagatalls pels coloms, que han fugit ben de pressa.
I el vent despentinava gavina i coloms, que s'espiaven de lluny, impassibles.
El crit de la gavina (0:32)
Textos: Lluís Maicas
Entra el silenciEl seny del foll, de Lluís Maicas. Perifèrics. Palma de Mallorca, 1998.
pels portellons
i escarrinxa els sons.
dimecres, 1 de març del 2006
Textos: Salvador Pániker
Cuando le preguntaron a Debussy que a qué reglas se atenía para componer, el músico respondió: "mon plaisir". Las cosas se hacen por el valor que tienen en sí mismas, sin pensar en fines trascendentes. Sin distinguir entre lo principal y lo secundario.Cuaderno amarillo, de Salvador Pániker. Random House Mondadori. Debolsillo. Barcelona, 2003. Pàgines 45 i 276, respectivament.
diumenge, 26 de febrer del 2006
Espais Sonors: plaça de Mons
Quan gravava la campana de la parròquia de Sant Jordi (al viaducte de Vallcarca), un nou soroll rítmic em va fer estar una estona escoltant i esperant, mentre la gent passejava (amb el gos) i comprava el diari, el pa i les postres.
Vet aquí que entre les llambordes de la plaça de Mons hi ha una tapa metàl·lica del clavegueram, a un parell de metres del semàfor, i que, com tantes altres, fimbreja i repica sota els pneumàtics. Res extraordinari, ja ho sé. Però escoltar els sons fora de context té la seva gràcia.
Campana de la parròquia de Sant Jordi (0:51)
Tapa metàl·lica del clavegueram (0:46)
dimarts, 21 de febrer del 2006
Textos: Roland Barthes
La coïncidenceRoland Barthes par Roland Barthes. Éditions du Seuil. Paris, 1975.
Je m'enregistre jouant au piano; au départ, c'est par curiosité de m'entendre; mais très vite je ne m'entends plus; ce que j'entends, c'est, quelque apparence de prétention qu'il y ait à le dire, l'être-là de Bach et de Schumann, la matérialité pure de leur musique; parce qu'il s'agit de mon énonciation, le prédicat perd toute pertinence; en revanche, fait paradoxal, si j'écoute Richter ou Horowitz, mille adjetifs me viennent: je les entend, eux, et non pas Bach ou Schumann. - Que se passe-t-il donc? Lorsque je m'écoute ayant joué - passé un premier moment de lucidité oú je perçois une à une les fautes que j'ai faites -, il se produit une sorte de coïncidence rare: le passé de mon jeu coïncide avec le présent de mon écoute, et dans cette coïncidence s'abolit le commentaire: il ne reste plus que la musique (il va de soi que ce qui reste, ce n'est nullement la "vérité" du texte, comme si j'avais retrouvé le "vrai" Schumann ou le "vrai" Bach).
Impacta al mesclador: el passat del meu tocar coincideix amb el present del meu escoltar i en aquesta coincidència s'aboleix el comentari: només resta la música.
dilluns, 20 de febrer del 2006
dissabte, 18 de febrer del 2006
Veus i contes (1): Jorge Luis Borges
Estem acabant el documental Diario Argentino, un llargmetratge de la guionista i directora argentina Guadalupe Pérez.
Li demano de gravar la seva veu i tria aquest conte de Borges:
Altres veus i poemes.
Li demano de gravar la seva veu i tria aquest conte de Borges:
El Puñal, de J.L.Borges (1:47)
El PuñalEl Puñal, de Jorge Luis Borges.
En un cajón hay un puñal. Fue forjado en Toledo, a fines del siglo pasado; Luis Melián Lafinur se lo dio a mi padre, que lo trajo del Uruguay; Evaristo Carriego lo tuvo alguna vez en la mano.
Quienes lo ven tienen que jugar un rato con él; se advierte que hace mucho que lo buscaban; la mano se apresura a apretar la empuñadura que la espera; la hoja obediente y poderosa juega con precisión en la vaina.
Otra cosa quiere el puñal. Es más que una estructura hecha de metales; los hombres lo pensaron y lo formaron para un fin muy preciso; es, de algún modo eterno, el puñal que anoche mató un hombre en Tacuarembó y los puñales que mataron a César. Quiere matar, quiere derramar brusca sangre.
En un cajón del escritorio, entre borradores y cartas, interminablemente sueña el puñal con su sencillo sueño de tigre, y la mano se anima cuando lo rige porque el metal se anima, el metal que presiente en cada contacto al homicida para quien lo crearon los hombres.
A veces me da lástima. Tanta dureza, tanta fé, tan apacible o inocente soberbia, y los años pasan, inútiles.
Altres veus i poemes.
dilluns, 13 de febrer del 2006
Espais Sonors: carrer de Sant Camil
La foto mostra el carrer de la Mare de Déu dels Reis (viaducte de Vallcarca) convertint-se en Sant Camil, un carreró estret que fa baixada i està pavimentat amb dos tipus de llambordes.
Quan hi baixen els cotxes, el contacte dels pneumàtics sobre les llambordes ressona i produeix una remor curiosa:
Carrer de Sant Camil
dissabte, 11 de febrer del 2006
Destrucció de campanes
(imatges extretes del documental Roig i Negre, estrenat el passat 6 de febrer per TV3)
dimecres, 8 de febrer del 2006
Sota Palau
Lloc: Blanes.
Espai: Sagristia de l'església de Santa Maria.
Història: Antic Palau dels Comptes de Cabrera.
Temps: Entre juny i octubre de 2001.
Ocasió: Enregistrament del Cor de Cambra Sota Palau.
Direcció: Josep Maria Guinart.
Títol del CD: Sota Palau a Palau.
El CD conté vint peces molt variades: de la Salve Regina medieval al Moon River de Mancini.
A la sala on es fa l'enregistrament del cor hi ha, al fons i darrera els baixos, la mecànica que controla el rellotge del campanar. Tot i que s'han d'aturar a cada quart d'hora, un dia decideixen gravar, també, les dotze campanades. I vet aquí que això és el que em plau mostrar-vos.
Espai: Sagristia de l'església de Santa Maria.
Història: Antic Palau dels Comptes de Cabrera.
Temps: Entre juny i octubre de 2001.
Ocasió: Enregistrament del Cor de Cambra Sota Palau.
Direcció: Josep Maria Guinart.
Títol del CD: Sota Palau a Palau.
El CD conté vint peces molt variades: de la Salve Regina medieval al Moon River de Mancini.
A la sala on es fa l'enregistrament del cor hi ha, al fons i darrera els baixos, la mecànica que controla el rellotge del campanar. Tot i que s'han d'aturar a cada quart d'hora, un dia decideixen gravar, també, les dotze campanades. I vet aquí que això és el que em plau mostrar-vos.
Un dia em van preguntar: Vols dir que no són més interessants els orgues (de dins les esglésies) que les seves campanes (de fora)?
Dotze campanades (Blanes)
diumenge, 5 de febrer del 2006
Skateboarders al Macba
Plaça dels Àngels. Diumenge d'hivern amb sol de migdia. Monopatins (skaters) amb personal de 3 mides: grans, mitjans i petits. Els petits imitant els mitjans. Els mitjans imitant els grans. Alguna bicicleta. Algú fent fotos. I el mesclador gravant una mica.
A skatebarcelona.com, l'espai del MACBA rep 8 punts de 10.
Skateboarders al Macba
dimarts, 31 de gener del 2006
Els balls, la música popular i la memòria.
Un músic que sap solfeig pot arribar a tocar qualsevol cosa, encara que no n'hagi après l'aire. Convertir les peces musicals en paper és codificar la tradició, tornar-la elitista. Cal potenciar la tradició oral.Repassant carpetes antigues (1980), he topat amb aquestes frases recollides d'una conversa amb un amic que havia anat a un curset d'acordió diatònic de Marc Perrone, a França.
Bertrand Tavernier diu, de Perrone:
Un musicien magnifique, voyageur dans le temps et réparateur de mémoire. Peut-être parce qu'il sait le prix et la valeur des rêves?Reparador de memòria. No és un ofici bonic per a un músic que fa ballar amb el seu acordió diatònic i que, tanmateix, pateix la malaltia de l'esclerosi ?
joguina: papallona
No és lleugera, ni silenciosa
i el seu vol és curt:
el que dura la corda.
So de la joguina papallona
dijous, 26 de gener del 2006
Clixés de cinema
Clixés generals de cinema extrets de moviecliches:
Clixés sonors extrets de filmsound.org:Quan talles el cable del detonador (de la bomba), el temporitzador s'atura. Tanmateix això no ho podràs aconseguir fins al darrer segon. Tots els cables (de les bombes) tenen colors diferents, així l'heroi pot diferenciar el que ha de tallar. La gent mai tus, ni esternuda, ni es moca, ni mostra qualsevol altre símptoma de no tenir una salut de ferro. L'única excepció al punt anterior és quan s'estan morint. Tossir és símptoma de malaltia terminal. Ja pots menjar tot el que vulguis en un film que MAI hauràs d'anar al lavabo. La gent de les pel·lícules sempre troben ràpidament un taxi, a no ser que estiguin en perill. Quan el dolent sembla mort, mai ho està. Sempre podrà tenir una, i de vegades dues, resurreccions.
Els gossos sempre saben qui és el dolent, i li borden. Totes les bicicletes tenen timbres. Cada tecla o botó que pitges en un ordinador fa algun tipus de bip. Les tempestes comencen instantàniament: hi ha un catacrac de tro, un llamp i arrenca la pluja. Els helicòpters sempre volen del surround (altaveus ambientals) a la pantalla. Sempre que algú parla a un micròfon, les seves primeres paraules produeixen una realimentació. Els DJs sempre baixen la música quan els actors parlen a la disco. Els somnis sempre van farcits d'un munt de reverberació.
dilluns, 23 de gener del 2006
Propòsit
Ho volia gravar tot. Frenèticament. Sense treva. Sense defalliment. Fins que es va aturar en sec: es va adonar que necessitaria la resta de la seva vida per escoltar-ho. I que li faria falta encara més temps per a fer-ne una tria! Sense comptar, és clar, amb tots els canvis tecnològics que farien trontollar el seu propòsit.
Després de l'aturada es va quedar uns mesos en blanc, sense objectiu.
A través d'uns coneguts comuns sé del cert que s'ha jubilat i, resignat, segueix caçant sons. Els neteja, els endreça, els hi posa nom i els guarda en caixes de plàstic. Un dia l'he de visitar. Qui sap, potser em fa hereu universal.
Després de l'aturada es va quedar uns mesos en blanc, sense objectiu.
A través d'uns coneguts comuns sé del cert que s'ha jubilat i, resignat, segueix caçant sons. Els neteja, els endreça, els hi posa nom i els guarda en caixes de plàstic. Un dia l'he de visitar. Qui sap, potser em fa hereu universal.
dissabte, 21 de gener del 2006
La Ràdio al camp
LA TELEFONÍA SIN HILOSUna imatge, uns sons, una època, un món. Aquí, el cromo sencer.
A los placeres del campo, unimos el de la audición de grandes artistas.
Obsequio de la Casa Amatller.
Colección: 1 a 10. Tarjeta Nº 6.
dimarts, 17 de gener del 2006
Ocells, cecs i vidents.
Jerry, un cec que li agrada gravar ocells. Té un petit equip amb uns quants micròfons i un MZB100, un minidisc ben pensat.
Un company em diu:
Un company em diu:
He pensat en tu. Ahir diumenge era al poble i vaig anar a tocar del bosc, em vaig aturar i vaig escoltar. Déu n'hi do la d'ocells que en aquella hora feien gresca! Moltes mallerengues. Que si tenim campana? Crec recordar que només la toquen, i a mà, un quart abans de missa. Ah, i els tractors no sonen com abans i passen molt de pressa.El mesclador somriu una mica, pren nota i per la nit ho passa al quadern.
diumenge, 15 de gener del 2006
Alan Lomax
El dia de reis van passar pel Canal 33 el documental Lomax, el caçador de cançons, de Rogier Kappers, sobre el folklorista nord-americà que va recollir i gravar una enorme quantitat de cançons de tot arreu.
L'any 1933, amb 18 anys, Alan Lomax va començar ajudant al seu pare, John Avery Lomax, fent enregistraments per a la Biblioteca del Congrés dels EEUU i ja no va parar mai. Gravacions (més de 100 CDs), fotografies, programes de ràdio i televisió, films, articles, llibres, materials didàctics i l'intent d'un gran projecte multimèdia: The Global Jukebox, una gran base de dades interactiva que relacionava la dansa, la cançó i l'estructura social.
Tot el material recollit per Lomax s'està organitzant com a arxiu a Lomax Archive. L'accés és gratuït i es poden escoltar fragments de les gravacions de cançons, peces instrumentals o entrevistes (com per exemple, amb Big Bill Broonzy, Paris, 1952). És fantàstic.
Entre 1952 i 1953, Lomax va ser a Espanya després d'haver anat a Anglaterra fugint de McCarthy. Va estar fent gravacions amb la cooperació de la BBC. A Rounder Records Group tenen la serie The Spanish Recordings
Dos anys després de l'estada de Lomax a Espanya, l'empresa discogràfica Hispavox (adquirida per EMI l'any 1984) encarrega al músic i folklorista Manuel Garcia Matos la realització d'una antologia del folklore espanyol. La primera part dels materials enregistrats entre els anys 1956 i 59 (durant els estius i tardors) va sortir en forma de caixa amb 4 discos LP l'any següent (referència: HISPAVOX HH10107/08/09/10).
Però això ja és tot un altre capítol. Fotos de Rounder.
dissabte, 14 de gener del 2006
Conte d'un músic i una vaca
Diuen que un dia, el cèlebre músic Kung Ming-yi estava tocant música clàssica per a una vaca que seguia pasturant, immutable. "No és que no l'escolti, és que la meva música no l'interessa", va dir-se Kung. Aleshores, amb el seu instrument, va començar a imitar el zumzeig de les mosques i els mugits dels vedells. De sobte, la vaca va parar l'orella i movent la cua es va acostar al músic per escoltar-lo tocar fins el final. Ara, la música ja tenia significat per a ella.
És un conte. I amb els contes ja se sap.
És un conte. I amb els contes ja se sap.
dijous, 12 de gener del 2006
BCNeta! BCNit!
Cada dia, a quarts de dues de la nit, el camió de la brossa fa la seva feina de neteja, acompanyada per un soroll monumental. Si des d'un sisè pis resulta espectacular, com deu ser per els que viuen a tocar?
He gravat aquest terrabastall quotidià. És un so llarg, però això és el que hi ha, senyores i senyors. Tal com raja.
He gravat aquest terrabastall quotidià. És un so llarg, però això és el que hi ha, senyores i senyors. Tal com raja.
Quan el mesclador era petit els carros de recollida d'escombraries eren arrossegats per cavalls.
Camió de la brossa (2:55)
dimecres, 11 de gener del 2006
Crítica fàcil
El mesclador quan no mescla és força vulnerable. I algunes notícies el trasbalsen. Trasbalsat, no escriu ni un borrall. Però com que per això no s'ensorrarà el món, un bon dia - una bona nit - el mesclador torna a picar lletres.
És ben difícil fer cinema! Intento veure Soldados de Salamina de David Trueba (un director jove!) i em costa seguir-la, tot em sembla massa amanerat, enfarfegat. Gestos, frases, postures, acoloriments (de la imatge), enquadraments, músiques.
Estereotips, convencions, maneres, tòpics, estils...
És més fàcil criticar que construir. Ja ho sé.
És ben difícil fer cinema! Intento veure Soldados de Salamina de David Trueba (un director jove!) i em costa seguir-la, tot em sembla massa amanerat, enfarfegat. Gestos, frases, postures, acoloriments (de la imatge), enquadraments, músiques.
Estereotips, convencions, maneres, tòpics, estils...
És més fàcil criticar que construir. Ja ho sé.
dilluns, 2 de gener del 2006
Temps de Pastorets
Els Pastorets de Can Catòlic de Vilanova i la Geltrú. L'any 1979-80 hi era, amb un Uher 4000 (un gravador de cinta magnètica de 1/4"), per gravar algunes estones dels assajos, els ambients dels passadissos, dels camerinos i trossos de les representacions .
Aquest és un trosset dels Pastorets, gravat des de la caixa de l'apuntador, hi ha en Pau Orriols, ara un gran luthier, fent de Lluquet.
Els Pastorets, Vilanova i la Geltrú (1:08)
dissabte, 31 de desembre del 2005
Textos: Feliu Formosa
El poema: unes quantes notes musicals que et poden fer sortir de tu mateix i tornar a tu mateix reconfortat.El somriure de l'atzar. Diaris II. Feliu Formosa. Perifèric Edicions. Catarroja (València), 2005.
dilluns, 26 de desembre del 2005
Proverbi
Mentre plovisqueja, obre mandrosament un llibre; amb la brisa toca només l'instrument de corda.Recull de proverbis. Mr. Tut-Tut (segle 17). Extret de Sabiduría china, de Lin Yutang. Biblioteca Nueva. Buenos Aires, 1959. Traducció de A. A. Whitelow.
dissabte, 24 de desembre del 2005
Amics
Un amic s'ha comprat un gravador d'àudio digital en targeta compact flash. Un Marantz PMD 671. De tant en tant li demanaré. Només em fa falta un bon micròfon estèreo…
No és això la felicitat?
No és això la felicitat?
dilluns, 19 de desembre del 2005
Ocell + Cançó
Estudiant els ocells aprenent a cantar entenem com ho fem nosaltres. Encara que cantem pitjor.
diumenge, 18 de desembre del 2005
Compartir sons
Fa uns quants dies que el mesclador està distanciat d'aquest quadern. Avui ho arreglem. Les mescles seguides d'un parell de pel·lícules i l'ajuda a la meva filla (buscant exemples per a un treball de recerca sobre música) han ocupat les hores i l'energia d'un servidor.
Amics m'han avisat de l'existència de soundtransit, una comunitat de gent que grava so i el comparteix. Tenen un apartat on pots planejar un viatge d'una ciutat d'un país a una ciutat d'un altre país. Un viatge sonor. Com més sons hi hagin, més interessant serà el so que fabricaran per tú: el so d'un viatge.
Però vet aquí que el mesclador s'ha decantat per una cosa semblant però diferent: el freesound project. M'hi he apuntat, com a RCA. Fet aquí i impulsat pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per llegir-ne més, aquí.
Amics m'han avisat de l'existència de soundtransit, una comunitat de gent que grava so i el comparteix. Tenen un apartat on pots planejar un viatge d'una ciutat d'un país a una ciutat d'un altre país. Un viatge sonor. Com més sons hi hagin, més interessant serà el so que fabricaran per tú: el so d'un viatge.
Però vet aquí que el mesclador s'ha decantat per una cosa semblant però diferent: el freesound project. M'hi he apuntat, com a RCA. Fet aquí i impulsat pel Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Per llegir-ne més, aquí.
diumenge, 27 de novembre del 2005
Textos: Ludwig Wittgenstein
La placa de gramòfon, el pensament musical, la notació musical, les ones sonores, tots estan mútuament en aquella interna relació reproductiva que existeix entre llenguatge i món.Tractacus Logico-Philosophicus, de Ludwig Wittgenstein. Editorial Laia, 1981. Traducció de J. M. Terricabras.
A tots ells els és comuna la construcció lògica.
El mesclador intenta entendre - del tot - la proposició 4.014 de L.W. perquè està segur que això li permetrà entendre (entrar i comprendre) una mica més enllà. La relació reproductiva entre llenguatge i món. Llenguatge i món.
Documentals
Era un bon documental: ben fet, ben estructurat i ben documentat. Tant ho era, que al final el que em va quedar va ser, només, que era un documental ben fet, ben estructurat i ben documentat. Però no em pregunteu de què anava. M'és absolutament impossible de recordar-ho. Esperarem una ocasió millor.
dimecres, 23 de novembre del 2005
Mecànica
L’orquestra ha arrencat amb un fort acord:
trons i llamps, xàfec i tramuntana.
Els crítics han elogiat l’atac precís
de les cordes baixes,
el gruix mesurat dels metalls,
les timbales salvatges, evocadores,
i el vol, infinit, del piccolo solitari.
La veritat és que el paraigua s’ha obert bé,
desplegant-se sense excessiva fricció.
I hem pogut escoltar, una tarda més,
com les gotes impactaven en la tela tibada,
en una percussió minúscula, incansable i coneguda.
Aquesta fàbrica sempre ha treballat bé.
I això es nota.
diumenge, 20 de novembre del 2005
Feines i dies
El mesclador està content, i enfeinat. No sempre les coses són fàcils. Però, quan ho són? I encara que tot plegat té ben poca importància, vet aquí un parell de raons per a comprar un tortell:
Mesclador, què te'n sembla, arribarem a les cent mescles?
Per un cop, dic el que estic fent i no el que he fet. Vuitanta pel·lícules en són unes quantes, tenint en compte el ritme amb el que s'han fet.
- Aquest Quadern de sons ja fa 2 anys que funciona, (tot i que la idea inicial era la d'aguantar només un any).
- He començat la mescla número 80 (!) d'una pel·lícula original. Després del darrer film de Marc Recha, ara estem acabant Tu vida en 65 minutos, de Maria Ripoll.
Mesclador, què te'n sembla, arribarem a les cent mescles?
Sons (al camp)
Les esquelles fan un teixit tupit,
prou espès per saltar-hi al damunt.
I poder arribar,
en un salt immens,
com en el circ, ben lluny.
Fins aquells pics pelats.
Potser darrere,
més enllà de la boira.
Dalt de les muntanyes
no hi ha cap frontera pintada.
dimecres, 16 de novembre del 2005
Cinema
Cinema amb històries que ni comencen ni s'acaben, amb pauses, amb escletxes, amb incògnites i una espècie de boira.
Però les pauses et permeten reaccionar, les escletxes et permeten entrar i sortir, respirar i no sentir-te atrapat, les incògnites et generen - si vols - preguntes, i la boira et permet somiar sense pressió i sentir sense patir.
Però les pauses et permeten reaccionar, les escletxes et permeten entrar i sortir, respirar i no sentir-te atrapat, les incògnites et generen - si vols - preguntes, i la boira et permet somiar sense pressió i sentir sense patir.
diumenge, 13 de novembre del 2005
Textos: Joan Brossa (1)
L'olor de la pluja, la vista delEls entra-i-surts del poeta. Joan Brossa. Editorial Altafulla, 1986.
mar, la fúria de la tempestat,
el xiulet del vent, el so de la
veu basten per a despertar-me
idees que algú ja deu haver tingut.
joguina: ocell
una joguina que xiula i és un ocell
un ocell que canta i és una joguina
So de l'ocell joguina
dissabte, 12 de novembre del 2005
Aclariment
La última cita.Diari El Diluvio, del 25 desembre de 1928 (pàgina 24).
Quizás existan personas ingenuas que se imaginen que los artistas que en la pantalla interpretan antipáticos papeles de traidor o villano son, en la vida real, personas ceñidas y adustas. No obstante, esta suposición es errónea, porque entre tales actores los hay dotados de gran simpatía y que son unas excelentes personas. En este caso se halla el notable actor Teodoro Busquets, que tan popular se ha hecho ya entre nuestras niñas bien desde que interpretó "La última cita", film Nacional Gaumont, que es un muchacho simpático en extremo, alegre y decidor, que hacía desternillar de risa con sus ocurrencias a directores y artistas durante los intervalos de la filmación de esta extraordinaria película española.
És bo saber-ho.
divendres, 11 de novembre del 2005
Dia i nit
De dia, els ritmes són més d'acció, de moviment.
El so n'és conseqüència.
Anem i tornem. Fem i desfem.
De nit, els ritmes són sonors, com el de respirar dormint.
El so emergeix i regna.
Espera i repòs.
Depèn del lloc.
Sordesa fàcil
Hi ha professions en les que acabes sord. Però no cal estar al costat de les grans màquines perforadores del paviment ni de les cadenes de premses en una fàbrica per acabar patint sordesa.
Només cal ser un adolescent i anar un cop per setmana a una disco ben triada: Hearing aids at the age of forty.
O escoltar, a alt nivell i una bona estona cada dia, un player mp3 amb auriculars: MP3 users risk hearing damage.
És fàcil, no?
Només cal ser un adolescent i anar un cop per setmana a una disco ben triada: Hearing aids at the age of forty.
O escoltar, a alt nivell i una bona estona cada dia, un player mp3 amb auriculars: MP3 users risk hearing damage.
És fàcil, no?
diumenge, 6 de novembre del 2005
Aprenentatges distints
(a) Escoltar com si fos el primer cop. Descobrir la novetat en cada so.
(b) Aprendre a no escoltar. Fer-ne un acte conscient. Protegir-se de la pol·lució sonora.
(c) Disminuir l'escolta a través d'altaveus o auriculars del so amplificat i del generat electrònicament (ordinadors, mòbils, forns microones, etc).
(b) Aprendre a no escoltar. Fer-ne un acte conscient. Protegir-se de la pol·lució sonora.
(c) Disminuir l'escolta a través d'altaveus o auriculars del so amplificat i del generat electrònicament (ordinadors, mòbils, forns microones, etc).
dimarts, 1 de novembre del 2005
Un CD de tant en tant
Hi ha tantes pel·lícules en les que fora bonic de rebre, al mateix cinema, un CD d'àudio amb un recull dels seus ambients i algunes veus!
Recordo Latino Bar, de Paul Leduc, amb muntatge de so de Marisa Aguinaga. Cap diàleg: amb el so de l'aigua als palafitos i la música n'hi havia prou.
Un CD de tant en tant. O només m'ho sembla a mi?
Recordo Latino Bar, de Paul Leduc, amb muntatge de so de Marisa Aguinaga. Cap diàleg: amb el so de l'aigua als palafitos i la música n'hi havia prou.
Un CD de tant en tant. O només m'ho sembla a mi?
Feines
(subtítol) La feina de mesclar el so d'una pel·lícula.
- Durant la mescla d'una pel·lícula, potser t'agraden algunes imatges d'un parell de seqüències, unes paraules, el so d'una veu, un violí, una pluja acompanyant unes fotos i un camí en ziga-zaga. Detalls.
- Amb el temps, però, qui sap si el títol d'aquest film et recordarà una altra cosa més profunda, amb un sentit que enllaça tot el fil de la història. Alguna cosa que trobarà un lloc dins teu.
- En altres feines, t'agrada com està articulat tot el llargmetratge: de l'inici al final. Tot lliga, tot es correspon. Coherència, força, fluïdesa.
- Amb el temps, però, qui sap si el que recordaràs seran només alguns detalls. Detalls plens de sentit. Detalls que només seran petites parts d'un món ja esvaït.
divendres, 28 d’octubre del 2005
SMP_21
SMP_21: Sant Martí de Provençals_21 hores.
Gravació a minidisc del toc de les nou de la nit.
Primer lloc de gravació, des del Parc de Sant Martí (la Verneda, Barcelona) i en la boca del carrer del Rector de Vallfogona. Els sons del parc ressonen i els tocs de la campana tenen un eco, un rebot de so, com si repiqués.
Primer lloc de gravació (0:34)
Segon lloc de gravació, des de davant mateix de l'església de Sant Martí Vell. La campana sona neta i clara, acompanyada amb una mica més de trànsit rodat.
Segon lloc de gravació (0:33)
Plànol extret de bcn.es.
Textos: Antonio Colinas (4)
El mesclador hi torna. La feina actual li fa repassar aquest llibret on també hi ha boscos, ocells, mussols, pensaments, aigua, vents i silencis.
Oír -sin oírlo- el canto de la lechuza a la manera de algunos campesinos. Recuerdo que uno de ellos, cuando se le preguntaba por el canto del ave de Minerva, que estaba oculta al anochecer en el húmedo bosque, respondía: "¿Canto de la lechuza? No sé de qué me está hablando. Yo no oigo nada". A eso llamo yo oír -sin oírlo- el canto de la lechuza.Tratado de armonía, d'Antonio Colinas. Tusquets Editores. Cuadernos Marginales 113. Barcelona, 1991.
dijous, 27 d’octubre del 2005
Evocació
Tros de paper amb la suma a pagar del colmado que gairebé tothom tenia al costat de casa. Evoca tot un tipus de botigues, de prestatges, d'olors, de llums, d'anuncis, de colors, de sons...
(Llista de xifres, de fa més de 25 anys, de l'antic Colmado Salvadó del carrer Ample, Barcelona).
dilluns, 24 d’octubre del 2005
Camins (b)
Caminar sobre cinta magnètica rebregada. Això és el que fa José Manuel Lara, un especialista dels efectes sala.
Els efectes sala (foley en anglès, bruitage en francès) és la gravació en estudi d'aquells sons que fa el cos en contacte amb l'entorn: passos, frec de la roba, caigudes, manipulació d'estris i eines, etc. El camp d'actuació és inesgotable i s'hi poden recrear sons de tot tipus, inventats i per inventar.
Caminar (0:28)
dijous, 20 d’octubre del 2005
Raspallant
(1) Rentar-se les dents amb un raspall.
(2) Gravar-ho.
(3) Passar-ho a l'ordinador (i amb un programa editor d'àudio):
(4) Triar 3 trossets per fer-los córrer intermitentment a velocitats diferents.
(5) Mesclar dues versions.
(2) Gravar-ho.
(3) Passar-ho a l'ordinador (i amb un programa editor d'àudio):
(4) Triar 3 trossets per fer-los córrer intermitentment a velocitats diferents.
(5) Mesclar dues versions.
Taller-1 (0:24)
Mostres curtes:
Taller-2 (0:31)
Taller-1-mostra (0:04)
Taller-2-mostra (0:04)
dimarts, 18 d’octubre del 2005
Al carrer (1)
Veu, crit, cant, ritme, soroll i atenció. Espectacle de carrer, de Honoré Daumier (1808-1879).
dissabte, 15 d’octubre del 2005
Campana de Sant Mateu
Un matí gris amb el mossèn a la teulada de Sant Mateu, Eivissa. Març del 78. Amb el meu estimat Uher, un magnetòfon portàtil monoaural, aquell dia gravo campanes (toc de festa), crits i xiulets al bestiar i palitroques (matraques).
Campanes (Sant Mateu, Eivissa)
Estava fent de coordinador d'unes gravacions a Eivissa i Formentera per al segell discogràfic Pu-put!, pertaneny a Zafiro i dirigit per el compositor Antoni Parera Fons. Gravacions que havien de constituir el primer volum d'una col·lecció de música tradicional catalana.
Palitroques (Sant Mateu, Eivissa)
El treball de camp el dirigia Josep Crivillé (musicòleg) i dels enregistraments s'encarregava Enric Català (abans als estudis Gema i ara a Capital Sound Studios).
No n'he sabut mai més res de tot el material gravat...
Les Campanes de Corneville
Durant la guerra dels 100 anys, els anglesos van saquejar l'abadia de Corneville (Normandia), enduent-se el tresor i les campanes en una barca que es va acabar enfonsant. Els monjos van poder recuperar-ho tot menys una campana que no es va trobar mai més.
La llegenda diu que quan sonava el carilló de l'abadia, la campana que era al fons del riu responia. Fins que l'abadia fou destruïda durant la revolució.
Un bon dia, Robert Planquette es va inspirar en aquesta llegenda per escriure una opereta que va tenir molt d'èxit. Gràcies a una subscripció internacional es va reconstruir el carilló.
És curiós, però les campanes mai van tornar al campanar i el carilló va ser venut al propietari d'un hotel, Les Cloches de Corneville.
dijous, 13 d’octubre del 2005
Elfman (1)
En una entrevista a American Film (febrer 1991), el compositor Danny Elfman diu:
Any movie recorded before the '60s - any great old movie - the dialogue and the music is everything. I really hate sound effects. I'm sorry. I'm totally old-fashioned in my approach to music. I love the way they used to make films. The dialogue, the picture, gave you what was happening; the music gave you the emotion and what the characters were thinking. Now, in most movies, orchestral music is very thin, it sounds shrill.I really hate sound effects... I really hate sound effects... I really hate sound effects... Tenim un petit punt de desacord, sense importància.
ACCESS
Al mesclador li van recomanar visionar Days of heaven, d'en Malick. Sempre que puc faig els deures. I m'he fixat (entre altres coses) en dos noms dels crèdits de final.
Neiman-Tillar Associates (efectes de so de Days of heaven):
Neiman-Tillar Associates (efectes de so de Days of heaven):
A l'època de les mescles de Lola (1985), en Bigas Luna i un dels seus muntadors, Anastasi Rinos, em van parlar d'ACCESS (Automated Computer Controlled Editing Sound System) i l'empresa que el va crear, Neiman-Tillar Associates (NTA).i Alan Splet (un dels tres assistents especials pel so de Days of heaven):
Quan tothom muntava el so dels films en taules de muntatge (o en movioles), tros a tros, so a so, tallant i empalmant bandes magnètiques sense cap possibilitat de saber com sonaria tot plegat, només per l'experiència o la imaginació, NTA va imaginar i construir el primer equip computeritzat d'edició de so digital per a cinema.
ACCESS gestionava tot l'arxiu sonor que contenien set discos durs de 200 MB cadascun, amb una capacitat total de 4 hores i 40 minuts d'efectes i ambients de so, (a 25 KHz i 12 bits).
Un cop el muntador de so (l'editor, que s'en diu avui dia) havia triat, deixat a mida, sincronitzat amb la imatge en Umàtic 3/4" i equalitzat tots els sons que necessitava per cada bobina de 10 minuts (ara es treballa amb bobines de 20 minuts), es feia una transferència en grups de sis pistes a material magnètic 35 mm. per poder anar a mesclar. NTA va rebre un Òscar l'any 1979.
Aquest home tenia una sensibilitat especial per a trobar sons, aparellar-los i dosificar-los. És curiós trobar-lo en un dels seus primers títols, després d'haver fet Eraserhead, del senyor Lynch.
dimarts, 11 d’octubre del 2005
Escriure i fer sons
Eviter la musique d'une phrase pour ne lui comuniquer que le rythme. Laisser à ce rythme l'irrégularité d'une pulsation. Dérimer la prose, parce que les rimes y amollisent les angles, ou la rimer exprès coup sur coup.Journal d'un inconnu. Jean Cocteau. Éditions Bernard Grasset. Paris, 1983.
De tot el que el mesclador llegeix, veu, toca, diu, olora o escolta, una bona part és redirigida cap el treball amb el so. Una recepta de cuina, un consell d'escriptor, una rutina de manteniment mecànic, tot pot servir.
Vaja, aquesta és la idea.
dilluns, 10 d’octubre del 2005
divendres, 7 d’octubre del 2005
dimecres, 28 de setembre del 2005
Visionats i ràbia
Abans d'ahir, dilluns, vaig veure (visionar, en diem) dues pel·lícules a la feina. Feia molt que no passava. Sempre ens falta temps i, un cop entren a mescles, costa poder veure-les senceres i sense entrebancs.
Al matí, an unfinished life. Un cop vista la primera bobina (d'uns 14 minuts) ja no podia alçar-me i marxar. En volia més. Gran pantalla amb una còpia de 35 mm. amb so original sense subtítols. El meu coneixement de l'anglès no és suficient per entendre-ho tot, però tant se val. Tant se val.
Quina ràbia. Enganxat a la cadira, com quan érem marrecs...
I per la tarda, Corpse Bride. Apa, ja hi tornem a ser. Vista en projecció de betacam en pantalla gran d'una cinta protegida (logos i viratge de color). Cinc bobines amb un so envejable.
Quina ràbia. Aquesta tropa saben fer tan bé el so! El que m'enganxa, m'arriba i m'acosta a la història, és el detall. Què hi vols fer? El detall en cada so. Personalitzat, ric. Quin desastre!
Al matí, an unfinished life. Un cop vista la primera bobina (d'uns 14 minuts) ja no podia alçar-me i marxar. En volia més. Gran pantalla amb una còpia de 35 mm. amb so original sense subtítols. El meu coneixement de l'anglès no és suficient per entendre-ho tot, però tant se val. Tant se val.
Quina ràbia. Enganxat a la cadira, com quan érem marrecs...
I per la tarda, Corpse Bride. Apa, ja hi tornem a ser. Vista en projecció de betacam en pantalla gran d'una cinta protegida (logos i viratge de color). Cinc bobines amb un so envejable.
Quina ràbia. Aquesta tropa saben fer tan bé el so! El que m'enganxa, m'arriba i m'acosta a la història, és el detall. Què hi vols fer? El detall en cada so. Personalitzat, ric. Quin desastre!
dissabte, 24 de setembre del 2005
Dòmino (al carrer)
En una taula exterior de bar, a la vorera del carrer, uns homes juguen al dòmino. Des de l'altra banda de carrer i malgrat el trànsit de cotxes i motos, sento les fitxes de dòmino com piquen la taula i el soroll que fan quan les remenen.
Torno amb el minidisc i els gravo. Trio un tros especialment ric:
Torno amb el minidisc i els gravo. Trio un tros especialment ric:
- un gos al centre, omnipresent,
- el dòmino a l'esquerra,
- un nen que passa d'esquerra a dreta,
- el trànsit neguitós,
- un camió distribuïdor de butà s'anuncia;
- el xiulet d'un possible client.
Dòmino al carrer i altres sons
dijous, 22 de setembre del 2005
Campanes i fòrum
Avui mateix em compro un barret per treure-me'l davant d'aquest fòrum de campanes, que ha muntat Daniel Vilarrubias i Cuadra a casacota.net.
Moltíssimes fotos, llistats i documentació sobre campanes i campanars de Igualada, Vilanova del Camí, Santa Coloma de Queralt, Ripoll, Poblet, Òs de Balaguer, Montserrat, Reus, Cervera, etc.
Fantàstic.
Hi he arribat buscant informació sobre els micròfons esfèrics d'en Pere Casulleras.
(La foto correspon a un detall del martells del carilló de Gant, a Bèlgica)
dimarts, 20 de setembre del 2005
Eines i pel·lícules
Amb eines com aquesta, una Moviola model UD-20-S, es muntaven les pel·lícules.
Això passava abans de les taules d'edició planes i més silencioses. I abans dels equips basats en bancs de lectors sincrònics de cintes VHS.
I molt abans dels sorprenents i actuals programes d'ordinador d'edició de imatge, amb o sense hardware associat.
Els muntadors amb moviola havien de imaginar la pel·lícula, més que ara. Segurament.
dilluns, 19 de setembre del 2005
Escapada a Vic
Una escapada a Vic, per l'actuació de la La Cava Big Band, tancant el Mercat de Música de Vic. Hem dut quatre joves alumnes del Passatge a veure tocar els seus mestres de l'escola de música.
És reconfortant notar com la roda de la vida és en marxa, imparable. També ho és veure una colla de músics fent un so tan compacte, brillant i arriscat.
[M'ha sorprès el so esquerdat de les campanes, a la plaça Major, tocant les nou de la nit. Indagaré quina història ha fet aquest so.]
És reconfortant notar com la roda de la vida és en marxa, imparable. També ho és veure una colla de músics fent un so tan compacte, brillant i arriscat.
[M'ha sorprès el so esquerdat de les campanes, a la plaça Major, tocant les nou de la nit. Indagaré quina història ha fet aquest so.]
diumenge, 18 de setembre del 2005
Coartada
Una setmana així (*) = cap nota al quadern.
Mentrestant, de nits, el mesclador s'ha deixat absorbir per 43 folders, buscant com organitzar-se, entremig d'idees sobre to-do lists i outliners.
De com ordenar, categoritzar, prioritzar i organitzar la informació que un té sobre les feines que ha de fer i no desmoralitzar-se quan aquesta llista és immensa.
(*) Una mica caòtica, accidentada i atrafegada.
Mentrestant, de nits, el mesclador s'ha deixat absorbir per 43 folders, buscant com organitzar-se, entremig d'idees sobre to-do lists i outliners.
De com ordenar, categoritzar, prioritzar i organitzar la informació que un té sobre les feines que ha de fer i no desmoralitzar-se quan aquesta llista és immensa.
(*) Una mica caòtica, accidentada i atrafegada.
diumenge, 11 de setembre del 2005
Textos: Jean Cocteau
Pièce de circonstanceVocabulaire. Plain-Chant. Éditions Gallimard. Collection Poésie, 1983.
Gravez votre nom dans un arbre
Qui poussera jusqu'au nadir.
Un arbre vaut mieux que le marbre,
Car on y voit les noms grandir.
dijous, 8 de setembre del 2005
Noëlle Boisson, monteuse
L'amic Thevenet m'ha fet arribar el llibre que ha escrit Noëlle Boisson, muntadora d'imatge de films com Cyrano de Bergerac, Set anys al Tibet, L'amant, Stalingrad, Vatel, o L'Ós. En Santiago Thevenet també és muntador (de so) i coneix perfectament la tradició i l'escola que tenen a França per tot el que fa als oficis del cinema, perquè ell hi ha viscut i hi ha treballat.
El llibret és una petita joia. Un recorregut des del principi del muntatge fins al final: el dia que contacten amb ella, les primeres reunions i lectura del guió. La relació que s'inicia amb el director i que durarà entre 5 i 7 mesos. Les sales on es treballa, els ajudants, la foscor, la paciència, la sensibilitat, la intuïció, l'ordre. El muntatge com una cacera d'emocions i d'expressions, del moment just. De com totes les imatges es van quedant a la biblioteca visual de la memòria. I mil coses més.
M'aturo una estona quan parla del tercer enemic dels muntadors:
Le troisième ennemi, sans doute le plus dangereux, c'est mon jugement intime. (...) J'évite le "J'aime ou je n'aime pas". Le "je" n'a ici aucune valeur. Je dois me transporter dans le regard des autres, et me dire: "Que penserait Untel s'il regardait ça? Et X, comment réagirait-il s'il entendait cela?... J'imagine leurs réponses, les réactions convergentes, les avis opposés. J'en fais la synthèse. Ma pensée est mise à l'èpreuve. Si elle résiste à ces attaques imaginaires, c'est que elle est juste. Sinon, cela signifie que je fais la fausse route.
La sagesse de la monteuse du film, de Noëlle Boisson. L'oeil neuf. Paris, 2005.
Aquest llibret és un bon contrapunt de En el momento del parpadeo (In the Blink of an Eye) de Walter Murch, una patum reconsagrada i genial.
dilluns, 5 de setembre del 2005
Estereoscopi a Badlands
diumenge, 4 de setembre del 2005
Toc de difunts
Port de la Selva: intento gravar el toc de difunts. Hi ha dos moments per a fer-ho: en el primer cop que sona, que serà mitja hora abans de l'ofici, o en el segon cop, quan surten de l'església després de l'ofici.
A l'Empordà gairebé sempre hi fa vent. Com que el meu equip de gravació és molt senzill el protegeixo dins una motxilla de teixit suau.
El dia triat per gravar també és el dia que una colla de nois amb motos es reuneix sota un dels arbres del davant de l'església per acabar de preparar l'excursió que iniciaran just durant els primers tocs!
El campanar té tres campanes: la petita (P), la mitjana (M) dels quarts i la gran (G) de les hores. També hi ha instal·lat un megàfon. El toc de difunts és la repetició durant 8 cops d'un conjunt de 3 tocs lents de les campanes mitjana i gran:
- toc lent de (M i G) + pausa curta,
- toc lent de (M i G) + pausa curta,
- toc lent de (M i G) + pausa llarga
(Foto extreta de la web del Port de la Selva)
Toc de difunts (tros). El Port de la Selva
dilluns, 1 d’agost del 2005
Del cinema al DVD
Al cinema, el so massa fort. I a casa, amb el DVD, el so massa "irregular": ara el pujo perquè no entenc el que diuen i ara el baixo perquè em caurà el sostre a sobre. Vet aquí un conflicte.
Al cinema arriben pelis amb un nivell exagerat de pressió sonora. Un nivell terrible, feridor, ofensiu. Hi ha directors que estan bojos o són sords. La tecnologia actual permet crear sons molt potents i amb impacte i també permet reproduir-los a alts nivells perquè el rendiment dels altaveus i dels amplificadors de potència que els alimenten ha millorat molt.
El cinema amb so digital disposa d'una dinàmica enorme. Però aquests directors no usen el que permet aquesta gran dinàmica, només el que permet el gran nivell sonor.
Dinàmica: "distància" entre el so més fluix que es pot reproduir i el més fort.
Abans del so digital, es disposava únicament del so analògic, que segueix existint, gravat-impressionat fotogràficament al costat de les perforacions dels fotogrames de 35 mm.
La dinàmica del so analògic és molt més reduïda: el llindar inferior (el so més suau) el marca el soroll inherent del sistema fotogràfic i el llindar superior (el so més fort) és la limitació física del sistema i la distorsió enorme que es produeix quan se sobremodula. I, a més a més, només tenim 2 pistes sonores que porten la informació codificada dels 4 canals (sistema Dolby Stereo), en comptes dels 6 canals del so digital.
El DVD conté, sovint, la mescla que ha anat al cinema: 6 canals amb una gran dinàmica. Hi ha companyies distribuïdores que fan un nou balanç sonor, una re-mescla especial per al DVD, reduint aquesta dinàmica. Però aquells usuaris de DVDs que disposen de bons equips "home cinema" (i, evidentment, bon aïllament a les parets, o cap veí) volen uns DVDs que sonin com en el cinema, sense restriccions.
La resta, a casa ho escoltem a través dels petits altaveus de la tele i, per tant, ens arriba una mescla del so en estèreo. Aquest estèreo és una reducció dels 6 canals de la mescla original i que fan tots els lectors de DVD, automàticament. Tot i això, la dinàmica possible en una casa no és gaire: per sota hi ha soroll ambiental i per sobre hi ha els veïns.
El mesclador promet seguir amb el tema. Però, mentrestant, farem vacances.
Bon estiu, tutti quanti!
Al cinema arriben pelis amb un nivell exagerat de pressió sonora. Un nivell terrible, feridor, ofensiu. Hi ha directors que estan bojos o són sords. La tecnologia actual permet crear sons molt potents i amb impacte i també permet reproduir-los a alts nivells perquè el rendiment dels altaveus i dels amplificadors de potència que els alimenten ha millorat molt.
El cinema amb so digital disposa d'una dinàmica enorme. Però aquests directors no usen el que permet aquesta gran dinàmica, només el que permet el gran nivell sonor.
Dinàmica: "distància" entre el so més fluix que es pot reproduir i el més fort.
Abans del so digital, es disposava únicament del so analògic, que segueix existint, gravat-impressionat fotogràficament al costat de les perforacions dels fotogrames de 35 mm.
La dinàmica del so analògic és molt més reduïda: el llindar inferior (el so més suau) el marca el soroll inherent del sistema fotogràfic i el llindar superior (el so més fort) és la limitació física del sistema i la distorsió enorme que es produeix quan se sobremodula. I, a més a més, només tenim 2 pistes sonores que porten la informació codificada dels 4 canals (sistema Dolby Stereo), en comptes dels 6 canals del so digital.
El DVD conté, sovint, la mescla que ha anat al cinema: 6 canals amb una gran dinàmica. Hi ha companyies distribuïdores que fan un nou balanç sonor, una re-mescla especial per al DVD, reduint aquesta dinàmica. Però aquells usuaris de DVDs que disposen de bons equips "home cinema" (i, evidentment, bon aïllament a les parets, o cap veí) volen uns DVDs que sonin com en el cinema, sense restriccions.
La resta, a casa ho escoltem a través dels petits altaveus de la tele i, per tant, ens arriba una mescla del so en estèreo. Aquest estèreo és una reducció dels 6 canals de la mescla original i que fan tots els lectors de DVD, automàticament. Tot i això, la dinàmica possible en una casa no és gaire: per sota hi ha soroll ambiental i per sobre hi ha els veïns.
El mesclador promet seguir amb el tema. Però, mentrestant, farem vacances.
Bon estiu, tutti quanti!
dilluns, 25 de juliol del 2005
Objectiu
No són les impressores, és la tinta.
No són els petits equips digitals, són les piles.
No són les pel·lícules, són les crispetes!
No són els petits equips digitals, són les piles.
No són les pel·lícules, són les crispetes!
diumenge, 24 de juliol del 2005
Un matí a les nou
És una de les proves fetes amb el minidisc Hi-MD d'un amic, en Carlos.
Les nou al Parc del Príncep
Com sonarà al cinema?
Una pel·lícula d'avions ha mesurat, en la seva versió SDDS (vuit canals de so digital), molts pics de so amb un nivell de 114 db C/SPL!
Crec que s'hauria d'avisar al públic a quin nivell de so pot estar sotmès, depenent d'on s'assegui. Si el cinema és de mida mitjana o gran, l'ajust del nivell estàndard de pressió sonora de 85 db C/SPL (sound pressure level) es fa per a les files centrals. Per tant, la gent que s'asseu a les files a prop de la pantalla (i dels altaveus) pot rebre uns quants decibels més que la resta del públic.
Desconec si hi ha hagut mai cap denúncia per agressió sonora. Tot arribarà.
Crec que s'hauria d'avisar al públic a quin nivell de so pot estar sotmès, depenent d'on s'assegui. Si el cinema és de mida mitjana o gran, l'ajust del nivell estàndard de pressió sonora de 85 db C/SPL (sound pressure level) es fa per a les files centrals. Per tant, la gent que s'asseu a les files a prop de la pantalla (i dels altaveus) pot rebre uns quants decibels més que la resta del públic.
Desconec si hi ha hagut mai cap denúncia per agressió sonora. Tot arribarà.
Màquines per a sortir a gravar so
Toca actualitzar-se. En l'època analògica, el mesclador anava pel món amb un UHER portàtil, monoaural, fantàstic, lleuger, petit i amb 4 velocitats, o amb un NAGRA IV-ST, una màquina segura, sòlida i super professional. En aquests moments, el mesclador només disposa (particularment i a part d'un Dat TASCAM espatllat) d'un minidisc SONY dels antics que és molt pràctic per a coses sense compromís però gairebé inútil per a necessitats serioses de post-producció d'àudio.
Possibilitats d'actualització:
El següent camí seria triar entre els MARANTZ PMD 670 o 671 i el FOSTEX FR-2. Pressupost: entre 900 i 1.300 €. En el cas del Fostex t'assegures un millor previ de micròfon. Però d'aquí dos o tres anys, encara seran actuals?
Nota final: tot just acabo d'escriure tot això i veig a podcastrigs.com que M-AUDIO és a punt de treure al mercat el MicroTrack 2496!
Esperarem, mesclador.
Possibilitats d'actualització:
(a) Minidisc SONY Hi-MD: Capacitat de 1 GB. Pot gravar directament en format PCM, sense compressió. Només es pot descarregar via USB a un PC, no a un Mac. Cost: entre 200 i 400 euros.El camí més clar és el del minidisc Hi-MD de 1 GB. Però l'única manera de gravar-hi bé seria amb un previ de micròfon extern amb sortida digital per atacar l'entrada del minidisc: solució força cara. L'únic que es guanya amb els Hi-MD és poder gravar directament PCM, encara que el disquet rodant és sorollós i sempre s'ha de tenir un PC a mà, que no és el cas del mesclador.
(b) Gravadors en flash card:
- MARANTZ PMD 660: és un model bàsic, però suficient per a reportatges.
- MARANTZ PMD 670: millor, però amb previs senzills de micròfon, límit: 48 KHz. Cost: 900 euros.
- MARANTZ PMD 671: és capaç de gravar a 96 KHz., interessant per gravar sons i després baixar-los una o dues octaves. Cost: desconegut, encara.
- FOSTEX FR-2: equip molt complet, potser el millor d'aquesta "gamma baixa", cost: 1.300 euros.
- SOUND DEVICES 722: gravador a disc intern de 40 GB i a flash card, 2 pistes, pot gravar a 192 KHz., robust, petit i amb bons previs de micròfon. És car per a un particular i barat per a un pro: 2.400 euros.
El següent camí seria triar entre els MARANTZ PMD 670 o 671 i el FOSTEX FR-2. Pressupost: entre 900 i 1.300 €. En el cas del Fostex t'assegures un millor previ de micròfon. Però d'aquí dos o tres anys, encara seran actuals?
Nota final: tot just acabo d'escriure tot això i veig a podcastrigs.com que M-AUDIO és a punt de treure al mercat el MicroTrack 2496!
Esperarem, mesclador.
dissabte, 16 de juliol del 2005
Examen de música
Trobat al blog Maestro de música:
- Profe, si no sé la respuesta ¿Pongo lo que sea?Clarivident. Definitiu.
divendres, 15 de juliol del 2005
Zazie - Peltier
Al saber que va començar l'any 1960 amb Zazie dans le métro, de Louis Malle, el mesclador va caure estès a la moqueta de l'estudi on estàvem premesclant els diàlegs. Recordo haver vist la pel·lícula, potser l'any 1965, en cinemes de barri desapareguts, on també podies veure À bout de souffle, de la mateixa fornada, i en sessions dobles!
Hi ha un blog polonès amb el mateix títol, amb foto d'una bàscula-portàtil que sembla útil.
A J'ai entendu causer hi ha una reproducció de la divertida coberta del llibre de Raymond Queneau, en el que es basa el film.
dimecres, 13 de juliol del 2005
Impacte
Sonorament, la paraula impacte és perfecte:
IM: una preparació, una embranzida, una arribada.
PAC: el cop, el tall sec, l'ensurt, el xoc.
TE: el rebot, el ressò, la caiguda.
IM: una preparació, una embranzida, una arribada.
PAC: el cop, el tall sec, l'ensurt, el xoc.
TE: el rebot, el ressò, la caiguda.
dimarts, 12 de juliol del 2005
L'oïda enfeinada
L'oïda, en la feina de mesclar sons, quan és més fiable? Al matí o a la nit?
Resposta d'expert: al matí, però no durant la primera hora i és convenient beure molta aigua.
Una de les coses més desconcertants és com varia el judici del que un escolta depenent de l'operació que s'estigui fent: mesclant, controlant, repassant amb el client o, senzillament, escoltant sense fixar-s'hi gaire. El marge d'aquesta variació és reduït, però sempre em sorprèn.
Resposta d'expert: al matí, però no durant la primera hora i és convenient beure molta aigua.
Una de les coses més desconcertants és com varia el judici del que un escolta depenent de l'operació que s'estigui fent: mesclant, controlant, repassant amb el client o, senzillament, escoltant sense fixar-s'hi gaire. El marge d'aquesta variació és reduït, però sempre em sorprèn.
Dinar a l'aire lliure
La punta de les estovalles de paper picava frenèticament contra el got, tec-tec-tec-tec-tec-tec-tec-tec-tec. Molt seguit i amb molta força. Resultava sorprenent. El vent volia fer soroll. Més tard va fer caure i rodolar les ampolles de plàstic buides. Les branques de la palmera del garden del davant fregaven exageradament les unes amb les altres. Em vaig apuntar alguns detalls. Després, tots ben despentinats, vam tornar a la feina.
diumenge, 10 de juliol del 2005
Gravar campanes
La família de l'amic Gonzalo té els seus finestrals a quinze metres del campanar. Serà qüestió de deixar-los sols amb el minidisc. Ho faran millor que jo.
Com a prova de bona voluntat, el mesclador ofereix la part final de l'enregistrament.
Les dues campanes van repicar durant més de quatre minuts i mig. Si no m'erro, la més parladora està afinada en un SOL sostingut i l'altra en un MI.
Sant Pere de les Puel·les
Temps d'albercocs
Després de menjar un albercoc, una cara del pinyol es frega fins que s'obre un forat per on es pot xiular.
Vano
- Txeeec! (s'obre el vano).
- Flap, flap, flap, flap, flap... (el vano impulsa rítmicament l'aire).
- Flup! (es tanca).
So del vano
Enllaços
Un post de l'aeroplà em porta al ni9e,
que m'envia a messa di voce,
que em llença a les manual input sessions.
Les lletres es transformen en dibuixos.
La veu es visualitza en formes i colors en una pantalla.
Les mans creen objectes sonors.
Després dels trons encara queda prou sol per fer lluir els terrats i les teulades. Aquí una gavina ha escampat els coloms. Enllà em fixo en una porta de fusta al capdamunt d'una escala en un terrat, que mai havia vist. Els terrats intriguen i fascinen al mesclador.
que m'envia a messa di voce,
que em llença a les manual input sessions.
Les lletres es transformen en dibuixos.
La veu es visualitza en formes i colors en una pantalla.
Les mans creen objectes sonors.
Després dels trons encara queda prou sol per fer lluir els terrats i les teulades. Aquí una gavina ha escampat els coloms. Enllà em fixo en una porta de fusta al capdamunt d'una escala en un terrat, que mai havia vist. Els terrats intriguen i fascinen al mesclador.
diumenge, 3 de juliol del 2005
Petits diccionaris
A freelang.net s'hi poden trobar uns diccionaris molt senzills per a PC/Windows que són llistes de paraules en 79 llengües amb les seves equivalències a l'anglès. L'italià/anglès té 39.000 paraules i el suec/anglès en té 11.000.
El diccionari català/anglès només té 1040 paraules. Per exemple: aborriment, algo, asustat, cambiar, cepillo, cerdo...
El diccionari català/anglès només té 1040 paraules. Per exemple: aborriment, algo, asustat, cambiar, cepillo, cerdo...
dissabte, 2 de juliol del 2005
Escala de finestres
Canvi a Rounders
Nova cara (pel blog)
Fem net. Fem dissabte.
Canvi de plantilla: Rounders, de nom.
Massa hores llençades per intentar sortir d'un laberint massa enrevessat.
Amb nou sistema de comentaris: el propi de Blogger.
S'han guardat els comentaris (que quedaven després d'una penjada del servei d'Haloscan) deixats als posts anteriors.
Seguirem.
Fem net. Fem dissabte.
Canvi de plantilla: Rounders, de nom.
Massa hores llençades per intentar sortir d'un laberint massa enrevessat.
Amb nou sistema de comentaris: el propi de Blogger.
S'han guardat els comentaris (que quedaven després d'una penjada del servei d'Haloscan) deixats als posts anteriors.
Seguirem.
diumenge, 26 de juny del 2005
Fer boquilla
Cada nit, a l'habitació de l'hotel, practica amb l'embocadura del trombó. Si no ho fes, els seus llavis no aguantarien gaire estona la nit de bolo amb el grup de dixieland.
dissabte, 25 de juny del 2005
Dissabte
Tota la tarda amb un helicòpter per barret a Gràcia. Per què? Una mani.
Després, a les nou de la nit, els nois de l'edifici del davant jugaven a la terrassa amb la diana electrònica: tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), recollir, posar a zero (mi5, do5).
I quan el nivell del soroll ambiental baixi, deixarà d'emmascarar l'aparell refrigerador del veí. Un zum-zum greu que seguirà tota la santa nit.
Després, a les nou de la nit, els nois de l'edifici del davant jugaven a la terrassa amb la diana electrònica: tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), tac!, bip (sol5), recollir, posar a zero (mi5, do5).
I quan el nivell del soroll ambiental baixi, deixarà d'emmascarar l'aparell refrigerador del veí. Un zum-zum greu que seguirà tota la santa nit.
Blogger
La gent de Blogger ha fet algun canvi intern en el seu codi que afecta la manera com es veuen alguns blogs.
Esperarem. "A caballo regalado ..."
Esperarem. "A caballo regalado ..."
divendres, 24 de juny del 2005
Motors
Amb un amic anàrem a prendre unes aigües fresques a un petit bar. Era migdia, amb molta calor. A mitja conversa es va tallar el corrent elèctric: sobrecàrrega del circuit intern del recinte.
De sobte, t'adones que darrera teu hi ha un immens equip refrigerador, ara silenciós. Durant una estona, sense motors, podem parlar en un altre to. Com en un altre temps.
Quan l'energia torna, amb ella retorna el progrés. Tot té un preu, oi?
De sobte, t'adones que darrera teu hi ha un immens equip refrigerador, ara silenciós. Durant una estona, sense motors, podem parlar en un altre to. Com en un altre temps.
Quan l'energia torna, amb ella retorna el progrés. Tot té un preu, oi?
dimecres, 22 de juny del 2005
Detalls (palomilla)
És al carrer de Martínez de la Rosa cantonada Penedès. Després vaig trobar-ho en un petit recull, on hi diu:
No us hi trenqueu pas el cap! I si l'aixequeu en veureu a dotzenes per tota la vila. Els graciencs de socarrel en diuen palomilles i asseguren que aquest és l'únic nom que es donava als ferros que aguantaven les corrioles per a pujar i baixar els mobles.Extret del recull que editaren els autors de l'exposició Detalls de Gràcia, Albert Gasulla i Eudald Gràcia. Exposició: setembre 1981. Edició llibre: novembre 1982.
dimarts, 21 de juny del 2005
Ritual
Prepares el mini-disc. Connectes el micròfon, el deixes allà on no li toqui el vent. Et penges els auriculars. Ajustes el nivell de gravació. Arrenques a gravar. Quiet. Escoltes. Passa força gent pel carrer i ningú es fixa en l'altre que perd el temps com vol.
Les espardenyes piquen: un so com de partit de ping-pong. Un turista amb la maleta amb rodes: com el carro d'anar al super. Si les rajoles tenen el dibuix de la flor, el trec-trec és caòtic. Si no, és molt rítmic i et venen ganes de seguir-lo xiulant.
Escoltes. Si et distreus esperant que, a la dreta, arrenqui el bus com un elefant, et sorprèn la bicicleta que surt per l'orella esquerra imitant el rodet d'una canya de pescar. I les veus. Tan a prop, si el micròfon està ben orientat. Escoltes una bona estona.
Al plegar, no caldria guardar la gravació: només m'ha de servir per això, per escoltar.
Les espardenyes piquen: un so com de partit de ping-pong. Un turista amb la maleta amb rodes: com el carro d'anar al super. Si les rajoles tenen el dibuix de la flor, el trec-trec és caòtic. Si no, és molt rítmic i et venen ganes de seguir-lo xiulant.
Escoltes. Si et distreus esperant que, a la dreta, arrenqui el bus com un elefant, et sorprèn la bicicleta que surt per l'orella esquerra imitant el rodet d'una canya de pescar. I les veus. Tan a prop, si el micròfon està ben orientat. Escoltes una bona estona.
Al plegar, no caldria guardar la gravació: només m'ha de servir per això, per escoltar.
dilluns, 20 de juny del 2005
Limitacions creatives
Llegint una entrevista (*) amb el productor i enginyer Matt Wallace, trobo alguns comentaris amb els que estic absolutament d'acord:
(*) revista Electronic Musician (maig de 2005)
[Crec que m'he fet un embolic amb la negreta, la cursiva, l'asterisc i tot plegat. Alguna ànima caritativa amb coneixements de disseny és a prop?]
Jordi Sangenís, el meu mestre en el so per a cinema, em deia que no es tractava de saber com de bé ho vols deixar, sinó com de malament ho pots deixar. Em va costar d'entendre, perquè és fàcil de mal interpretar.
- Les restriccions, sovint, ajuden. Tenir 100 pistes de so dins una sessió de ProTools pot diferir massa les decisions.
- La pre-producció és molt important. Polir i acabar les cançons sense agafar cap guitarra elèctrica, tot amb acústiques.
- És tracta de vendre emocions, no tecnologia.
- Voler polir-ho tot massa, sense deixar cap error, és un error. La gràcia és saber triar els errors que deixes.
(*) revista Electronic Musician (maig de 2005)
[Crec que m'he fet un embolic amb la negreta, la cursiva, l'asterisc i tot plegat. Alguna ànima caritativa amb coneixements de disseny és a prop?]
Una font per assossegar
Prenc bona nota del consell del divendres (17 de juny) a flux: veure i escoltar les gotes de la font de la Casa de l'Ardiaca (Barcelona). Em cau una mica lluny dels meus itineraris: hauré de trobar un lloc equivalent. Ja hi pensen prou els arquitectes?
So emmascarant. So refrescant. So hipnotitzador.
So emmascarant. So refrescant. So hipnotitzador.
diumenge, 19 de juny del 2005
Ben equivocat, o no tant.
Ahir, dissabte, a Barcelona es va acabar el SONAR. Però el mesclador, despistat, ha sortit aquest matí per veure no sé què a no sé on. Tan se val. Un llarg passeig per carrers ben coneguts (d'altres èpoques).
Anar escoltant les músiques dels parlars diferents quan encara sonen musicals. Nens que juguen a pilota contra les portes metàl·liques, o amb la llauna de refresc. La plaça dels Àngels desplegada, de recollida general.
Un imant dins la llibreria xucla al mesclador. No s'haurien de prohibir algunes llibreries?
Les estàtues de les Rambles. L'olor de pixats del carrer de la Mercè. Les botigues del carrer d'Avinyó que van canviant de llogaters. Parades de pintors i d'aliments de pagès.
Un cantant d'òpera a can Jorba
Anar escoltant les músiques dels parlars diferents quan encara sonen musicals. Nens que juguen a pilota contra les portes metàl·liques, o amb la llauna de refresc. La plaça dels Àngels desplegada, de recollida general.
Un imant dins la llibreria xucla al mesclador. No s'haurien de prohibir algunes llibreries?
dissabte, 18 de juny del 2005
dilluns, 13 de juny del 2005
La paraula escoltada
Llegir un poema en veu alta. I veure que t'escolten. Somriuen. Mouen el cap, assentint. Sentir la pròpia veu i notar el seu escoltar. El poema s'alça fent un arc que comunica un interior amb un altre interior. Aquesta tarda de diumenge el mesclador s'ha estrenat, en família.
Un dels triats, era L'orgullós (Arbres, de Josep Carner):
Un dels triats, era L'orgullós (Arbres, de Josep Carner):
Dalt de tot de la muntanya,Sembla un bon exercici: respiratori, social, sonor i molt a l'abast!
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d'aquell rocam.
I menysprea vent i anyades:
morirà només d'un llamp.
diumenge, 12 de juny del 2005
Textos: Ponç Pons
Amb el Cercle de Lectura de BTV, sé de Ponç Pons. Quanta ignorància sobre les nostres coses...
Haikús. Mar i terra. Illa. Escrits esmolats. Curts. Eficàcia i dolçor. El patir de la llengua. Què bé es deixen llegir aquests llibres i quant els necessitem!
Sentir la neuDillatari. Ponç Pons. Ed. Quaderns Crema. Barcelona (2005).
en ple matí d'agost.
Cor de cigales.
Haikús. Mar i terra. Illa. Escrits esmolats. Curts. Eficàcia i dolçor. El patir de la llengua. Què bé es deixen llegir aquests llibres i quant els necessitem!
dissabte, 11 de juny del 2005
Julos
Julos Beaucarne, poeta, cantant i actor belga:
D'un de mes fémurs dans 1.000 ans un indigène fera une flûte.Mon terroir c'est les galaxies, de Julos Beaucarne. Éd. LHF. Bèlgica.
Je resterai donc dans la musique. C'est bien cela le plus important.
dijous, 9 de juny del 2005
Iggy Poe
Juny 1998
Un article sobre Hal Willner se m'enganxa. Un productor especial de discos especials que fa un recull de poemes i històries de Poe llegits per Christopher Walken, Diamanda Galas, Iggy Pop, Gabriel Byrne, etc.
Abril 2005
Per un euro (El Periódico) es poden tenir els Contes fantàstics de Poe.
Maig 2005
Buscant CDs amb veus de poetes, ensopego amb aquest Closed on Account of Rabies. (Lloc amb accés a mostres de cada tall).
Juny 2005
Iggy (780 KB, mp3 stereo) arrenca el conte The tell-tale heart:
Un article sobre Hal Willner se m'enganxa. Un productor especial de discos especials que fa un recull de poemes i històries de Poe llegits per Christopher Walken, Diamanda Galas, Iggy Pop, Gabriel Byrne, etc.
Abril 2005
Per un euro (El Periódico) es poden tenir els Contes fantàstics de Poe.
Maig 2005
Buscant CDs amb veus de poetes, ensopego amb aquest Closed on Account of Rabies. (Lloc amb accés a mostres de cada tall).
Juny 2005
Iggy (780 KB, mp3 stereo) arrenca el conte The tell-tale heart:
TRUE! --nervous --very, very dreadfully nervous I had been and am; but why will you say that I am mad? The disease had sharpened my senses --not destroyed --not dulled them. Above all was the sense of hearing acute. I heard all things in the heaven and in the earth. I heard many things in hell. How, then, am I mad? Hearken! and observe how healthily --how calmly I can tell you the whole story.El cor delator (inici). Versió catalana de Joan Solé:
It is impossible to say how first the idea entered my brain; but once conceived, it haunted me day and night. Object there was none. Passion there was none. I loved the old man. He had never wronged me. He had never given me insult. For his gold I had no desire. I think it was his eye! yes, it was this! He had the eye of a vulture --a pale blue eye, with a film over it. Whenever it fell upon me, my blood ran cold; and so by degrees --very gradually --I made up my mind to take the life of the old man, and thus rid myself of the eye forever.
Now this is the point. You fancy me mad. (...)
Ben cert! Nerviós, sóc i he estat molt i molt, espantosament nerviós; però ¿per què dieu que sóc boig? La malaltia m'havia afuat els sentits, no m'els havia destruït ni esmussat. Sobretot el sentit de l'oïda, era agut. Sentia tot el del cel i la terra. Sentia molt de l'infern. ¿Com puc ser boig, doncs? Escolteu, i observeu amb quina lucidesa, amb quina calma us puc exposar tota la història. (...)A Tagomago es comenta una altra producció de Hal Willner: un homenatge a la música de Kurt Weill.
dimarts, 7 de juny del 2005
Mínim
Un frec involuntari del braç amb un penjador de tovalloles genera un so que sembla el gemec d'un gos. Em giro, però al menjador no hi ha cap moviment estrany.
Uns esglaons de fusta d'una escala amb estructura metàl·lica vibren al ser trepitjats. La vibració, lleu, recorda el so que fa un mòdem al iniciar una trucada.
És curiós la capacitat per a sorprendre que pot tenir un fet tan petit.
Uns esglaons de fusta d'una escala amb estructura metàl·lica vibren al ser trepitjats. La vibració, lleu, recorda el so que fa un mòdem al iniciar una trucada.
És curiós la capacitat per a sorprendre que pot tenir un fet tan petit.
dilluns, 6 de juny del 2005
Llistes, IR i el tennis.
El mesclador no para de fer llistes. És un llistador. Això és el que és, un llistador. Llistes sobre el que vol llegir, el que vol comentar i escriure, el que vol trobar, escoltar, veure. Però els caps de setmana només duren dos dies (no sé el per què). Comences la setmana amb 'feina' endarrerida. Una sensació que, malgrat els anys que portem, encara molesta. Tot plegat, bajanades!
Em sembla que ben pocs tècnics de so i mescladors miren o coneixen aquest quadern/bloc. Per tant, potser no cal que parli del que vaig veure a la trobada de l'AES. Tampoc cal que comenti el que em va semblar el senyor George Massenburg, un gurú de la gravació, la tarda que va ser als estudis Nòmada 57.
Mentrestant, estic omplint els 2 portàtils (Mac/casa + PC/feina) d'informació, programes i IR (impulse responses), per entendre millor la reverberació obtinguda per convolució i fer proves gravant mostres dels espais propis. El mesclador us mantindrà al corrent. Estic segur que és un tema que no us deixa dormir...
Dos desitjos: (1) poder triar subtítols en català en els DVDs; i (2), no estar obligat a escoltar els comentaris en les retransmissions, per exemple, dels partits de tennis.
Em sembla que ben pocs tècnics de so i mescladors miren o coneixen aquest quadern/bloc. Per tant, potser no cal que parli del que vaig veure a la trobada de l'AES. Tampoc cal que comenti el que em va semblar el senyor George Massenburg, un gurú de la gravació, la tarda que va ser als estudis Nòmada 57.
Mentrestant, estic omplint els 2 portàtils (Mac/casa + PC/feina) d'informació, programes i IR (impulse responses), per entendre millor la reverberació obtinguda per convolució i fer proves gravant mostres dels espais propis. El mesclador us mantindrà al corrent. Estic segur que és un tema que no us deixa dormir...
Dos desitjos: (1) poder triar subtítols en català en els DVDs; i (2), no estar obligat a escoltar els comentaris en les retransmissions, per exemple, dels partits de tennis.
So dels tennistes. Final de París (mono)
divendres, 3 de juny del 2005
Després de l'AES
Després de uns quants dies de feina cap enfora per la trobada de l'AES, el mesclador torna a agafar l'estimat PowerBook i intenta seguir amb el quadern, com si es tractés d'una tornada al camp base.
Fer cinema no és tan sols fer pel·lícules. Cinema(tògraf) també es pot fer amb una càmera de vídeo. En Manu Balaguer viu pel cinema, està ben clar. Vam treballar junts a El Far, la seva primera peli. Més endavant, va muntar una productora independent, La Cofradía.
Ara, els dies 6, 7 i 8 de juny, es presenten al FNAC EL TRIANGLE (Barcelona) els darrers treballs d'aquesta petita empresa creada per en Manu.
Fer cinema no és tan sols fer pel·lícules. Cinema(tògraf) també es pot fer amb una càmera de vídeo. En Manu Balaguer viu pel cinema, està ben clar. Vam treballar junts a El Far, la seva primera peli. Més endavant, va muntar una productora independent, La Cofradía.
Ara, els dies 6, 7 i 8 de juny, es presenten al FNAC EL TRIANGLE (Barcelona) els darrers treballs d'aquesta petita empresa creada per en Manu.
Dilluns 6 de juny, a les 20 hores:Feina constant, any rere any, vídeo rere vídeo. Formigues i elefants.
La Mirada Impúdica (documental, 25 minuts)
Taula rodona: Fernando Borrero, José María Ponce, Sara Bernat
Direcció: Fernando Borrero
Dimarts 7 de juny, a les 20 hores:
Cita a Tombuctú (a partir de la novel·la de Pep Subirós)
Ficció experimental Dansa-Teatre-Cinema: 50 minuts
Taula rodona : Manu Balaguer, Mercè Solé
Direcció i muntatge: Manu Balaguer
Dimecres 8 de juny, a les 20 hores:
Una mirada sobre el prado que llora (documental, 60 minuts)
Taula rodona: Pere Alberó, Manu Balaguer
Direcció i guió: Pere Alberó
divendres, 27 de maig del 2005
Textos: Miquel Bauçà (4)
Per què no et fan el pesRudiments de saviesa, Miquel Bauçà. Ed. Empúries. Barcelona, 2005.
les grans obres de musica?
- És un estupefaent
enllaunat i que figura
que sempre ha de ser eficaç.
Al cervell, no li agrada
que li diguin què ha de fer.
Prefereix trobar les seves.
dijous, 26 de maig del 2005
Run-run
Buscant per a la nota anterior trobo aquest post d'ahir, escrit just abans de les bombes d'ETA. Arrenca així:
El run run. Por Miguel Ángel Serrano
Un tipo con un martillo neumático me persigue. A veces le acompaña alguien con una lijadora o con una taladradora, o todos a la vez. Es el run run de la ciudad. Está el tráfico, también: motos petardo, infames turbos de nocturnos buses, automóviles.
La gente grita. La gente chilla. La gente alardea a alaridos.
Per seguir llegint-lo: Blog de letras de Madrid.
Una línia de so: de Richard Long a Menchu Gutiérrez.
Al mesclador li arriba un article retallat de Babelia/El País, del dissabte 14 de maig: El tiempo y los grillos, escrit per Menchu Gutiérrez.
Parla d'una litografia de 2 metres d'alt on hi ha la descripció de tots els sons que van anar apareixent durant un viatge a peu que Richard Long va fer per la costa sud d'Espanya, l'any 1990. Copio (l'accés online és de pagament) algunes notes que conté la litografia:
En aquest cas, del dit que assenyala la lluna, m'he quedat amb el dit. De moment.
Parla d'una litografia de 2 metres d'alt on hi ha la descripció de tots els sons que van anar apareixent durant un viatge a peu que Richard Long va fer per la costa sud d'Espanya, l'any 1990. Copio (l'accés online és de pagament) algunes notes que conté la litografia:
Rugido del oleaje en Ribadesella.Menchu Gutiérrez escriu:
Un río atronador en el desfiladero de los Beyos.
Un busardo maullando cerca de Horcadas.
Un puerco chillando en Salices del Río.
Un perro ladrando en Sahagún.
(...)
Rugido del oleaje en Málaga.
El graznido de un ave, el chasquido de una rama o el ladrido de un perro se convierten así en hitos de sonido, piedras sonoras que marcan un punto del camino.També parla dels haikús de Basho. I de Francis Galton (geògraf, meteoròleg, antropòleg, criminòleg, etc.) que volia incloure, en els mapes, informació sobre les olors i els sons de cada lloc. Parla de més coses, però sobretot m'he quedat amb les ganes de llegir alguna cosa d'aquesta madrilenya, traductora i escriptora, que ha publicat uns quants llibres de poemes i una novel·la breu, Disección de una tormenta.
En aquest cas, del dit que assenyala la lluna, m'he quedat amb el dit. De moment.
dilluns, 23 de maig del 2005
AES
Aquest cop no ens cal agafar cap avió ni llogar cap habitació d'hotel. L' Audio Engineering Society, AES, serà al CCIB (Barcelona) del dia 28 al 31 de maig.
Passejar-se durant hores entremig dels stands de fabricants d'equips pel so, de tot tipus de processadors, micròfons, gravadors, altaveus, materials d'acústica i quatre-centes coses més.
Acabar cansat i mig content i mig trist d'haver vist allò que ens aniria bé però que ara no toca comprar i d'haver trobat possibles maneres de millorar el procés del treball amb el so.
Amics i coneguts. Competència i aliats. Gent de tota la vida i gent nova, novíssima. Genis i xerraires. I al final, una bona col·lecció de targetes.
Aquest any no hi ha excusa.
Passejar-se durant hores entremig dels stands de fabricants d'equips pel so, de tot tipus de processadors, micròfons, gravadors, altaveus, materials d'acústica i quatre-centes coses més.
Acabar cansat i mig content i mig trist d'haver vist allò que ens aniria bé però que ara no toca comprar i d'haver trobat possibles maneres de millorar el procés del treball amb el so.
Amics i coneguts. Competència i aliats. Gent de tota la vida i gent nova, novíssima. Genis i xerraires. I al final, una bona col·lecció de targetes.
Aquest any no hi ha excusa.
dijous, 19 de maig del 2005
Bach i Pla
A la matinada, Roldós toca les tres primeres 'Suites' angleses de Bach. La primera és molt pianística - per al meu gust, massa. Les altres dues són esplèndides. La forma dolça del perfil llunyà de les muntanyes de la música de Bach.Quadern gris, de Josep Pla (pàgina 436). Edicions Destino. Cinquena edició, 1991.
dilluns, 16 de maig del 2005
B_ch i Pl_
L_ f_rm_ d_c_l d_l p_rf_l ll_ny_ d_ l_s m_nt_ny_s d_ l_ m_s_c_ d_ B_ch.Quadern gris, de Josep Pla (pàgina 436). Edicions Destino. Cinquena edició, 1991.
dijous, 12 de maig del 2005
Nivells
Poc trànsit: 53 db SPL/A.
Passa un cotxe: 64 db SPL/A.
Passa una furgoneta: 69 db SPL/A.
Borda un gos en un balcó: 72 db SPL/A.
Passa un camió: 74 db SPL/A.
Lloc: Una tercera planta al carrer del Perú. El Poblenou. Hora: tres quarts de sis de la tarda. Unitat de mesura: decibel SPL (Sound Pressure Level), corba de ponderació A.
Passa un cotxe: 64 db SPL/A.
Passa una furgoneta: 69 db SPL/A.
Borda un gos en un balcó: 72 db SPL/A.
Passa un camió: 74 db SPL/A.
Lloc: Una tercera planta al carrer del Perú. El Poblenou. Hora: tres quarts de sis de la tarda. Unitat de mesura: decibel SPL (Sound Pressure Level), corba de ponderació A.
dimarts, 10 de maig del 2005
Mongetes i música
L'empresa Nickerson Zwaan comercialitza llavors de llegums. Entre elles hi ha una varietat de mongeta que rep el nom de Musica. Amb la tavella (beina) molt tendra, d'uns 22 cm. de llargada.
Glenn Gould
El pianista té un mètode increïble de preparar-se per a les sessions d'enregistrament de (per exemple) les quatre balades de Brahms.Adaptació lliure d'un extracte de la darrera entrevista de Non, je ne suis pas du tout un excentrique, de Glenn Gould. Un montage de Bruno Monsaingeon. Librairie Arthème Fayard, 1986.
Abans de prendre la decisió de gravar-les no les havia tocat mai, ni desxifrat, ni escoltat. Apart de la primera balada, quan l'assajaven els seus companys del conservatori.
Aquesta decisió de gravar la pren dos mesos abans d'anar a l'estudi. Durant les sis setmanes següents es dedica a estudiar les partitures sense acostar-se al piano, el·laborant una concepció molt clara de com vol abordar-les. Les treballa en el seu cap i deixa que hi rodin, dotzenes de vegades. Caminant o conduint, tan se val.
Les darreres dues setmanes les toca al piano, una hora al dia com a màxim. Dos dies abans de les sessions, s'absté de tocar. Segueix sense tocar el piano fins que els tècnics de l'estudi acaben amb tots els preparatius i el responsable diu 'Primera presa!'.
Molt sovint, aquest primer enregistrament és el millor perquè és el moment amb la imatge mental més pura, menys lligada a les contradiccions de la realitat d'un instrument.
De quina manera i en quin grau podem utilitzar aquest mètode en el nostre treball?
diumenge, 8 de maig del 2005
Un geni tossut a l'AES
Vaig conèixer un altre Ricard, fa una pila d'anys, en un concert coral (l'estrena de la Cantata Tirant lo Blanc de Ros Marbà, potser?), i ell l'estava enregistrant amb un Revox (extraordinari magnetòfon semiprofessional).
Vaig trobar algú que tenia interessos semblants als meus. Era l'inici dels ordinadors i ell s'hi va apuntar, construint-ne i aprenent a programar-los. Un camí llarg (televisió, estudis de gravació i de doblatge, enregistraments per lliure, responsabilitats tècniques durant les Olimpíades del 92) el van portar a muntar una empresa pròpia d'enginyeria.
Amb el temps ha resultat ser un geni i un tossut. És capaç de dissenyar i calcular infraestructures audiovisuals, construir equips útils per el funcionament dels estudis, les emissores de ràdio i televisió, o pels aeroports. El seu cervell no para. Quina ràbia!
No és fàcil ser una empresa petita. Les experiències difícils de gent propera m'ho han demostrat.
L'altre dia em va ensenyar el seu darrer projecte: Coda, una matriu de commutació, enrutament i conversió de senyals àudio (analògic i digital) que, en una primera etapa, arriba fins a 240 x 240 canals. Un equip molt potent, pensat, finançat i fabricat per ell, aquí.
Ricard Camprodon, ens veurem a l'AES, aquest final de maig a Barcelona!
About music
Duckworth: Are you always thinking about music?Talking Music (Conversations with American Experimental Composers), de William Duckworth. Schirmer Books. New York, 1995.
John Zorn: Always. It's like when I'm in a car riding down the road, I'm always counting the lines and making polyrhythms out of them. Do you know what I'm saying? When I'm walking down the street, my steps become a rhythm. It's just always there. I grew up on TV; there's always been sound with the image. It's like I live in a movie or something. I see an image and I hear music with it. I was brought up that way. I walk down the street and I hear a soundtrack in my head for the movie that I'm in, which is my life. It's kind of sick.
Qui no ha seguit algun cop el ritme dels eixugaparabrises? dels llums intermitents? dels ascensors al anar pujant els pisos? dels llums que indiquen una farmàcia? del so dels talons d'aquell, tan decidit? de la pluja quan comença? d'aquests estris per centrifugar l'enciam? de les gotes d'una aixeta mal tancada? del ritme al baixar una escala? al marcar un número de telèfon? al batre un ou per fer una truita? del carret d'anar a comprar al super, entremig de les rajoles amb relleu? o la maleta amb rodes ben plena al tornar de viatge?
dissabte, 7 de maig del 2005
Trens i trons
Aprofito un comentari enviat per la Judith:
Cafè Lumière, una pel·lícula que he vist al BAFF, m'ha fet pensar en el mesclador. La pel·lícula parla del pas del temps, de les vides que van i venen com els trens i un personatge que es dedica a enregistrar el so d'aquests trens (no costa gaire entendre-hi la figura del director de cinema que intenta mostrar aquest pas del temps).per pensar en alguns dels sons que són tan agraïts d'enregistrar, tan suggeridors a l'hora d'escoltar, tan útils en una mescla: trons i trens. N'hi ha d'altres (bicicletes, coloms, el vent que xiula, les veus de nens jugant) però aquesta nota ha de ser curta perquè marxem a un dinar familiar multitudinari. Seguirem. Paraula. Gràcies, J.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)