4S = Sanefes. Sons. Saul. Steinberg.

Quatre sanefes extretes de Country Noises, de Saul Steinberg, dibuixant extraordinari, on imagina els sorolls del camp.

De dalt a baix:

• un rellotge elèctric,
• passa un cotxe,
• passa un camió,
• fulles seques creuant la carretera.

Potser també fem sanefes sonores (d'algun so d'algun lloc) quan fem gargots mentre telefonem. Potser.
 
El millor lloc per veure i gaudir dels dibuixos de Steinberg és a Artsy.net. No us ho perdeu!

Morera. Gramòfons i drets

Segell, amb la signatura d'un tal Morera, en un disc de 78 rpm. de la sardana La Santa Espina.

Sortir a gravar sons

En gravar s’aprèn a escoltar.

Sigui per una cosa o una altra, sortir a gravar és com anar a pescar: cal saber esperar, amb paciència. També és una cacera: cal conèixer els llocs, saber camuflar-se. Preguntar i prendre notes. Estar a punt per l'imprevist: de vegades pesques allò que no t’esperaves.

Potser del que es tracta és de no esperar res d’especial...

No importa tant l’equip amb el que un grava, sinó el gravar. La pitjor gravació és la que no s’ha arribat a fer. Cal sortir a gravar ara, avui. No esperar a demà. Bé, gravar demà, també...

Aquestes ratlles formen part de l'article escrit per al web de música de la Carme Miró. Aquesta web és un lloc on s'hi han aplegat, ben ordenats i disposats, articles sobre música, activitats pedagògiques, suggeriments, material per l'educació musical i tot de recursos sobre música.

Algunes idees i consells per a sortir a gravar sons (un títol no especialment curt, és cert), també es pot trobar al recull de documentació (en format pdf) d'aquest quadern.

Diuen que de mica en mica s'omple la pica...

Cel transitat

El proper dimarts, 24 d'octubre, aquest quadern farà tres anys.

Viu dins en discos durs d'ordinadors, aquí i allà. Textos, fotos i sons, tot en llocs diferents. Carpetes com calaixos que s'esborren, es mouen, es copien, augmenten o desapareixen. Documents prims, magres, secs, als que s'hi acoblen fotografies i sons quan cal, quan algú (no se sap des d'on) els demana, els reclama per donar-los un cop d'ull. La realitat vital de tots aquests elements és ben difusa.

El cel transitat d'aquesta tarda m'ha recordat una xarxa immensa.

Espais sonors: vidres al verd

Soroll al carrer, llençant ampolles de vidre dins del contenidor verd.

Ho gravo com puc i m'emporto el so

En trio un tros de 8 segons i l'entaforo en una habitació petita

En una habitació petita

Després m'el enduc a dins d'una església

Dins d'una església

Passo per la cuina de l'escola

A la cuina de l'escola

L'escolto a través de l'interfono

A través de l'interfono

Per acabar en una sala de concerts

En una sala de concerts

Tot un senyor recorregut!

Tardor

Hi ha tardes que a ciutat se sent remor de carros i cavalls, de pagesos tornant del tros, de nens jugant a fet i amagar, i de gossos perseguint bicicletes. Mentre una nuvolada s'acosta, enfosquidora de carrers.

O potser són imaginacions meves.

entremig

entremig
del dia que serà ahir
del dia que ha de ser demà
gairebé de puntetes
com aquell que quan mira
veu carenes i boscos i llunes
així esperem
entremig

Imaginar sons

El van entrenar per imaginar els sons de cada espai, com en les escenes d'un film. (a) Entrava en un lloc amb les orelles tapades. (b) S'imaginava el so que s'hi feia. I (c) destapant-se les orelles, verificava com s'havia desviat en la seva previsió.

Amb el temps va arribar a ser molt eficient. Ho encertava tot: els sons ambientals, el detalls esparsos aquí i allà, algunes interferències, el so del calçat de la gent, tot. Un dia, però, el va sorprendre l'arribada i creixement d'un sentiment de decepció. Decepció entre el so imaginat i el so real dels llocs.

Molt sovint es quedava tancat al seu estudi per no acabar decebut. No sortia gaire, no veia als amics ni a la família. Algun cop llogava DVDs. Però la imaginació sonora de la majoria de films és nul·la. Això és el que deia ell. Quan vaig deixar de veure'l havia prescindit del tot del so real de les coses. No m'atreveixo a trucar-lo, encara.

Mòbils i mobilitats.

Són més de les deu de la nit. Un home passa fregant la paret. Està cantant, suaument i en una llengua estrangera, a un mòbil que du a la mà dreta. Sembla una cançó de bressol. S'allunya davant meu i amb ell la cançó es va fonent. Un home lluny del seu fill.

Un noi ha baixat carrer avall muntat en un ciclomotor i conduint amb una sola mà, la dreta. Tenia la mà esquerra ocupada aguantant un mòbil enganxat a l'orella dreta, per sota el casc. El braç li creuava el pit. Ell i moto han passat fa estona, però em queda la seva vulnerabilitat. Immensa.

La figura d'un home es passeja fent un traçat curt, amunt i avall, al costat d'un cotxe. Saps que parla pel mòbil perquè gesticula i s'atura i, tot de sobte, segueix. Hi estem habituats. De fet, no té cap importància. Però el que passa és que m'estic esperant per poder-hi aparcar... si marxa d'una vegada. No hi ha manera!

Temps diferents d'espera

Ambient sonor a les terminals d'arribada d'avions:

Aeroport del Prat del Llobregat (0:40)

Aeroport de Reus (0:35)

Dos llocs distints. Dues dimensions. Dos espais sonors.

Veus i poemes (6): Giovanni Pascoli

Stefano Sanfilippo llegeix Giovanni Pascoli:

Nebbia

Nascondi le cose lontane,
tu nebbia impalpabile e scialba,
tu fumo che ancora rampolli,
su l'alba,
da' lampi' notturni e da' crolli
d'aeree frane!

Nascondi le cose lontane,
nascondimi quello ch'è morto!
Ch'io veda soltanto la siepe
dell'orto,
la mura ch'ha piene le crepe
di valerïane.

Nascondi le cose lontane:
le cose son ebbre di pianto!
Ch'io veda i due peschi, i due meli,
soltanto,
che dànno i soavi lor mieli
pel nero mio pane.

Nascondi le cose lontane
che vogliono ch'ami e che vada!
Ch'io veda là solo quel bianco
di strada,
che un giorno ho da fare tra stanco
don don di campane...

Nascondi le cose lontane,
nascondile, involale al volo
del cuore! Ch'io veda il cipresso
là, solo,
qui, solo quest'orti, cui presso
sonnecchia il mio cane.

Canti di Castelvecchio (1939), de Giovanni Pascoli

Boira

Amaga les coses llunyanes,
tu, boira impalpable i balba
qui vagues encara com fum,
a l'alba,
dels llamps que en la nit foren llum
d'aèries fossanes.

Amaga les coses llunyanes,
amaga'm allò que ja és mort!
Que vegi només els cinyells
de l'hort,
les tàpies que han plens els crivells
de valerianes.

Amaga les coses llunyanes,
planyentes, i deixa'm, si vols,
pomeres i prèssecs guaitar,
tan sols,
qui donen pel meu negre pa
llurs mels sobiranes.

Amaga les coses llunyanes
d'amar, i d'anar i venir,
i vegi tan sols aquell blanc
camí,
que un jorn he de fer al ning-nang
plorar de campanes...

Amaga les coses llunyanes
robant-les al cor d'un revolt!
Que allà pugui veure el xiprer
tot sol,
i aquí l'hort amb tu, gos, qui sorrer
la son m'encomanes.

Traducció al català (feta l'any 1941) de Maria Antònia Salvà. Llibre Poesies. Giovanni Pascoli. Ed. Galerada. Col·lecció Líquens (desembre 2002).

Altres poemes italians en aquest quadern:

• Veus i poemes (5): Stefano S. llegeix Salvatore Quasimodo.
• Veus i poemes (4): Stefano S. llegeix Safo i Quasimodo .
• Veus i poemes (2): Stefano S. llegeix Cesare Pavese.

Més veus i poemes.