El silenci està fet de...

Malgrat ser refusat com a soldat per les autoritats, Jean Cocteau va voler ser al front, durant la primera guerra mundial. L'endemà de ser "descobert" i tornat al món civil, els seus camarades de les trinxeres morien en un atac.

Ja que aquí el silenci està fet
de tot: d'argila, de guix,
de ciment, de branques seques, de xapa,
de taulons, de sorra, de vímet,
de tabac, d'avorriment,
de jocs de cartes.

Silenci d'estereoscopi,
de museu Grevin, de bola
de vidre on hi neva, de cloroform,
de l'aeròstat.

Extret del llarg poema "Tour du secteur calme", inclós a "Discours du Gran Sommeil"(escrit el 1916 i publicat el 1926). Gràcies a RCM, Chantal i MCB per les ajudes idiomàtiques. La fotografia està escanejada del llibre "Cocteau", d'André Fraigneau. Éditions Seuil, Paris. El Grevin és un museu de figures de cera.

Textos: Salvador Pániker (3)

[...] Amo los discos y detesto los conciertos. Me gusta esculpir el tiempo musical a mi aire, en el momento oportuno, un poco por sorpresa, en el ambiente propicio, y no sentado en una estrecha butaca, obligado a permanecer inmóvil, rodeado de cientos de personas igualmente rígidas, en un silencio artificial cargado de toses y de falsa compostura. Lo que ocurre que ellos, los músicos, son mis mejores amigos, y su lenguaje es el que más me llega. Me llega al cerebro, al intelecto, a las entrañas. Ocurre que ellos (algunos de ellos) han conseguido crear unos islotes de excelencia dentro del gran mar de la majadería humana; ellos (algunos de ellos) forman parte de ese club que lleva la antorcha, el de los maestros de las catedrales medievales, pongo por caso, el de quienes se asombraron, rezaron, maldijeron, meditaron, se perdieron...

[...] detesto ir a una sala de conciertos a "escuchar" música. La música no tiene que escucharse. La música tiene que cogerte de improviso, incorporada a la vida, en alguna situación no programada. (A menudo, en las noches, coloco al azar, a ciegas, algunas de mis casetes en el aparato de música: el placer se incrementa con la sorpresa.)

Cuaderno amarillo, de Salvador Pániker. Random House Mondadori. Debolsillo. Barcelona, 2003. (Pàgines 45 i 276, respectivament.)

Anteriors textos de Pániker en aquest quadern:

• (1) Bach, el temps i el jazz
• (2) Textos: Salvador Pániker

Orella (9) de llebre blanca

Orella de llebre blanca: és un bolet comestible (després d'una llarga cocció). Pot fer fins a 10 cm d'alçària i té un barret prim i rebregat de color blanquinós i canyella quan envelleix.

Nom científic: Helvella crispa. Extret de la Wikipèdia.

Orella (8) de ruc

Orelles de ruc: diuen que a les escoles, abans, castigàven amb aquest casquet (o semblant) amb orelles de burro.

Orella (7) de ruc

Orella de ruc: varietat d'enciam de fulles rectes i relativament estretes, anomenada també "romana".

Nom científic: Lactuva sativa var. longifolia Lam.

Orella (6)

Orella: Paraula composta per OR i ELLA.

Segurament té relació amb els individus que tenen l'anomenada "orella fina" o "orella d'or". Els Golden Ears són els que posseeixen, segons la Wikipèdia, un talent especial en la seva oïda i són capaços de discernir diferències subtils durant la reproducció de material d'àudio.

Imatge extreta de www.wide-aware.com.

Orella (5), Francesc

Orella, Francesc: Actor català, guardonat amb el Premi Nacional de Teatre (2009) per la interpretació "contundent, singular, persuasiva, emotiva i impecable" en muntatges [teatrals] de tots els registres.

Orella (4) de martell

Orelles de martell: El martell de fuster té un extrem del cap en forma de pota de cabra, per a arrencar claus.

Extret de l'Enciclopèdia.

Orella (3) de Judes

Orelles de Judes: Bolets que tenen un aspecte estrany i consistència cartilaginosa. Encara que es troba en els menús de restaurants xinesos no es tracta d'un bolet exòtic. És força comú en els boscos mediterranis, sobre troncs de suro i d'altres arbres planifolis.

Nom científic: Auricularia auricola-judae. Trobat a l'Associació Micològica Joaquin Codina.

Orella (2) de mar

Orella de mar: Mol·lusc amb una sola conquilla (univalv) recoberta de nacre a la part interior. Se l'anomena sabateta (de la Mare de Déu).

Nom científic: Haliotis lamnellosa. La foto és del Ceip Puig d'Arques.

Orella (1)

Orella: Petit traç situat al cap de la g de caixa baixa.

Trobat a bloc.pragma.cat, encara que la imatge és de designorati.com.

Estudiar i aprendre

Què cal estudiar i, com podem aprendre?

Veig molta similitud entre el que diu Lampson (un pioner dels ordinadors):

Entrevistadora.- Aleshores, com ens hem de preparar pel futur?
Butler Lampson.- Enviant a la porra aquesta idea de l'alfabetització informàtica. És absolutament ridícula. Estudieu matemàtiques. Aprengueu a pensar. Llegiu. Escriviu. Aquestes coses tenen un valor més durador. Aprengueu a demostrar teoremes: al llarg dels segles s'ha acumulat prou evidència per saber que aquesta habilitat és transferible a moltes altres coses. Estudiar només programació en BASIC és absurd.

De Programadores en acción, l'extraordinari llibre d'entrevistes de Susan Lammers. Traducció de Santiago García. Ediciones Anaya Multimedia. Madrid, 1988. L'original de l'entrevista es pot llegir a programmers at work, la web de Lammers.

- - - - - - - - - - -

i el que diu Mark Berger, mesclador de cinema amb 4 òscars, en un antic post d'aquest quadern (1 de gener de 2004):

When people come and ask about what shall I do to learn filmmaking or what courses should I take to become a filmmaker, the first thing that I always tell them is: don’t take any film courses. Study art or history or science or literature or even economics – anything that gives you a large context to put your ideas into. For example, if you want to be an editor, you need to develop a way of reacting to various scenes. It should be with a history and a background of other things besides just other films.

You can always learn by yourself and go to a lot of movies and read books, but the context that you put that knowledge into, in terms of the rest of the world, is much more important than the specifics about any given film or director [...]

There is no free lunch (1989), és l'entrevista sencera a Berger.

- - - - - - - - - - -

Em sembla que quan només s'ensenya sobre màquines i programes (d'ordinador), és quan no es pot aprendre el que cal realment...