Pàgines

dimarts, 14 de desembre del 2021

Nova web

Arrenco una nova web, DESONS, després de més de set anys del final d'aquest blog.

La idea és la de compartir el que he après, el que he anat trobant i el que aprendré i trobaré. 

Ara, amb aquesta nova web, el ritme serà més pausat que el que tenia amb el blog. És el que toca.

Salut per a tothom, que bona falta ens fa!

 

dijous, 15 de maig del 2014

Final del Quadern de Sons

Aquest Quadern de Sons es tanca aquí.

De fet, fa mesos que es va acabar i per diverses raons. A finals de gener, SONOBLOK, l'estudi de so on he treballat durant més de trenta anys, va plegar. I un parell de mesos després, arribat a l'edat reglamentària, un servidor s'ha jubilat. Vet aquí.

Mai hagués pensat que aquest blog, el Quadern de Sons, visqués més de 10 anys, de l'octubre del 2003 a finals del 2013!

L'accés a nous comentaris es tancarà el proper dia de Sant Joan. I quan sigui el moment, arrencarem un nou web.

Salut per a tothom!

Ricard Casals Alexandri

divendres, 17 de gener del 2014

Zumzeig

Zumzeig-1 Zumzeig-2

Ensenyar (exhibir, preestrenar) una pel·lícula segueix sent complicat. Potser no tant com abans, perquè ara ja no cal dur aquelles pesades bobines de 35mm, tan cares de fabricar!

Depenent de la sala i els seus equips, t'hi pots presentar portant un disc BluRay (el mínim dels mínims), una cinta de vídeo HDCAM, o un DCP. Sisplau, oblida els DVD.

Un DCP és l'equivalent digital a les bobines de pel·lícula de 35mm. Un llargmetratge dins un disc dur. Vet-ho aquí!

La creació d'un master DCP, amb la imatge d'alta qualitat (códec JPEG2000) i un so sense comprimir, és, avui dia, a l'abast de moltes butxaques. Encara que és un procés delicat i llarg, que requereix un cert grau d'especialització.

Si el teu projecte fílmic és econòmicament modest, encara no tens distribuïdor i has de participar en algun festival, t'has d'assegurar que el DCP que portis roda correctament. No et presentis a segons quins festivals amb una cinta de vídeo o un BluRay...
 

ZUMZEIG (Actualització 2021: és una cooperativa) és un "cine-bistrot". Un cinema amb 70 butaques i un bistrot on es pot beure i menjar una mica. La part interessant és que es pot llogar la sala per fer passis de material fílmic a un preu raonable, sobretot als matins.

Molt bona idea. Hi donarem una ullada.


dijous, 26 de desembre del 2013

Silence (Pat Collins)

Silence - Film - bosc

Resulta que et dediques a enregistrar sons, ets irlandès i fa quinze anys que vius a Alemanya.

Vet aquí que t'encarreguen de tornar a Irlanda per trobar i gravar ambients sonors sense màquines de fons ni sorolls produïts per l'home. Parles amb gent i viatges una mica...

Silence - Film - mar

Tot això, i més, passa a Silence, un film de Pat Collins. De dia, de nit. Al Riu, al mar, a la muntanya, al camp, al bosc. Amb vent, amb pluja. Cases buides, deshabitades. Camins, illes...

Silence - Film - arbre

Els arbres i els mapes...

Silence - Film - mapa

Silence és un film semi-documental del que desconeixia la seva existència (!) i que val molt la pena de veure i escoltar.

Silence - Film - subtitols

Es pot visionar a filmin.es per un preu super raonable. Ja em direu què us sembla!

Nota: Totes les imatges són còpies de la pantalla durant el visionat de filmin.es.

dissabte, 21 de desembre del 2013

Marabunta (els fills creixen - 2)

marabunta espectacle

Doncs això, els fills creixen…
 
Marabunta és un espectacle absolutament hilarant que es va presentar (pre-estrena) ahir a la sala El Latino del Teatre Principal de Barcelona. Marabunta és Guillem Albà i un grup de músics extraordinaris. No us ho perdeu!

En Guillem és fill de l'Olga i l'Albert, titellaires i fundadors del grup L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú).

Endavant, Guillem!

Maila (els fills creixen - 1)

maila

Doncs això, els fills creixen…

Marta Casals ha creat l'espectacle infantil MAILA i ara, per poder acabar el disc de cançons, utilitza el crowdfunding de Verkami.

Endavant, filla!

divendres, 1 de novembre del 2013

De Tati (Jacques) a Trueba (David)

INFO
De Tati a Baron (Suzanne)

A Entendre le cinéma (Daniel Deshays) llegeixo que Jacques Tati treballava el so de les seves pel·lícules d'una manera molt minuciosa. Tant, que pel so de les onades del mar, la seva muntadora Suzanne Baron havia de triar entre més de 365 gravacions! El so del mar canvia cada dia...

Suzanne Baron, resulta ser una muntadora creativa i esplèndida de films (entre d'altres) de Tati, Rouch, Maille, Rosif, Ivens i Herzog.

De Baron a Trueba (David)

Al web del film "Vivir es fácil con los ojos cerrados", David Trueba, al comentar les parelles professionals, anomena la Suzanne:
Entre los directores y sus montadores hay mayor fidelidad que entre cualquier otro departamento. Mirad las parejas inacabables, desde Scorsese y Thelma Schoonmaker; Truffaut y Martine Barraqué; Louis Malle y Suzanne Baron; Polansky y Hervé de Luze; Hitchcock y George Tomasini; Tarantino y Sally Menke [...]
David Trueba-Vivir es facil-

De fet, el viatge segueix. Trueba roda a Almeria per la història d'un professor que vol trobar en John Lennon (que està rodant un film amb Richard Lester). I d'aqui arribes al document sonor de les primeres proves de la cançó Strawberry Fields Forever, que va compondre Lennon a Almeria. Oh, què més voleu!

Com sona una sala?

How Sound Works (In Rooms)

Com arriben a ser d'espessos els llibres d'acústica! El so és invisible i costa veure per on "passa", encara que pugui deixar rastres.

Aquest petit vídeo d'Acoustic Geometry és didàctic i molt clar. M'hagués agradat veure'l quan vaig començar!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Guerin i la música

sonograma
La revista Sonograma, tenaçment i puntual, surt quatre cops durant l'any. Els mesos de gener, abril, juny i octubre.

Aquest mes, Carme Miró entrevista a José Luis Guerin i comença amb la pregunta "Què representa la música per a vosté?" Un inici ben directe!

Guerin és molt especial en l'ús de la música en els seus films. La primera frase de la seva llarga resposta és:
La música me interesa mucho, aunque no sabría articular ni una sola idea sobre la música.
De fet, Guerin és també molt especial en l'ús dels sons. Apunta:
Crear climas sonoros es crear música de una forma muy orgánica, sin apelar a orquestas que son quizás ajenas a la imagen que estás viendo. Es necesario trabajar, estilizar ese sonido.
El senyor Guerin és un refinat i estimulant (re)constructor de móns sonors. O a mi m'ho sembla...

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Les ombres en un teatrí

teatre d'ombres-1

M'han regalat el Petit Teatre d'Ombres de Pímbalo!

És molt senzill de muntar i es pot començar de seguida, retallant les siluetes que hi ha en 9 acetats.

Amb aquest teatrí retorna aquesta cosa tan especial que tenen les ombres (com els titelles!) i que sovint oblidem.

Ara que el cinema - que és so i imatge, però, sobretot, narració - està tan trasbalsat... Gràcies, Pímbalo!

teatre d'ombres-2

dijous, 26 de setembre del 2013

El so del núvol

El so del núvol
Hi ha uns quants programes que transformen una imatge en so. Photosounder és un d'ells, i amb la demo he "tret" el so d'aquest núvol. 

dimecres, 25 de setembre del 2013

Textos aliens: Maurice Blanchot

- Una doble escucha: el ruido de la ciudad con su riqueza interpretable y siempre lista para ser nombrada, después el mismo ruido como un rumor de espuma, monótono, salvaje, inaudible, con súbitos e imprevisibles estallidos que pertenecen a la monotonía.
- No siendo el rumor más que el modo en que la ciudad hace saber que está desierta, cada vez más desierta.
El paso (no) más allá, de Maurice Blanchot. Traducció de Cristina de Peretti. Ediciones Paidós Ibérica (Barcelona, 1994).

diumenge, 18 d’agost del 2013

Notes des del Port - 5

  • La major part de tot el que veiem ho oblidem, tard o d'hora. Deu quedar arxivat al magatzem.
  • La major part de tot el que sentim (so) ho oblidem. Oblidar-ho - no assignar-li gaire importància - és necessari.
  • Ara, em pregunto: quant de temps mantenim allò que escoltem (= volem sentir voluntàriament)?
  • Què "guardem" del so que hem escoltat? Un bloc d'informació, com si fos un objecte? La impressió que ens ha causat? El tipus de so, les seves característiques? Tot plegat, en forma de metadata afegida?

dissabte, 17 d’agost del 2013

En Serra, premi a Locarno!

Altaió com a Casanova

Just abans de vacances vam mesclar HISTÒRIA DE LA MEVA MORT, d'Albert Serra, amb so de Jordi Ribas i Joan Pons. I ara, quan encara no havia actualitzat el llistat de mescles, va i guanya el premi a la millor pel·lícula a Locarno! Enhorabona!

A la foto, Vicenç Altaió, fantàstic com a Casanova (foto de Román Yñán).

Textos aliens: Pascal Quignard

La sonata de la antigua casa, que ignora las generaciones minúsculas, es de una lentitud que rebasa la memoria de sus sucesivos habitantes. El piso gime. Las persianas golpean. Cada escalera tiene su llave. La puerta del armario cruje y el resorte de los viejos divanes de cuero responde.
Todas las maderas de la casa, cuando el verano las reseca, ensamblan un instrumento musical a la vez regular y desordenado, que interpreta una composición de perdición, trabajada por una destrucción tanto más amenazante cuanto que es efectiva, incluso si su lentitud no la convierte nunca en algo íntegramente perceptible para los oídos de sus habitantes humanos. [...]
Extret de "El odio a la música" de Pascal Quignard. Traducció de Margarita Martínez. Editorial El cuenco de plata (Buenos Aires, 2012).

Llibre que em va arribar de les mans de Juan Barrero, durant la mescla de la seva pel·lícula, "La jungla interior". Gràcies!

Notes des del Port - 4

PARAULES
  • Per què la paraula escoltada té algun sentit per a nosaltres i ens "aturem" a entendre-la, a trobar-li un sentit? I, en canvi, no ho fem amb una onada escoltada? Sentim una onada i l'oblidem. Deduïm, instantàniament, que el so de l'onada no "diu" res més. Potser si fos una onada molt grossa, amb un so monstruós, reaccionaríem com davant d'un perill.
  • Les paraules duren més que el seu so. Les paraules d'una frase (que ara estem escoltant) "duren" (s'aguanten, es mantenen) mentre dura la frase.
  • En alguna part del cervell, quan parem atenció al que diu algú, hi ha una safata on es van col·locant les paraules que es diuen mentre pren forma la frase al mateix temps que el seu sentit. La safata es buida de seguida quan es tanca el sentit de la frase.

divendres, 16 d’agost del 2013

Notes des del Port - 3

  • El so d'ara, real, inherent a la realitat, tan enganxat al que passa (als objectes, a les persones), no demana sempre ser gravat.
  • El so excita (estimula) l'imaginari més que no ho fa la imatge. Potser per això demana més de qui escolta. Segons com, fa més mandra escoltar que mirar.
  • Potser resulta que els sons (o la seva possibilitat) sempre estan a punt. Quan fem una acció que produeix so engeguem (trigger) un patró de compressió i descompressió de l'aire que ens activa l'oïda.
  • Hi ha ulleres que m'ensenyin en blanc i negre allò que miro en color?

dijous, 15 d’agost del 2013

Notes des del Port - 2

  • És possible que els nous sistemes de so immersiu per a cinema puguin retornar-nos un cert grau de la facultat de triar que té l'orella quan escolta del real. Una facultat que ara tenim pràcticament anulada, quan escoltem material enregistrat, "assecat".
  • L'afany de la semblança màxima al so real, tan apreciat en el cinema, pot acabar sent un parany, un cul de sac.
  • El "botí" del so real.

dimecres, 14 d’agost del 2013

Notes des del Port - 1

  • Escoltar, com mirar, és interrogar.
  • Mirar és una acció directa. Escoltar (oïr voluntàriament) no ho sembla tant. Per què?
  • Quan entrexoco dues pedres, per què hi ha d'haver tan soroll? Passa sempre i ni ens hi fixem, però és una mica estrany...

dilluns, 22 de juliol del 2013

Aprendre del So dels Jocs

Sound In Games - cards

Sound In Games proposa una col·lecció de 77 cartes (targetes físiques) amb els patrons per al disseny de so en els jocs.
L'objectiu és concebre instruments que poden ser eficaços per accelerar i mantenir la interconnexió entre els professionals i el llenguatge de patrons, més enllà del suport referencial habitual en formes de text.

Un llenguatge de patrons té el potencial de contribuir a un moviment emancipador, ja que ha demostrat ser un format útil per experts i no experts. Els patrons són d'autoria col·lectiva a través de l'inventari, la traducció i re-síntesi de la pràctica actual i know how. Aquesta metodologia ha estat adoptada amb èxit en altres àmbits.
Les 77 targetes són:
Achievement, Acoustic Ecology, Address Others, Aesthetics, Affected Hearing, Ambiance, Anticipation, Awareness, Beacon Locator, Breath, Character Soundprint, Chitchat, Consequent Sound, Contextual Music, Cutscenes, Death, Decay, Dialogue, Diegetic Music, Directionality, Dubbing, Eavesdropping, Echolocation, Emotional Script, Engagement, Entrainment, Failure, Foley, Foley Music, Footsteps, Grunts, Heartbeat, Helper Voice, Hurry Up!, Identification, Imminent Death, In-game Feedback, Levelled Performance, Make Sound not War, Menus, Music, Musical Outcome, Narrative, Narrator, No Can Do, Noise, Ouch!, Pitch Gameplay, R-A-E-D Iterations, Radio, Recordings, Relaxation, Revelation, Rhythm Gameplay, Say that Again, Seeking for PC, Shout and Yell, Signature, Silence, Sing to Act, Sonic Weapon, Sound Decoys, Sound Design in Games, Sound Effects, Sound Input, Sound Suppressing, Sound Visualization, Stealth, Subtitles and Captions, Suspicious NPC, Thoughts, Time Twist, Title Screens, Trance, Unaware NPC, Variety, Voice Acting, Window of Opportunity. 
Feu una ullada als exemples - basat en uns quants jocs - que proposa Sound In Games. Em sembla que aquí hi ha un mètode d'aprenentage continu i molt proper, que no tant sols serveix pels dissenyadors de so del jocs... sinó per a tothom!