Veus i poemes (5): Salvatore Quasimodo

Stefano Sanfilippo llegeix Quasimodo:

S'ode ancora il mare

Già da più notti s'ode ancora il mare,
lieve, su e giù, lungo le sabbie lisce.
Eco d'una voce chiusa nella mente
che risale dal tempo; ed anche questo
lamento assiduo di gabbiani: forse
d'uccelli delle torri, che l'aprile
sospinge verso la pianura. Già
m'eri vicina tu con quella voce;
ed io vorrei che pure a te venisse,
ora, di me un'eco di memoria,
come quel buio murmure di mare.
---------------------------------
Es sent encara el mar

Ja de fa moltes nits es sent encara el mar,
lleu, amunt i avall, al llarg de les sorres llises.
Eco d'una veu tancada dins la ment
que remunta del temps; i també aquest
lament assidu de gavines: potser
d'ocells de les torres, que l'abril
empeny vers la planura. Ja
m'eres propera tu amb aquella veu;
i jo voldria que també et vingués,
ara, de mi un eco de memòria,
com aquell fosc murmuri del mar.

Dia rere dia, de Salvatore Quasimodo. Traducció de Ponç Pons. Jardins de Samarcanda, num. 36. Coedició de Cafè Central i Eumo Editorial. Vic, 2005.

Altres poemes italians en aquest quadern:

• Veus i poemes (6): Stefano S. llegeix Giovanni Pascoli
• Veus i poemes (4): Stefano S. llegeix Safo i Quasimodo
• Veus i poemes (2): Stefano S. llegeix Cesare Pavese

Més veus i poemes.

Un esmolet, un dissabte al matí

Amb el so d'una petita flauta de Pan de plàstic fa girar la gent que passeja. Els nens s'hi fixen, escolten i somriuen. El seu reclam és curt i queda enregistrat.

Esmolet (0:22)

Mèrits

Una pel·lícula feta a Europa es ven als USA. Allà se la miren i fan una llista de canvis que proposen als productors d'aquí. La pel·lícula, que ja s'havia estrenat, es remunta, s'escurça, es canvia el so d'algunes parts i es remescla. El resultat és millor que l'original.

Com s'han de repartir els mèrits?

Una novel·la ja acabada, però que no troba sortida, és acceptada per una editorial. Allà la llegeixen i fan una llista de canvis a l'autor. La reescriuen, l'escurcen, la remunten. La novel·la, quan surt al carrer, té un èxit aclaparador. El resultat és millor que el primer original.

Com s'han de repartir els mèrits?

Capacitats

El King Kong de l'any passat és una immensa producció. Tot un procés llarg, complex, laberíntic, enorme, esgotador i molt tecnològic.

Encara que aquí treballem més com a franctiradors artesans, admiro la capacitat que demostren alguns equips en algunes pel·lícules. La capacitat de fer rodar tants engranatges petits i mitjans dins d'altres molt més grans que els contenen. La capacitat de coordinar tants departaments diferents treballant per a un sol projecte.

És evident que res d'això es pot improvisar. Són maneres de treballar molt disciplinades però que no han perdut inventiva ni empenta. Segurament hi ha, en molts d'ells, passió pel que fan. Potser és en això en l'únic que coincidim.

Al Post Production Diary hi ha 36 movies sobre tot el procés per fer aquest King Kong. Cada movie és una setmana menys que s'acosta a l'estrena.

Setmanes on toca so:

setmana 30: gravació d'efectes sonors,

setmana 23: muntage de so,

setmana 18: ADR (Automatic Dialogue Replacement, o sia doblatge),

setmana 15: foley (o sia, efectes de sala),

setmana 13: música (A),

setmana 7: mescles de so,

setmana 7: mescles de so,

setmana 5: música (B),

setmana 4: música (C).

Incitació agraïda

L'amic Gonzalo m'incita a llegir un dels contes d'un petit llibre escrit en anglès (nivell cinc de lectura: dificultat raonable).

Klausner inventa una màquina que pot detectar i enregistrar sons que són molt més enllà de l'oïda humana. Un vespre escolta a través dels auriculars un crit terrible, inhumà, curt i agut, un crit de dolor. I s'adona que, en el jardí del davant, la seva veïna està tallant roses del roser...

Taste and other tales, de Roald Dahl. Penguin Readers & Pearson Education Limited, 1999.

Mercat de Sant Antoni

Per buscar llibres vells o gairebé nous, cromos, revistes, pòsters de cinema, segells, postals, diaris, pedres curioses, jocs de vídeo, de consola o d'ordinador. De tot una mica. Pares i mares, avis i néts, parelles, d'aquí i de fora, cotxets de criatura, gossos. Amb pluja, vent o amb sol.

Sembla que quan no hi busques res d'especial i t'hi pots passejar sense ànsia, és quan hi pots trobar alguna cosa.

I si no, escoltar i sentir el so que si fa.

Mercat de Sant Antoni, un diumenge

Feina artesanal

Actualització i endreça de la bibliografia.
Ampliació de l'extensió sons i espais sonors.
De mica en mica aquest quadern creix.

El futbol i la pirotècnia

Instantània sonora des d'un sisè: el carrer es comença a animar.

El carrer s'anima (0:43)

(Escoltar amb auriculars, però vigilar amb el nivell del darrer petard)

Ampliació

Un nou espai per a l'extensió d'aquest blog: la documentació tècnica, on es recolliran materials propis o aliens sobre la feina i les eines del so, el cinema i altres assumptes.

El Manual de postproducción de sonido cinematográfico (pdf, 128 KB) estrena aquest espai en construcció. Aquest manual és d'en Jaume Puig, tècnic extraordinari d'una inventiva especial, i home de cinema des de ben petit.