S'ode ancora il mareDia rere dia, de Salvatore Quasimodo. Traducció de Ponç Pons. Jardins de Samarcanda, num. 36. Coedició de Cafè Central i Eumo Editorial. Vic, 2005.
Già da più notti s'ode ancora il mare,
lieve, su e giù, lungo le sabbie lisce.
Eco d'una voce chiusa nella mente
che risale dal tempo; ed anche questo
lamento assiduo di gabbiani: forse
d'uccelli delle torri, che l'aprile
sospinge verso la pianura. Già
m'eri vicina tu con quella voce;
ed io vorrei che pure a te venisse,
ora, di me un'eco di memoria,
come quel buio murmure di mare.
---------------------------------
Es sent encara el mar
Ja de fa moltes nits es sent encara el mar,
lleu, amunt i avall, al llarg de les sorres llises.
Eco d'una veu tancada dins la ment
que remunta del temps; i també aquest
lament assidu de gavines: potser
d'ocells de les torres, que l'abril
empeny vers la planura. Ja
m'eres propera tu amb aquella veu;
i jo voldria que també et vingués,
ara, de mi un eco de memòria,
com aquell fosc murmuri del mar.
Altres poemes italians en aquest quadern:
- Veus i poemes (6): Stefano S. llegeix Giovanni Pascoli
- Veus i poemes (4): Stefano S. llegeix Safo i Quasimodo
- Veus i poemes (2): Stefano S. llegeix Cesare Pavese
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada