Pàgines

dimarts, 30 de gener de 2007

El setge. El so d'abans

Al mirar fotos antigues un es pregunta: com sonava tot? Sons de màquines i oficis que han canviat molt o han desaparegut. Costums, feines, jocs, músiques, eines, maneres de moure’s, de comunicar-se...

Aquest dissabte passat van emetre al Canal 33, Blockade (El setge), un documental de Sergei Loznitsa. Imatges dels carrers de Leningrad durant el setge que va patir a la Segona Guerra Mundial.

Desconeixia què estava mirant i em preguntava com podia haver so en unes filmacions russes dels anys quaranta. Els equips de gravació de so per a cinema eren molt voluminosos i s’havien de transportar en camió. El primer gravador realment portàtil no va aparèixer fins l'any 1951, un Nagra construït per Stefan Kudelski.

Mica en mica, un s’adonava que el so havia de ser afegit, recreat. Les filmacions (mudes) reordenades per Sergei, van ser sonoritzades d'una manera extraordinària. Sense espectacularitat.

És difícil, i molt delicat, afegir so a imatges de la vida quotidiana d'abans. En aquest documental tot són exteriors, carrers nevats, gent caminant, soldats, algun camió que passa de fons... Què tries per donar-li so i, per tant, destacar-ho? Com és possible que tan poca cosa ens arribi a hipnotitzar?

Aquí (document pdf) es pot llegir sobre la manera de treballar de Sergei Loznitsa.

El setge encara es pot veure (avui, dia 30, i els dies 1 i 2 de febrer) pels canals digitals de TVC.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una feina, la d'afegir so a imatges d'abans, que és ben important i delicada i, en canvi, ben poc apreciada. O potser el mèrit i l'orgull del tècnic de so és precisament que no s'aprecii. Potser és com deia un publicista: la millor model de roba interior és aquella que passats deu segons d'haver vist l'anunci un no recorda cap tret destacable del seu cos.

Ricard ha dit...

Sergei ha treballat amb els tècnics de so: Alexander Zakrevsky, Valerij Petriashvilli i Vladimir Golovnitsky (el d'EL SETGE).

És plaent quan algú et reconeix una feina. Si està ben feta, o feta amb gràcia, o amb atreviment, o amb destresa, o amb paciència, o...

Però potser és millor quan, sense dir-te res especial, torna (tornen). No?

Salut