La vida d'una clariana està feta també de sorolls i d'olors. D'olors de carn fumada. D'olors de bananes perfumades. De sorolls de mans de morter que piquen i repiquen compassadament. De cops secs d'alguna destral. De la remor de la pluja. De crits i de rialles. Dels crits de l'aviram que fuig esparverat davant la sobtada davallada d'un esparver. De crits de joia per a celebrar el rapte d'una nova esposa. D'anades i tornades d'una clariana a l'altra, sobretot en caure la tarda. De sortides discretes, la nit. D'adulteris. De baralles i divorcis. De danses i jocs. De jocs de daus i de danses al ritme dels tam-tams. De reunions per a discutir els afers del llinatge. De petits actes rituals. De gestos ancestrals. De costums rutinaris. De músiques de transistors. De gent endiumenjada que va a missa. De fatiga i avorriment. De malalties i tractaments casolans. De dies grisos, tristos. De pluges i fangueigs. De nits de lluna plena que conviden a jeure i a conversar a l'era mentre unes escorces cremen i fumegen per allunyar els mosquits. Del plat guisat que t'ofereix la veïna i de la mica de petroli que deixes al veí. De confidències. De naixences, de morts i de dols..Sóc fill dels evuzok. La vida d'un antropòleg al Camerun, de Lluís Mallart i Guimerà. Edicions La Campana. Barcelona, 1992. Fotografia (del llibre): una casa-cuina d'Aseng-Beda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada