Ah, com passen els dies! No t 'adones de com arriben ni de com s'allunyen (o es fonen). Com en la desfilada contínua dels arbres (i boscos sencers) des d'un cotxe, autopista enllà.
Al mesclador se li han ajuntat (cavalcat) tres films. Com aquell que ha de fer tres cadires i totes ben diferents. Ja se sap que cada títol és tot un món en sí mateix. Un món d'il·lusions, tensions, ambicions, sentiments, pors i alegries, estira i arronses, esperances, propostes i contrapropostes. I, entre tots els que hi som, un nombre incomptable d'hores, amb tots els seus minuts i segons.
Tres mons, tres equips, tres directors: Marc Recha, Joaquin Oristrell i Manoel d'Oliveira. Potser no són tan diferents, els tres. Tot i ser-ho molt. El mesclador, viatger privilegiat en cadascun dels tres itineraris, en surt una mica trasbalsat. I li costa el retorn a la plana, on els seus habiten. I en això estem.
2 comentaris:
Quina sensació mes fantàstica l d'haver-se de recobrar d'una producció (o de tres). Això és un bon indicador de fins a quin punt t'impliques en els projectes. Felicitats!
David, totes les feines tenen èpoques de més i menys pressió, de més o menys feina. Ja ho saps. De vegades, totes gairebé alhora!
Espero i desitjo que tinguis bones feines en les que entris a fons.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada