Textos: Maggie O'Farrell

L'habitació és plena de gent. Hi ha la Kitty, la mare, el pare i uns quants invitats: algunes parelles, una nena amb els cabells escandalosament curts que la mare ha posat davant un jove enginyer, una dona gran i el seu fill, i un home solitari assegut al costat del pare de l'Esme. A l'Esme li fa l'efecte, però no n'està del tot segura, que mengen sopa. Creu recordar el moviment de les culleres, la topada del metall a la porcellana, la manera tan discreta de xuclar i empassar.

Enraonen pels descosits. ¿Què es deuen explicar? Moltes coses, pel que es veu. L'Esme no troba mai res, ni una sola cosa, que vulgui dir a aquelles persones. Empeny la cullera a un costat del bol, després remena i mira com la sopa gira i fa remolins entorn de la plata. No escolta les paraules, sinó que sintonitza les orelles amb la cridòria dels comensals. Fan el mateix soroll que els lloros enfilats als arbres alts o que una reunió de granotes al capvespre. El mateix grrp-grrp-grrp.

L'estranya desaparició d'Esme Lennox, de Maggie O'Farrell. Traducció de J. Alemany
. Edicions La Campana (Barcelona, 2009).