Poemes d'Alberto Caeiro, de Fernando Pessoa. Quaderns Crema. Barcelona, 2002. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.XIAquella senyora té un piano
que és agradable però que no és el curs dels rius
ni la remor que fan els arbres...
¿Per què cal tenir un piano?
És millor tenir oïda
i estimar la Natura.(pàgina 71)
- - - - - - - -
D'altres vegades sento passar el vent,
i trobo que sols per sentir passar el vent ja val la pena haver nascut.(pàgina 161)L'aigua xerrica al càntir que alço cap els meus llavis
- - - - - - - -
"És un so frescal", em diu aquell que no la tasta.
Somric. El so és només de xerricar.
Bec l'aigua sense sentir res amb la gorja.(pàgina 195)
- - - - - - - -
PD.- Més posts en aquest quadern amb traduccions d'en Sala-Sanahuja (gràcies, Jordi):
2 comentaris:
Bon dia:
Caiero és una festa sensorial, un elogi bucòlic! Acabo de descobrir aquest bloc i l'aniré seguint...
(Qui es va encarregar de l'antologia, però, va ser Joaquim Sala-Sanahuja, de qui ara mateix llegeixo la versió d'El partit pres de les coses, de Francis Ponge, lectura molt recomanable)
Salutacions!
Jordi
Gràcies Jordi,
Acabo de corregir el nom del traductor: un lapsus: anteriorment ja l'havia escrit bé!
D'en Ponge/Sanahuja hi tinc 2 posts anteriors:
- http://desons.blogspot.com/2007/01/textos-francis-ponge.html
- http://desons.blogspot.com/2008/05/textos-francis-ponge-2.html
I traduït pel Sanahuja, també, un text d'en Char:
- http://desons.blogspot.com/2008/07/veus-i-poemes-18-ren-char.html
Salut!
Publica un comentari a l'entrada