Pàgines

dissabte, 11 de juny de 2011

Veus i Poemes (21): Hilda Hilst

Clarissa Campolina, directora - amb Helvécio Marins Jr. - de Girimunho, la pel·lícula brasilenya que vam mesclar abans de setmana santa, llegeix aquest poema de Hilda Hilst. Gràcies!
DEZ CHAMAMENTOS AO AMIGO

Se te pareço noturna e imperfeita
Olha-me de novo. Porque esta noite
Olhei-me a mim, como se tu me olhasses.
E era como se a água
Desejasse

Escapar de sua casa que é o rio
E deslizando apenas, nem tocar a margem.

Te olhei. E há tanto tempo
Entendo que sou terra. Há tanto tempo
Espero
Que o teu corpo de água mais fraterno
Se estenda sobre o meu. Pastor e nauta

Olha-me de novo. Com menos altivez.
E mais atento.
Poesia (1959-1979). Hilda Hilst. Edições Quíron (São Paulo, 1980)

Dez chamamentos ao amigo (0:36)
Intento una traducció al català...
DEU PRECS A UN AMIC

Si et semblo nocturna i  imperfecta
Mira'm de nou. Perquè aquesta nit
M'ha semblat com si m'estiguesis mirant.
I ha sigut com si l'aigua
Desitgés

Escapar de casa seva, que és el riu
Deslliçant-se, sense ni tan sols tocar la riba.

Em vas mirar. I fa tant de temps
Entenc que sóc la terra. Fa tant de temps
Espero
Que el teu cos d'aigua més fratern
S'estengui sobre el meu. Pastor i navegant

Mira'm de nou. Amb menys arrogància.
I més atent.
Altres enllaços: