Pàgines

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Loos i l'acústica de les sales

Adolf Loos
… Per proveir d'una bona acústica a un espai, cal fer-hi música dins? No, això no és suficient. Has de fer-hi bona música. Pots enganyar a la gent, però no pots enganyar els materials.

Les sales en les que només hi han sonat instruments de metall sempre tindran una acústica pobra. I els materials són molt sensibles. Només has de deixar que una banda militar retroni a la Bösendorfer-Saal durant una setmana i la seva afamada acústica s'en anirà en orris. De la mateixa manera que un aficionat maldestre arruïnaria el violí de Paganini.

Com a principi general, la música dels instruments de vent és dolenta per als materials de construcció. És per això que un dels costats dels teatres d'òpera és, sempre, acústicament més pobre. Amb el temps, les sales en les que mai hi han sonat instruments de metall desenvolupen una acústica millor. El to de Liszt i Messchaert viu en el morter de la Bösendorfer-Saal i vibra amb cada nota d'un nou pianista o cantant.

Aquest és el misteri de l'acústica de les sales.
Extracte, traduït al català, de The mystery of acoustics (1912) d'Adolf Loos.

4 comentaris:

cgs ha dit...

Una autèntica bajanada sense cap fonament científic!

Carles Garcia

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Sembla més un text literari que científic, no? Amb un punt poètic.

david casadevall ha dit...

Hi ha molts de mites i creences que han fet molt mal a l'acústica. El pas del temps afecta a les sales, però es per l'humitat interior, obres que es realitzen, desgast de les butaques, elements nous que es col.loquen, etc, pero mai perque el tipus de música que s'hi escolta pot afectar als materials. Generalment la música només afecta a les bombetes, que es fonen degut a les vibracions que pateixen quan hi ha un fortíssimo d'una orquestra simfònica.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Ja ho veus, David, el senyor Loos tenia unes idees ben peregrines.

En un llibre recent, "Caruso St John" de Philip Ursprung (Ed Polígrafa, 2008) es menciona l'escrit d'on he extret aquestes línies. Per cert, la traducció al castellà fa petar de riure...