La música de les esferesPoemes de l'Alquimista. Josep Palau i Fabre. Els llibres de l'Óssa Menor (72). Edicions Proa. Barcelona, 2001 (novena edició).
Aquesta vida meva sense música! Només sorolls: el soroll del mar, el soroll del vent, el soroll de les temples, les petjades humanes... Sorolls, sorolls. Fujo la música com es fuig la facilitat. El que busco és al cantó oposat a la música. Àrides avingudes. Visc en el despoblat de la memòria. ¿Per a recordar-me de què? Impossible tornar enrera. Cada vegada la vida es fa més escassa, com en els cims dels Alps, com en un paisatge lunar. ¿Arribaré a l'Impossible?*
Les cançons s'evaporen, els sorolls resten: es reabsorbeixen en la memòria, en el silenci. El silenci és mineral.Soroll de les esferes! *
La música deixa el silenci gras, sec, untuós, engordit, deixondit, metàl·lic, segons la seva qualitat.Silenci de jazz. Silenci d'ossos estellats. *
El suïcidi és l'absència total de música.París, octubre-novembre del 1947
Aquí, anterior text de Palau i Fabre.
2 comentaris:
És un plaer passejar pel teu blog.
Jordi, molt agraït pel teu comentari.
Desitjo un bon any per a ti i a l'orquestra on toques.
De fet, ho desitjo per a totes les orquestres!
Deu ser prou difícil de mantenir les forces per seguir el camí...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada