Anava ben equipat: uns prismàtics per si no hi veia bé; una gravadora amb un micròfon ben sensible, per si no hi sentia gaire; i una petita càmera de vídeo, per l'angúnia de no recordar-ho.
Però tot ha funcionat de meravella. Les setmanes d'entrenament han fet sentit: ha vist sense mirar, ha sentit sense escoltar, ha olorat sense ensumar. I a casa, s'ha emocionat de tot plegat.
Ara guarda en una bossa tots els aparells que no ha usat. I està pensant que el dia que hi torni, acompanyat, només s'endurà un petit quadern, un llapis i una poma.
O dues pomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada