Pàgines

dilluns, 25 de juny de 2007

Nit de Sant Joan

garlanda
Traques, ruletes, piules, bengales, bombetes, trons, tigres, xiuladors, cracklings, girasols, volcans, fonts, petards, sortidors, voladors, huracans, paracaigudes... Terrasses, terrats, pisos i balcons amb garlandes, músiques i coques de fruita i de llardons. Totes les poblacions bullen en plena nit de Sant Joan.

La ciutat, de revetlla (01:40)
De ben petits enlairàvem globus de paper des del terrat. Si no feia gaire vent veies pujar la petita flama del cotó encès, ben amunt, fins que es perdia.

2 comentaris:

quim ha dit...

Doncs jo, fins fa uns tres anys o així no sortia de casa per la Nit de Sant Joan. Em passava com als gossos, que s'angoixen i pateixen pel soroll dels petards. Gràcies a Déu ara puc anar a casa d'un matrimoni amic, apartada del nucli del poble, que tenen un nen que per sort no li agraden gens els petards. Uf, quina tranquil·litat!!!! :)

Ricard ha dit...

El soroll dels petards és nefast. Cert. De lluny, no tant. Contemplar uns focs d'artifici des de la distància és agradable.

No sé com s'ho fan els de les colles de diables, o els trabucaires...

I aquests ho fan per gust! Perquè hi ha feines que ensordeixen (o ensordien).

Salut