El riu és ample, groguenc i tèrbol. Més enllà de la riba sorrenca creixen les casuarines i quan el vent agita les seves fulles brodades fan un soroll com de veus humanes. Els indígenes les anomenen "l'arbre que parla", i diuen que si hom es troba, a mitjanit, a sota d'un d'ells, s'escolten veus de gent desconeguda explicant secrets de la terra.Extret, i adaptat al català, del Carnet de un escritor, de William Somersert Maugham. Editorial Plaza & Janés. Barcelona, 1961. Traducció castellana de Manuel Bosch Barrett. (La negreta és meva)
dilluns, març 31, 2008
Textos: William Somerset Maugham
El guix i la serra
Serrant i treient el guix del braç (0:42)Aquí per descarregar-lo (mp3)
dilluns, març 24, 2008
Textos: Joaquim Torres Godori
El que em penso que estic buscantCrec que voldria passar la major part de l'any, sense abandonar però la meva faceta itinerant ni el meset anual a la gran ciutat, en un indret que reunís, "principi de plaer", totes aquestes condicions o si més no, "principi de realitat", una bona part d'elles:
- Pertinença a l'àrea lingüística catalana.
- Altura de tres-cents metres sobre el nivell del mar. Menys humitat, terreny menys emmetzinat, urbanitzat, "autopistat"..., aigües de més bona qualitat, tot en relació al litoral. Uns membres de la comunitat Ilicitis, o La ciudad del hombre, d'Elx havien arribat a la conclusió que a dita altitud la qualitat de l'aire, del prana, era la més adient per a la pràctica de la meditació.
- Clima benigne. En general, a una alçada superior als tres-cents metres l'hivern hi és dur. No vull viure preocupat pel fred; els mitjans per escalfar-se absorbeixen temps per a llur estudi i aplicació, i energia (humana). A més a més, ja que desitjo disposar d'hortalisses i fruita tot l'any he de fugir de les gelades. Miro que la temperatura mitjana de gener sigui alta: 8°, per exemple. I la calor excessiva m'aixafa.
- Influència de la mar. Que es vegi al fons. [...]
diumenge, març 23, 2008
Font Romàntica
Font Romàntica (0:45)Aquí per descarregar-lo (mp3)
El Laberint d'Horta
Intentar trobar la sortida del petit laberint és un motiu que fa cridar als nens, jugar a amagar-se a les parelles, i somriure als grans.
Dins del laberint (1:50)Aquí per descarregar-lo (mp3)
Realitat revisada
La realitat, l'escrit del 28 de febrer passat, és un llistat de les xifres d'espectadors d'uns quantes pel·lícules en els que he participat com a mesclador.
Un amic m'ha fet adonar de la meva innocència (o ignorància) al no tenir en compte alguns aspectes d'aquest negoci que jo hauria ja de conèixer millor (o no oblidar):
- Entrades o espectadors. Les xifres oficials de la base de dades del Ministeri de Cultura són, en realitat, les entrades venudes a tot l'estat espanyol. No equival al nombre d'espectadors, perquè no sempre cada entrada vol dir un espectador. A més a més, el recompte es va actualitzant i pot no reflectir, per algun títol, la xifra real (el llistat del post és el de 28 de febrer del 2008).
- Mercat. Els títols de la llista no són comparables entre sí. Són com pomes, peres i taronges en un mateix cabàs. Oblido que, per a cada pel·lícula, els mercats poden ser molt distints i les perspectives diferents.
- Diferències. HIPNOS (de David Carreras) no té, ni busca, el mateix mercat que DIARIO ARGENTINO (de Guadalupe Pérez). L'ambició comercial de TU VIDA EN 65 MINUTOS (de Maria Ripoll) és diferent a la d'EN LA CIUDAD DE SYLVIA (de José Luis Guerin).
- Abast. Nivell local o global. Hi ha produccions que comencen i acaben al mateix lloc: el mercat local, i els costa traspassar fronteres. D'altres, en canvi, tindran molts més espectadors en els festivals (de cinema), cinemateques i retrospectives. El seu mercat és global. Van dirigides a tot el món.
- Espectadors. Durant el primer dia del festival de Locarno, la darrera pel·lícula de Marc Recha fou vista per més de 7.000 espectadors (només en les 3 funcions). EL CIELO SUBE, el seu primer llarg, encara segueix donant voltes. HONOR DE CAVALLERIA (d'Albert Serra) ha anat a més de 30 festivals.
diumenge, març 09, 2008
Textos: Enric Sòria
Poc a recordar d'uns dies molt tranquils, potser massa, a Oliva, amb els meus pares. Mentre dinàvem a la platja, hi havia un silenci humà absolut, ni una veu ni un sol soroll mecànic, només l'oratge, la xiuladissa desficiosa dels ocells i la remor del mar, al fons. Una experiència de quietud que comença a ser molt rara. Ha fet un dia claríssim.La lentitud del mar. Dietari, 1989-1997, d'Enric Sòria. Edicions Proa. Barcelona, 2005. (pàgina 15)
Mapa Sonor de Barcelona (actualitzat)
M'agradaria poder afegir una numeració als marcadors per facilitar-ne l'accés i la seva identificació. Si hi ha alguna manera, la trobarem. Tard o d'hora.
diumenge, març 02, 2008
Peter Cusack
Es va dedicar a preguntar a la gent quin era el so favorit de la seva ciutat i el perquè. Després, ell i el seu equip van sortir a gravar una bona colla dels sons suggerits. Es van fer exposicions, un CD "Your Favourite London Sounds" i un lloc web, favouritelondonsounds.org, del que més tard en van sortir germans:
- els sons favorits de Manchester
- els sons favorits de Chicago, amb un mapa sonor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
