Pàgines

diumenge, 31 de maig de 2009

Escoltar a les fosques

ombres a la paret
En el post anterior (sobre la primera jornada de mínim) em pregunto si sempre hem de mirar el que l'executant fa i, aleshores, reconèixer com aconsegueix els sons. O és millor tancar els ulls i escoltar. Mirar o no mirar.

A Listening in dark, Richard Pinnell comenta com ha anat trobant-se en la necessitat de tancar els ulls per poder escoltar millor certs concerts de música en viu. La part visual el distreu. Escoltant amb els ulls closos pot experimentar millor la música. Què en penseu?

3 comentaris:

Ricard CM ha dit...

Es veritat, potser és l'edat, però cada vegada mes necessito tancar els ulls per poder apreciar tota la riquesa de la música. La vista em fa distreure del so, em fa canviar constantment de focus i en canvi amb els ulls tancats (o potser a les fosques, ho he provat poques vegades...) sóc ben capaç de aïllar instruments, captar l'espai sonor (reverberació, retards, es a dir, el volum i potser la forma de l'espai físic on s'ha enregistrat (o el que s'ha recreat, que ja se sap que els mescladors moltes vegades creeu de nou l'espai sonor a partir de fonts "seques"...)

Ricard ha dit...

RCM, creiem que els nostres sentits es complementen perfectament, i resulta curiós notar com sovint no podem encaixar massa informació,oi? Hem de fer pausa en un d'ells (vista) per usar al màxim l'altre (oïda).

Encara que si sempre anessim amb els ulls tancats...

David ha dit...

La vista, al ser el primer i principal canal de recepció d'informació té la ment molt ocupada, per això ens cal tancar els ulls per escoltar millor. I no només música; també quan vas a fer enregistraments de camp, de vegades resulta útil oblidar-te del que et diuen els ulls. Aquí rau, pel meu gust, una de les meravelles dels enregistraments de camp, esborrar les imatges associades als sons per poder-les recrear dins el nostre cap. Salut!