Vam treballar junts a Entre vivir y soñar, una pel·lícula romàntica de Carmen Maura dirigida per Alfonso Albacete i David Menkes. Ell i el seu equip havien muntat el so al seu estudi de Madrid i Polo va venir a mesclar a Barcelona.
Un esperit fresc, rebel, amb idees pròpies. No defugia mai la polèmica, aportant una visió un punt àcrata - que sempre va bé per treure la pols a les rutines mentals. Músic, rocker i emprenedor. Directe, pràctic i vital. S’ho passava millor muntant i experimentant amb sons, ambients i efectes que treballant els diàlegs, que l’avorrien una mica. Era dels pocs muntadors de so que volen tenir aviat els efectes de sala, per poder treballar-los i, com deia ell, "vampiritzar-los".
Recordo la seva mirada una mica sorneguera, a cua d’ull, espiant mentre jo mesclava i pensant, segurament: "Pero, qué coño estará haciendo ese tío... Ricard, ¡espavila, hombre!" En prenc nota, Polo!
2 comentaris:
Una gran pérdua.Gracies Polo. Fins a sempre.
Hola Richard, soy la hija de Polo, Imarú, la mayor...ha llegado a mis manos este post y quería agradecerte las palabras, me encanta leer cosa sobre él, que mantengan su recuerdo vivo y saber que no era solo el mejor padre del mundo sino el mejor en su trabajo también, de nuevo mil gracias...
Publica un comentari a l'entrada