Pàgines

dimarts, 2 de febrer del 2010

Un carrer, un espai sonor

En aquests carrers, el repartidor de butà, les passes, les veus, els crits i les motos no sonen igual que uns metres més enllà, a l'espai més obert de la plaça del campanar. No és tan sols diferent el ressò, també ho és l'aire, el caràcter de la gent i la llum.

Al carrer de Martínez de la Rosa, Gràcia, Barcelona (0:57)
Publicat per Ricard Casals Alexandri a 23:36
Etiquetes:

1 comentari:

Augusto Casanovas ha dit...

Tindríem que inventar un xilòfon amb bombones de butà de diferents mides on les tessitures més greus fossin bombones de Repsol i les més agudes Campingaz. Així tindríem un reclam sonor més musical (com el del antic afilador). Unes Tablas o un Sitar és poc pràctic per dur al camió...

Ara si, sense fer bromes:

Sort tenen els veins dels pisos alts, de les finques sense ascensor ni gas, de la gent que fan aquesta feina.

Salut!

1:33 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)