Pàgines

diumenge, 21 de març de 2010

Metamorfosis de la casa

Trobo un poema del portuguès Andrade que lliga (sintonitza, sincronitza) amb AITA, la pel·lícula que estem acabant.
Metamorfosis de la casa

S'alça aèria pedra a pedra
la casa que sols tinc en el poema.

La casa dorm, somia en el vent
de sobte la delícia de ser pal de velam.

Talment commou un tors delicat,
així la casa, així un vaixell.

Una gavina passa, i una altra, i una altra;
la casa no se'n pot estar: també vola.

Ah, un dia la casa serà bosc,
a la seva ombra trobaré la font
on la remor d'aigua és sols silenci.
Ostinato Rigore, d'Eugénio de Andrade. Traducció de Manuel Guerrero. Edicions 62. Barcelona, 1991.