AITA és una magnífica pel·lícula de llums i finestrals, de parets per mirar i portes per sentir, de cambres i escales, d'espais vius, de sons i ressons.
Quin goig pel mesclador poder estar tanta estona i tant endins del film! És cinema contemplatiu, d'aquell que deixa en evidència l'altre cinema d'acció i xerrameca. És cinema d'escletxes i forats en el temps, per deixar-se ressonar, amb poc esforç, harmònicament.
El so és d'Eva Valiño i Alejandro Castillo. Una gravava (amb micròfons Schoeps: quina meravella!) i l'altre muntava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada