Pàgines

diumenge, 23 de maig del 2010

Bergman, teatre i cinema.

Para el director, la última semana de ensayos es díficil de soportar. La empresa ha perdido lo que tenía de excitante, el hastío es agobiante, los defectos saltan a la vista, una fría indiferencia envuelve el cerebro y los sentidos como una niebla que no levanta.
Ho diu Ingmar Bergman a les seves memòries (*). Està parlant d'un director de teatre, però és aplicable a molts directors de cinema quan arriben als darrers dies de la postproducció d'àudio: han vist les escenes del seu film tants cops que no els produeix gairebé cap emoció.

Saber (i poder) mantenir l'atenció, les antenes, és una de les dificultats de fer una feina creativa, els moviments de la qual responen - majoritàriament - a emocions i sentiments.

(*) Linterna Mágica, Tusquets Editores, Barcelona, 1987.

2 comentaris:

Marc ha dit...

és una gran reflexió i crec que es pot aplicar, a més dels directors, als muntadors, mescladors... la distància amb la pel·lícula, amb el material rodat, és molt important!

Ricard Casals Alexandri ha dit...

és un difícil equilibri, Marc, força difícil...