[...] Embrago i escolto el soroll que fa el motor. Sento alguna cosa estranya i repeteixo la prova. Trigo una estona a adonar-me que no és cap problema del motor. El cingle del meu davant fa eco i sento el gas després i tot de tancar-lo. Ben curiós. Hi torno un parell de vegades o tres. En Chris em pregunta quin és el problema i li dic que escolti l'eco. No fa cap comentari.El Zen i l'art del manteniment de la Motocicleta, de Robert M. Pirsig. Traducció de J. Soldevila i Ll. Delgado. RBA Libros - La Magrana (Barcelona, 2005)
El meu vell motor fa soroll de monedes. Sona com si hi hagués un munt de canvi rebotant dins el motor. És un soroll horrible, però és l'espetec normal de les vàlvules. Un cop t'acostumes a aquest so i aprens a esperar-lo, notes automàticament qualsevol diferència que pugui presentar. Si no hi notes cap diferència, és bon senyal.
Una vegada vaig intentar que en John s'interessés per aquest soroll, però no hi va haver res a fer. L'única cosa que sentia era molt soroll i l'única que veia era la màquina i a mi amb eines greixoses i prou. No va funcionar.
2 comentaris:
És ben curiós com hi ha hom que troba plaer en el so més esgarrifós...Sovint petits detalls o variacions en la naturalesa del propi so et desperten la curiositat i llavors aquest so esdevé únic i en ocasions fins i tot caduc en el temps. I és en l'instant que desapareix quan t'adones que potser mai més ningú no el tornarà a sentir i et sents únic com el propi so mentre penses que el plaer que has sentit per un moment, no podràs comparti-lo amb ningú i et sentiràs incapaç d'explicar l'experiència viscuda mentre lamentes no haver apretat el Rec a temps.
Caram, Oriol... No sé si passa molt sovint això de trobar-se de cop un so irrepetible i no poder prémer el botó vermell de REC... Em fa pensar en quants sons, i com, en semblen únics. I, sobretot, el per què ens semblen únics. Hi pensaré...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada