Pàgines

dimarts, 23 d’agost de 2011

Godard (1): el cinema mut i el sonor

Del llibre Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes [1]:

  • El cinema mut era molt més revolucionari que el cinema sonor i la gent entenia millor les coses. (49)
  • El cinema mut, que era popular perquè mostrava les coses sense anomenar-les, era molt poderós. (159)
  • El cinema hagués hagut (d'aconseguir algunes coses, com la pintura o la música) i no ha pogut, degut a la manera d'aplicar la invenció del sonor. (278)
  • El sonor va venir de la literatura, del teatre, i va venir per impedir que aquest nen (el cinema) arribés a ser adult. (291)
Addendum:
  • En l'època del cinema mut, en el que les paraules del sonor no existien, qualsevol espectador - inclús menys cultivat que nosaltres - comprenia la totalitat del que passava. (401)
  • Cada cop que veig una pel·lícula muda em sorprèn la diversitat entre els cineastes d'aquella època. Per exemple, Murnau era molt diferent de Griffith. I, no obstant això, les pel·lícules del sonor s'assemblen i sonen de manera semblant. (68)

[1] Edició a cura d'AIDELMAN, Núria i de LUCAS, Gonzalo. Barcelona: Intermedio, 2010. Entre parèntesi, la pàgina del llibre d'on s'ha extret el text. 

2 comentaris:

Oriol Maymó Gatell ha dit...

Implacable i demolidor!! Uf...

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Aquest post té trampa, perquè és una tria. I entre "triar" i "manipular" hi ha un tel fi. Oi?

Seguirem amb aquest llibre de Godard: és una joia!

Salut!