La flor de Porfira és el molt especial blog de Stefano Sanfilippo, on comparteix les seves traduccions de textos d'escriptors de Bizanci inèdits en català.
Avui, dissabte i festa de la Mercè, ha publicat aquest poema d'Agàties.
Invisible i immaterial en imatge i parença,El mateix Stefano fa la connexió dels dos darrers versos amb la primera nota del meu post anterior. Però trobo que per ells mateixos ja són prou suggeridors. Gràcies, Stefano!
la cera donà la forma a l'arcàngel, un atreviment!
I no és sense sentit, car si un home mira la icona
guia l'impuls del seu cor cap a una visió transcendent:
ja no és l'efímera veneració de la imatge: gravada
dins seu hi és l'original i, com si present, estremeix.
Els ulls estimulen la ment vigorosa: la tècnica porta
entre els colors, tal com sap, l'arquetip que tenim dins del cor.
... la tècnica porta entre els colors l'arquetip que tenim dins del cor.[La imatge sobre Agathyus està treta de le bibliomane moderne.]
1 comentari:
Gràcies! La veritat que quan he començat a traduir-lo no m'ho esperava això. És un micro-tractat d'estètica.
Publica un comentari a l'entrada